Li escrius a les deu i a les dotze encara no ha contestat. Veus que s'ha connectat. Repasses l'última conversa buscant què vas dir malament, escrius un missatge, l'esborres, n'escrius un altre. Quan per fi arriba un «perdona, anava de bòlit», l'alleujament dura una estona. Fins a la propera vegada.

Si et reconeixes en aquesta escena, és probable que hagis topat amb l'expressió aferrament ansiós (en castellà, apego ansioso). Es fa servir molt a les xarxes, i no sempre bé. En aquesta guia expliquem què diu la recerca sobre l'aferrament ansiós, d'on ve, com es nota en la parella, en què es diferencia de l'aferrament evitatiu i del segur, si es pot canviar i quin test et pot ajudar a veure el teu cas amb més claredat.

Què és l'aferrament ansiós

La teoria de l'aferrament va néixer per explicar el vincle entre els nadons i les persones que en tenen cura. El psiquiatre John Bowlby va proposar que naixem amb un sistema que ens empeny a buscar la proximitat de les persones importants quan ho passem malament. Si aquestes persones estan disponibles i responen, es forma una sensació estable de seguretat. Si no ho estan de manera fiable, buscar-les no calma el malestar, i augmenta el risc de problemes emocionals més endavant.

El 1987, Hazan i Shaver van traslladar aquesta idea a l'amor romàntic. Van partir dels tres estils descrits en la infància (segur, evitatiu i ansiós o ambivalent) i, amb dos estudis per qüestionari, van trobar que en els adults apareixien en proporcions semblants i que cada estil anava lligat a una manera diferent de viure l'amor.

Avui la recerca ja no reparteix la gent en tres calaixos. Segons una revisió de Mikulincer i Shaver publicada a World Psychiatry, l'aferrament adult es mesura en dues dimensions independents:

  • Ansietat d'aferrament: fins a quin punt et preocupa que la teva parella no estigui disponible ni respongui quan la necessites.
  • Evitació de l'aferrament: fins a quin punt desconfies de la bona voluntat de la parella i procures mantenir la teva independència i la distància emocional.

Qui puntua baix en totes dues sol sentir-se segur. Tenir aferrament ansiós és, per tant, puntuar alt en la primera. No és un diagnòstic ni un trastorn: és una manera de vincular-se que, en més o menys grau, té molta gent.

D'on ve l'aferrament ansiós

Mikulincer i Shaver expliquen que aquest patró es forma en relacions en què la figura d'aferrament respon de vegades sí i de vegades no. Aquesta resposta intermitent funciona com un premi irregular: com que insistir de vegades dona resultat, s'aprèn a insistir més. D'aquí ve la sensació d'estar sempre en alerta.

Però la infància no ho decideix tot. Bowlby ja defensava que les relacions importants de l'adolescència i l'edat adulta poden moure una persona d'un estil a un altre, i la recerca mostra que l'aferrament canvia, de vegades poc i de vegades molt, segons el context, les experiències recents i les relacions actuals. Una metaanàlisi de Pinquart, Feussner i Ahnert, amb 127 treballs i més de 21.000 vincles avaluats, va trobar una estabilitat només moderada en la seguretat de l'aferrament des de la infància fins a l'inici de l'edat adulta, i cap estabilitat significativa en intervals de més de 15 anys. El que s'ha viscut de petit pesa, però no és un destí. Tampoc no serveix de res buscar culpables: Mikulincer i Shaver recorden que en la salut mental hi influeixen també el temperament, la història de vida i molts altres factors.

Senyals d'aferrament ansiós en la parella

Mikulincer i Shaver descriuen les reaccions típiques de l'ansietat d'aferrament com a estratègies d'«hiperactivació»: intents molt enèrgics d'aconseguir proximitat, suport i amor, combinats amb poca confiança que arribin i amb ressentiment o enuig quan no arriben. En el dia a dia, els senyals d'aferrament ansiós se solen veure així:

  • Sovint et preocupa que la teva parella deixi d'estimar-te o et deixi, encara que la relació vagi bé.
  • Necessites que et confirmi que t'estima, i la tranquil·litat et dura poc.
  • Interpretes un silenci, un canvi de to o una resposta curta com un senyal de rebuig.
  • Quan la notes lluny, insisteixes: missatges seguits, trucades, preguntes.
  • Si no reps la resposta que necessites, apareixen els retrets o l'enuig.
  • El teu ànim i la teva autoestima pugen i baixen segons com et tracti.
  • Les preocupacions creixen com més hi penses.

Tenir alguna d'aquestes reaccions de tant en tant és humà, sobretot al principi d'una relació o en una mala ratxa. El que defineix l'aferrament ansiós és que sigui la teva manera habitual de viure la proximitat.

Aferrament ansiós, evitatiu i segur: diferències

Les dues dimensions donen lloc a maneres molt diferents de reaccionar quan una relació sembla en perill. Aquesta taula resumeix el que descriuen Mikulincer i Shaver:

Aferrament segur Aferrament ansiós Aferrament evitatiu
Què espera de la parella Que hi serà quan la necessiti Tem que no estigui disponible ni respongui Desconfia de la seva bona voluntat
Què fa quan se sent amenaçat Busca suport i es recupera abans del malestar Intensifica la recerca de proximitat, amb enuig si no arriba Es replega, nega el que necessita i evita dependre
Com viu la intimitat Amb comoditat La necessita i té por de perdre-la L'incomoda i prefereix mantenir distància

Com que les dimensions són independents, també hi ha qui puntua alt en totes dues alhora: desitja la proximitat i, al mateix temps, en desconfia.

Quan un aferrament ansiós es troba amb un d'evitatiu

Sobre el paper s'entén per què aquestes parelles s'encallen. Com més busca la proximitat una persona, més distància hi posa l'altra, i cada retirada dispara encara més la recerca. En aquest cercle no hi ha bons ni dolents: són dues maneres de protegir-se que xoquen entre si.

Aferrament ansiós i dependència emocional

No són el mateix, tot i que estan emparentats. L'aferrament ansiós és un estil de vinculació que té molta gent sense que li limiti la vida. La dependència emocional n'és la versió més extrema: apareix quan la por de perdre l'altra persona porta a anul·lar les pròpies necessitats i a aguantar relacions que fan mal. Mikulincer i Shaver assenyalen que l'ansietat d'aferrament s'associa, entre d'altres, amb el trastorn de personalitat dependent, i que la inseguretat de l'aferrament apareix sovint juntament amb la depressió i l'ansietat.

I una distinció important: si a la teva relació hi ha control, humiliacions o por, el problema ja no és el teu estil d'aferrament. Ho expliquem a Maltractament psicològic en la parella: senyals, seqüeles i com sortir-ne.

Hi ha un test d'aferrament ansiós?

En recerca, l'ansietat i l'evitació d'aferrament es mesuren amb qüestionaris com l'Experiences in Close Relationships (ECR) de Brennan, Clark i Shaver i la seva versió revisada, l'ECR-R, que Fraley, Waller i Brennan van presentar l'any 2000. Són qüestionaris pensats per a la recerca.

A MyPsicoTest no tenim un test d'estils d'aferrament, i no farem veure el contrari. El que sí que tenim és el Test de dependència emocional, que se centra justament en el terreny on l'aferrament ansiós dona més problemes: la parella. Són 16 afirmacions sobre com et sols sentir i comportar en les teves relacions, actuals o passades, que es responen en uns cinc minuts segons com d'acord hi estiguis. S'agrupen en tres àrees:

  • Por a l'abandonament i a la soledat: és l'àrea més propera a l'ansietat d'aferrament. El mateix test indica que una puntuació alta aquí apunta a un aferrament ansiós i a ansietat de separació.
  • Necessitat d'aprovació i atenció: si la teva autoestima se sosté en la mirada de la parella.
  • Subordinació i límits: si deixes de banda les teves necessitats per no perdre la relació.

La puntuació va de 0 a 64 i es reparteix en quatre franges, i el desglossament per àrees compta tant com el total. No cal registrar-se i les teves respostes no s'envien a cap servidor. Un resultat alt no et posa una etiqueta: et diu que la teva manera de vincular-te s'assembla prou al patró de dependència emocional per merèixer una valoració.

Altres tests que completen el quadre

Com que l'ansietat d'aferrament va molt lligada a una autoestima inestable, el Test d'autoestima t'ajudarà a veure com et valores fora de la parella. I si les preocupacions t'acompanyen també a la feina o amb la salut, el Test d'ansietat pot indicar si hi ha alguna cosa més que la por de perdre algú. Tots els qüestionaris, gratuïts i anònims, són al catàleg de tests psicològics.

Es pot canviar l'aferrament ansiós?

Sí, i hi ha dades que ho avalen. Una revisió sistemàtica de Taylor i el seu equip va analitzar com canviava l'aferrament adult durant la psicoteràpia: després de la teràpia, la seguretat augmentava i l'ansietat d'aferrament disminuïa, amb diferents enfocaments i en diferents entorns; amb l'evitació els resultats eren menys clars. Els autors demanen més assajos controlats, però la tendència és consistent. Mikulincer i Shaver hi afegeixen que hi ha dades preliminars que la sensació de seguretat que transmet el terapeuta contribueix a la millora.

Parella agafada de la mà parlant amb calma en una terrassa, una manera de demanar proximitat sense l'angoixa de l'aferrament ansiós

Mentrestant, hi ha coses que ajuden en el dia a dia:

  • Posar-hi nom. Quan salti l'alarma («no contesta, alguna cosa passa»), digues-te que és la teva ansietat d'aferrament. No l'apaga, però et dona uns segons abans d'actuar.
  • Esperar abans del tercer missatge. La hiperactivació empeny a insistir; esperar una estona i fer una altra cosa pot rebaixar la intensitat. Si et costa molt, a Regulació emocional: què és, per què de vegades falla i com s'aprèn expliquem com s'aprèn a gestionar aquest impuls.
  • Demanar directament el que necessites. «Em tranquil·litza que m'avisis si trigaràs» funciona millor que una tirallonga de retrets.
  • Tenir una vida que no depengui d'una sola persona. Les amistats, les aficions i els plans propis reparteixen el pes emocional.
  • Fixar-te en quines relacions et donen seguretat. Les relacions importants de la vida adulta poden moure el teu estil d'aferrament, en un sentit o en un altre.

Si acabes de passar per una ruptura, és normal que tot això es dispari; en parlem a Superar una ruptura: per què fa tant de mal i què ajuda de debò. I si l'aferrament ansiós t'està costant relacions, son o tranquil·litat, la teràpia és el camí amb més aval. Al final del test hi trobaràs la recomanació d'una psicòloga col·legiada que treballa la dependència emocional, també en línia.

Si el teu resultat et preocupa o vols una valoració professional, pots parlar amb la Xènia Capel Salcedo, psicòloga col·legiada (COPC 14982), que ofereix una primera sessió informativa gratuïta i teràpia online des de qualsevol lloc.

Equip de MyPsicoTest · Actualitzat: