Test de trastorn bipolar: els meus alts i baixos són més que canvis d'humor?

Has viscut temporades en què dormies poquíssim, parlaves sense parar i et senties capaç de tot, seguides de setmanes en què amb prou feines podies sortir del llit? El trastorn bipolar es caracteritza per episodis d'eufòria o irritabilitat que alternen amb episodis depressius, i sol trigar anys a identificar-se perquè la persona només demana ajuda quan està enfonsada. Aquest test t'ajuda a ordenar el que has viscut en cinc minuts, sense registre i sense enviar les teves respostes a cap servidor.

Què és el trastorn bipolar? Tipus I, tipus II i ciclotímia

El trastorn bipolar és un trastorn de l'estat d'ànim caracteritzat per episodis de mania o hipomania (eufòria o irritabilitat amb un augment marcat de l'energia i l'activitat) que solen alternar amb episodis depressius. Entre un episodi i un altre moltes persones es troben bé durant mesos o anys, cosa que contribueix que el problema passi desapercebut. S'estima que al voltant de l'1-2 % de la població adulta compleix criteris de trastorn bipolar al llarg de la vida, i una mica més si s'inclou tot l'espectre.

El DSM-5-TR distingeix tres formes principals:

• Trastorn bipolar tipus I: almenys un episodi maníac complet, que dura una setmana o més (o menys si requereix hospitalització) i provoca un deteriorament evident. Els episodis depressius són molt freqüents, tot i que no són imprescindibles per al diagnòstic.
• Trastorn bipolar tipus II: almenys un episodi hipomaníac (quatre dies o més, sense la gravetat de la mania) i almenys un episodi depressiu major, sense que mai hi hagi hagut una mania completa. Sol diagnosticar-se tard perquè les hipomanies es viuen com a «bones èpoques».
• Ciclotímia: durant almenys dos anys, nombrosos períodes amb símptomes hipomaníacs i depressius que no compleixen criteris complets d'episodi, però que generen una inestabilitat constant.

El trastorn bipolar té una forta base biològica: és una de les condicions psiquiàtriques amb més heretabilitat (al voltant del 60-85 % segons els estudis amb bessons) i tenir un familiar de primer grau afectat augmenta clarament el risc. No és una debilitat de caràcter ni una conseqüència de «no saber controlar-se».

Símptomes del trastorn bipolar: mania, hipomania i depressió bipolar

Símptomes de mania i hipomania

Un episodi maníac o hipomaníac és un període delimitat d'ànim anormalment elevat, expansiu o irritable, amb més energia de l'habitual, present la major part del dia gairebé cada dia. Al canvi d'ànim s'hi sumen almenys tres d'aquests símptomes (quatre si l'ànim és només irritable):

• Menys necessitat de dormir: amb tres o quatre hores la persona se sent descansada.
• Verborrea: parla més, més ràpid i costa interrompre-la.
• Pensament accelerat o fugida d'idees.
• Autoestima inflada o grandiositat: sensació de tenir capacitats, idees o una missió especials.
• Distraïbilitat davant qualsevol estímul.
• Augment de l'activitat dirigida a objectius (feina, projectes, sociabilitat, sexe) o agitació.
• Conductes de risc: despeses desmesurades, conducció temerària, inversions imprudents, promiscuïtat.

La diferència entre mania i hipomania és d'intensitat i durada: la mania dura almenys una setmana, causa un deteriorament greu, pot requerir ingrés i de vegades inclou símptomes psicòtics; la hipomania dura almenys quatre dies, és un canvi evident per als altres però no incapacita.

Símptomes de la depressió bipolar

Els episodis depressius del trastorn bipolar s'assemblen als de la depressió unipolar (tristesa o buidor, pèrdua d'interès, desesperança, dificultat per concentrar-se, idees de mort), però amb matisos freqüents: alentiment marcat, hipersòmnia i augment de la gana en lloc d'insomni i pèrdua de pes, inici més brusc i episodis més repetits. També existeixen els estats mixtos, en què conviuen símptomes depressius i maníacs (tristesa profunda amb agitació i idees accelerades), que són especialment angoixants i de més risc.

Com funciona aquest test de trastorn bipolar online?

Aquest qüestionari consta de 16 preguntes agrupades en tres àrees: vuit exploren episodis d'eufòria, energia i irritabilitat (els símptomes de mania i hipomania), quatre exploren episodis depressius i quatre valoren si aquests canvis coincideixen en el temps, s'alternen, els noten els altres i causen problemes. L'estructura segueix la lògica del Mood Disorder Questionnaire (MDQ), l'instrument de cribratge més utilitzat al món, i els criteris del DSM-5-TR.

A diferència dels tests d'ansietat o depressió, que pregunten per les últimes setmanes, aquí has de pensar en tota la teva vida: el trastorn bipolar s'identifica per episodis que poden haver passat fa anys. Per a cada pregunta indica amb quina freqüència has viscut el que descriu, des de «mai» (0 punts) fins a «molt sovint» (4 punts).

En acabar obtindràs una puntuació total de 0 a 64 i un desglossament per àrees. El càlcul es fa íntegrament al teu navegador: no demanem el teu nom ni el teu correu i no emmagatzemem les respostes. Un consell important: les èpoques d'eufòria solen recordar-se com a «temporades bones» i s'infravaloren. Si dubtes, pensa en què dirien d'aquells dies les persones que et coneixen bé.

Com interpretar la teva puntuació en el test de trastorn bipolar

Les puntuacions s'agrupen en quatre nivells orientatius:

• 0-16 · Baix: pocs indicadors; els alts i baixos que descrius entren dins del que és esperable.
• 17-31 · Lleu: alguns episodis o trets presents; convé observar-los i descartar altres causes.
• 32-46 · Moderat: patró compatible amb l'espectre bipolar; es recomana una avaluació professional.
• 47-64 · Alt: episodis freqüents, alternants i amb impacte; avaluació prioritària.

A més del total, fixa't en el desglossament. El més característic del trastorn bipolar és una puntuació alta en la subescala d'eufòria juntament amb una d'alta en alternança i impacte: episodis d'energia desbordant que coincideixen amb menys son i decisions impulsives, i que han tingut conseqüències. Una puntuació alta només en la subescala depressiva apunta més aviat cap a una depressió, tot i que no descarta el tipus II, les hipomanies del qual passen desapercebudes.

Recorda que un test de cribratge no diagnostica. Un resultat alt vol dir que el que descrius s'assembla prou al trastorn bipolar com per justificar una valoració; un resultat baix ho fa menys probable, però no ho exclou, sobretot si algú del teu entorn insisteix que els teus canvis són cridaners. El diagnòstic només el pot establir un professional després d'una entrevista clínica detallada, que sovint inclou informació de familiars.

Trastorn bipolar o depressió, TDAH, trastorn límit i canvis d'humor normals

Moltes condicions produeixen alts i baixos d'ànim, i distingir-les és la part més delicada de l'avaluació. Si et preguntes com saber si tens trastorn bipolar, aquestes són les confusions més habituals:

• Depressió unipolar: és la més freqüent i la més important, perquè qui té trastorn bipolar sol consultar només en les fases baixes. Cal sospitar bipolaritat quan la depressió comença molt jove, es repeteix moltes vegades, cursa amb hipersòmnia i alentiment, hi ha antecedents familiars o els antidepressius provoquen eufòria, insomni o irritabilitat.
• TDAH: comparteix la inquietud, la impulsivitat, la verborrea i la distracció, però en el TDAH són trets estables des de la infància, no episodis que comencen i acaben, i no hi apareixen la menor necessitat de dormir ni la grandiositat. Totes dues condicions poden coexistir.
• Trastorn límit de la personalitat: els canvis d'ànim són d'hores, molt reactius a conflictes o a la sensació d'abandonament, i s'acompanyen de buidor crònica i inestabilitat en les relacions. En el trastorn bipolar els episodis duren dies o setmanes i modifiquen el son i l'energia.
• Canvis d'humor normals: són proporcionats al que passa, no alteren dràsticament el son ni el judici i no causen conseqüències greus. Estar eufòric/a després d'una bona notícia no és hipomania.
• Altres causes: el consum d'estimulants, alcohol o cànnabis, alguns fàrmacs com els corticoides i les alteracions del tiroide poden imitar episodis maníacs o depressius i s'han de descartar.

Edat d'inici i diagnòstic tardà del trastorn bipolar

El trastorn bipolar sol debutar entre el final de l'adolescència i els primers anys de la vida adulta; la majoria dels casos comencen entre els 15 i els 30 anys, i un primer episodi maníac després dels 40 és poc habitual i obliga a descartar causes mèdiques. El primer episodi és sovint una depressió, i les hipomanies poden trigar anys a aparèixer o a reconèixer-se. Per això el diagnòstic correcte arriba tard: els estudis situen la demora mitjana entre l'inici dels símptomes i el diagnòstic al voltant de 6-10 anys, i la majoria de les persones reben abans altres etiquetes, sobretot depressió, ansietat o trastorn de la personalitat.

Aquest retard té conseqüències: tractaments que no funcionen o que empitjoren el quadre (un antidepressiu sense estabilitzador pot desencadenar hipomania o cicles ràpids), pèrdues laborals i econòmiques, ruptures i una sensació persistent de «no entendre què em passa». Detectar-lo abans permet tractaments més senzills i un millor pronòstic.

En les dones el tipus II i els cicles ràpids són una mica més freqüents, i el postpart és un període d'especial vulnerabilitat per a un primer episodi. En els homes és una mica més habitual que el debut sigui maníac. En qualsevol cas, si has tingut depressions repetides des de jove i reconeixes èpoques d'energia inusual, aquest test pot ajudar-te a plantejar la pregunta correcta a la consulta.

Què fer després del test? Tractament del trastorn bipolar

Si el teu resultat és moderat o alt, el següent pas és una avaluació psiquiàtrica, que es pot complementar amb la valoració d'una psicòloga. En el sistema públic el punt d'entrada és el metge de família, que deriva a salut mental. L'avaluació inclou una entrevista clínica sobre tota la teva història d'ànim, els antecedents familiars, el consum de substàncies, escales com l'MDQ i, sovint, la informació d'un familiar o de la parella. Porta anotats els teus episodis, quant van durar i què hi va passar.

El tractament del trastorn bipolar és a llarg termini, combina diverses peces i funciona:

• Estabilitzadors de l'ànim: el liti i alguns anticonvulsius o antipsicòtics de segona generació, prescrits i supervisats per psiquiatria, tracten els episodis i prevenen les recaigudes. Els antidepressius, si s'utilitzen, van sempre acompanyats d'un estabilitzador.
• Psicoeducació: conèixer el trastorn, identificar els senyals primerencs de recaiguda i tenir un pla d'acció redueix de manera demostrada les recaigudes i els ingressos.
• Psicoteràpia: la teràpia cognitivoconductual, la teràpia interpersonal i de ritmes socials i la teràpia familiar milloren l'adherència, el maneig de la depressió i la convivència.
• Regularitat del son i dels horaris: dormir poc és el desencadenant més potent de la mania; mantenir horaris estables de son, àpats i activitat forma part del tractament.
• Xarxa de suport i hàbits: evitar l'alcohol i les drogues, fer exercici i comptar amb persones que coneguin els teus senyals d'alarma marquen la diferència.

Una psicòloga especialitzada en trastorns de l'estat d'ànim, com la que et recomanem al final del test, pot acompanyar-te en el procés diagnòstic i en la psicoteràpia, coordinada amb psiquiatria.

Base científica d'aquest test de trastorn bipolar

Les preguntes d'aquest qüestionari s'han redactat a partir dels criteris del DSM-5-TR per als episodis maníac, hipomaníac i depressiu major i de la classificació CIM-11 de l'Organització Mundial de la Salut, seguint l'estructura del Mood Disorder Questionnaire (MDQ) de Hirschfeld i col·laboradors, l'instrument de cribratge de l'espectre bipolar més validat internacionalment, i tenint en compte altres qüestionaris reconeguts com la Hypomania Checklist (HCL-32). Els ítems són originals i no reprodueixen cap escala amb drets. Els punts de tall són orientatius i s'han fixat per maximitzar la sensibilitat, és a dir, per no deixar fora persones que podrien beneficiar-se d'una avaluació. El contingut ha estat revisat per l'equip de MyPsicoTest seguint les guies clíniques vigents, com la del NICE i la Guia de Pràctica Clínica sobre Trastorn Bipolar del Sistema Nacional de Salut, i s'actualitza periòdicament.

Les 16 preguntes d'aquest test

Pensa en tota la teva vida, no només en les últimes setmanes, i indica amb quina freqüència has viscut el que descriu cada pregunta.

1. Hi ha hagut períodes de diversos dies en què et senties tan eufòric/a, «amunt» o irritable que no semblaves tu, i altres persones et van comentar que estaves diferent?
2. Hi ha hagut períodes de diversos dies en què dormies molt menys de l'habitual (per exemple, tres o quatre hores) i tot i així et senties descansat/da i ple/na d'energia?
3. Hi ha hagut períodes de diversos dies en què parlaves molt més i més de pressa del normal, fins al punt que als altres els costava seguir-te o interrompre't?
4. Hi ha hagut períodes de diversos dies en què els pensaments t'anaven a tota velocitat, saltant d'una idea a una altra, i no aconseguies frenar-los?
5. Hi ha hagut períodes de diversos dies en què et senties molt més segur/a de tu mateix/a que de costum, convençut/da que podies amb tot o que tenies idees o capacitats especials?
6. Hi ha hagut períodes de diversos dies en què tenies moltíssima més energia i activitat de l'habitual: començaves diversos projectes alhora, no paraves quiet/a o feies més coses que mai?
7. Hi ha hagut períodes de diversos dies en què vas gastar diners de manera excessiva o vas fer coses arriscades i impulsives que no eren pròpies de tu (conduir de manera temerària, decisions precipitades, negocis o apostes)?
8. Hi ha hagut períodes de diversos dies en què estaves molt més sociable, extravertit/da o amb més desig sexual de l'habitual, per exemple trucant a gent a qualsevol hora o buscant trobades que després et van sorprendre?
9. Hi ha hagut períodes d'almenys dues setmanes en què et senties trist/a, buit/da o enfonsat/da la major part del dia, gairebé cada dia?
10. Hi ha hagut períodes d'almenys dues setmanes en què vas perdre l'interès o el plaer per gairebé tot, fins i tot per les activitats i les persones que normalment gaudeixes?
11. Hi ha hagut períodes d'almenys dues setmanes en què et senties alentit/da i sense energia, dormies molt més de l'habitual o qualsevol tasca senzilla t'exigia un esforç enorme?
12. Hi ha hagut períodes d'almenys dues setmanes en què et senties inútil, culpable o sense esperança, amb la sensació que res no milloraria?
13. Diversos d'aquests canvis (en l'ànim, el son, l'energia, la manera de parlar o d'actuar) s'han donat alhora, durant el mateix període de temps?
14. El teu estat d'ànim alterna entre temporades d'estar «amunt» i temporades de davallada que duren dies o setmanes i que no s'expliquen del tot pel que passa al teu voltant?
15. Persones properes (família, parella, amistats, companys/es) t'han dit que els teus canvis d'ànim o d'energia són bruscos, cridaners o preocupants?
16. Aquests canvis t'han causat problemes reals a la feina o als estudis, amb els diners, amb la llei, amb la família o la parella, o t'han portat a fer coses de les quals després t'has penedit?

Escala de resposta: Mai · Rarament · A vegades · Sovint · Molt sovint

Si el teu resultat et preocupa o vols una valoració professional, pots parlar amb la Xènia Capel Salcedo, psicòloga col·legiada (COPC 14982), que ofereix una primera sessió informativa gratuïta i teràpia online des de qualsevol lloc.

Revisat per l'equip de MyPsicoTest · Actualitzat: 27/10/2026