No t'ha posat mai la mà a sobre. Però et revisa el mòbil «perquè no tens res a amagar, oi?», fa bromes sobre tu davant dels seus amics que a tu no et fan cap gràcia i, quan te'n queixes, resulta que ets una exagerada. Has deixat de veure la teva millor amiga perquè cada vegada que quedàveu hi havia bronca. Demanes perdó sovint, encara que no sabries dir ben bé per què. I comences a dubtar de la teva pròpia memòria.

El maltractament psicològic en la parella és real, és freqüent i deixa empremta, encara que no deixi marques. Per això costa tant de reconèixer, també des de dins. Aquesta guia explica què és, quins en són els senyals, quines seqüeles deixa, on demanar ajuda gratuïta i com ajuda la teràpia a recuperar-se quan ja s'ha acabat.

Si estàs en perill ara mateix, truca al 112.

Què és el maltractament psicològic en la parella

L'Organització Mundial de la Salut defineix la violència de parella com els comportaments de la parella o exparella que causen dany físic, sexual o psicològic, i esmenta expressament entre ells el maltractament psicològic i les conductes de control. A l'Estat espanyol, la Llei orgànica 1/2004 de protecció integral contra la violència de gènere inclou en aquesta violència tot acte de violència física i psicològica, incloses les amenaces i les coaccions, quan l'exerceixen homes sobre dones que són o han estat les seves parelles, encara que no hi convisquin.

El servei nacional de salut britànic (NHS) ho resumeix en una frase: hi ha diferents tipus de maltractament, però sempre es tracta de tenir poder i control sobre l'altra persona. Aquesta és la diferència amb una relació que simplement va malament o amb les discussions de qualsevol parella. En una discussió, dues persones no estan d'acord; en el maltractament, una va ocupant cada vegada més espai de la vida de l'altra, i l'altra va tenint cada vegada més por.

Senyals de maltractament psicològic en la parella

L'NHS proposa una sèrie de preguntes per reconèixer-lo. Si respons que sí a alguna, pot ser que estiguis en una relació de maltractament.

Et fa sentir menys

  • Et menysprea o t'humilia, en privat o davant d'altres.
  • Et culpa de les discussions o del mateix maltractament: «mira com em poses».
  • Nega que hagi passat el que va passar, o li treu importància. És el que popularment s'anomena llum de gas: a força de sentir que exageres o que t'ho inventes, acabes desconfiant del teu propi criteri.

T'aïlla

  • T'aparta de la família i de les amistats, de vegades a poc a poc, posant mala cara cada vegada que quedes amb algú.
  • T'impedeix o et dificulta estudiar o treballar.
  • T'exigeix una atenció constant i poc raonable.
  • T'acusa de flirtejar amb altres persones o de tenir aventures.

Et controla

  • Et diu què t'has de posar, amb qui t'has de veure, on has d'anar i què has de pensar.
  • Controla els diners o no et deixa prou per al que és bàsic.
  • Vigila les teves xarxes socials, et llegeix els missatges o els correus, fa servir la localització del mòbil per saber on ets o comparteix fotos o vídeos teus sense el teu permís.

T'intimida

  • T'amenaça de fer-te mal o de matar-te.
  • Trenca coses teves.
  • Envaeix el teu espai i se't planta al davant per imposar-se.
  • Amenaça de treure's la vida o de fer mal als fills.
  • Et segueix o t'assetja.

Hi ha dues preguntes més que resumeixen totes les anteriors: li tens por? Has canviat la teva manera d'actuar per por de com reaccionarà? L'NHS hi afegeix una cosa important: si el que vius no apareix en cap llista, això no vol dir que no sigui maltractament.

Per què costa tant veure-ho, i sortir-ne

Pot no començar així. De vegades arrenca amb gestos que es confonen amb interès o amb gelosia «normal», i el control va creixent a poc a poc. Quan t'aïlla, perds justament les persones que et podrien dir que això no és normal. Quan et culpa i nega el que passa, comences a creure que el problema ets tu. L'NHS recorda també que el maltractament cap a les dones comença sovint durant l'embaràs, i que si la relació ja era de maltractament, pot empitjorar.

El primer pas per sortir-ne, diu l'NHS, és adonar-te que no estàs sola i que no és culpa teva. Hi ha persones amb més tendència a dependre emocionalment de la parella, i això pot fer més difícil marxar, però la dependència no causa el maltractament: l'exerceix qui maltracta. Si vols entendre aquesta part de tu, el Test de dependència emocional et pot ajudar a posar-hi nom, i la seva pàgina explica la relació entre dependència, relacions tòxiques i violència.

Seqüeles del maltractament psicològic

Que no hi hagi cops no vol dir que no hi hagi dany. L'OMS recull entre les conseqüències de la violència de parella la depressió, l'estrès posttraumàtic i altres trastorns d'ansietat, les dificultats per dormir, els problemes amb l'alcohol i els intents de suïcidi, a més de mals de cap, dolor crònic o problemes digestius. I assenyala que aquests problemes de salut poden aparèixer a curt i a llarg termini.

Tres d'aquestes empremtes mereixen una atenció especial:

  • Una autoestima feta miques. Després d'anys sentint que no vals, que no en saps o que exageres, costa creure el contrari. El Test d'autoestima ajuda a mesurar com està avui.
  • Ansietat i alerta constant. Continuar mirant el mòbil amb l'estómac encongit, sobresaltar-te amb un soroll o demanar perdó per tot, fins i tot quan la relació ja s'ha acabat. El Test d'ansietat mesura aquesta part.
  • Estrès posttraumàtic. L'NHS inclou el maltractament en la parella entre les causes de l'estrès posttraumàtic, i quan la violència ha estat prolongada pot aparèixer la seva forma complexa. L'expliquem a Estrès posttraumàtic: símptomes, quan demanar ajuda i quin tractament funciona.

Si apareixen pensaments de fer-te mal, això s'atén avui: a l'Estat espanyol hi ha la Línia 024, gratuïta, confidencial i disponible les 24 hores.

Com sortir del maltractament psicològic: on demanar ajuda

No ho has de fer sola, i no has d'esperar que hi hagi una agressió física per demanar ajuda. A l'Estat espanyol hi ha el 016, el servei del Ministeri d'Igualtat per a totes les formes de violència contra les dones:

  • És gratuït i confidencial, i atén per telèfon les 24 hores en 53 idiomes, entre els quals el català.
  • També atén per WhatsApp al 600 000 016, per xat a la web del Ministeri i per correu a 016-online@igualdad.gob.es.
  • Ofereix informació, assessorament jurídic i atenció psicosocial immediata per personal especialitzat, i deriva les emergències al 112.
  • Si t'informes des d'un dispositiu que pot veure la teva parella, la mateixa web oficial recomana esborrar després l'historial de navegació.

A més, la Llei orgànica 1/2004 considera serveis essencials l'atenció psicosocial immediata i l'orientació jurídica, psicològica i social a les víctimes, així que hi ha recursos públics als quals tens dret.

Dona consolant una amiga al sofà de casa, demanar suport és el primer pas per sortir del maltractament psicològic

Explicar-ho a algú de confiança també compta. Una amiga, una germana, la teva metgessa de família. Trencar l'aïllament és, moltes vegades, el que permet veure la relació des de fora per primera vegada.

Recuperar-se després: el paper de la teràpia

Sortir de la relació no esborra el que has viscut. No és estrany que, mesos després, et continuïs sentint en alerta, desconfiant del teu propi judici o amb la sensació d'haver perdut anys. Les seqüeles poden durar, i es tracten.

La teràpia serveix per reconstruir l'autoestima, tornar a confiar en el teu criteri, aprendre a reconèixer els senyals si apareixen en una altra relació i, si hi ha estrès posttraumàtic, treballar el trauma. Per a això darrer, les teràpies amb més aval són la teràpia cognitivoconductual centrada en el trauma i l'EMDR, que expliquem a Teràpia EMDR: què és, com funciona i per a què s'utilitza en el trauma. Si la relació s'ha acabat fa poc, llegeix també Superar una ruptura: per què fa tant de mal i què ajuda de debò.

Una precaució important: si encara convius amb qui et maltracta, la teràpia per videotrucada només té sentit si et pots connectar des d'un lloc privat i segur. Si no és així, prioritza el 016, que t'orientarà sobre recursos presencials.

A MyPsicoTest recomanem la Xènia Capel Salcedo, psicòloga sanitària col·legiada (COPC 14982) amb màster en Psicologia Clínica i Psicoteràpia, que inclou la violència de gènere entre les especialitats que treballa, a més del tractament del trauma amb EMDR. Atén a Igualada i a Sant Sadurní d'Anoia i també per teràpia online, i la primera sessió informativa és gratuïta. Si no has fet mai teràpia per videotrucada, llegeix abans Psicòloga online: com triar bé i què esperar de la teràpia per videotrucada.

Si el teu resultat et preocupa o vols una valoració professional, pots parlar amb la Xènia Capel Salcedo, psicòloga col·legiada (COPC 14982), que ofereix una primera sessió informativa gratuïta i teràpia online des de qualsevol lloc.

Equip de MyPsicoTest · Actualitzat: