Fa vuit mesos de l'accident. Aquella nit et van donar l'alta a urgències sense cap os trencat i tothom va coincidir que havies tingut molta sort. Però continues fent una volta per no passar per aquell encreuament, et despertes de matinada amb el soroll del cop encara al cap i, cada vegada que algú frena en sec al teu costat, el cor se t'accelera com si tornés a passar.

Això té nom. L'estrès posttraumàtic —en la seva forma clínica, el trastorn per estrès posttraumàtic o TEPT— apareix quan un fet aterridor es continua vivint com una amenaça present molt després d'haver acabat. És més comú del que es creu i li passa a molta gent que no ha trepitjat mai una guerra. També té tractaments que funcionen bé. Aquesta guia explica com es reconeix, quan una reacció esperable deixa de ser-ho i què fer per sortir-ne.

Què és l'estrès posttraumàtic

El trastorn apareix després de viure, presenciar o conèixer de prop un fet molt estressant, aterridor o angoixant. El servei nacional de salut britànic (NHS) enumera entre les causes els accidents greus, les agressions físiques o sexuals, el maltractament (també el patit a la infància o en la parella), alguns treballs com els de policia, tècnic d'emergències o sanitari, els problemes de salut greus com un ingrés a l'UCI, un part difícil o la mort d'un nadó, i la guerra. Tampoc no cal haver-ho patit en primera persona: n'hi pot haver prou amb veure com li passa a una altra persona o amb saber que li ha passat a algú molt proper.

Passar per una cosa així és freqüent. L'Organització Mundial de la Salut calcula que al voltant del 70 % de la població viurà un fet potencialment traumàtic al llarg de la vida, i que només una minoria d'aquestes persones, al voltant del 5,6 %, acabarà desenvolupant el trastorn. En conjunt, un 3,9 % de la població mundial l'ha tingut en algun moment, i afecta més les dones que els homes.

No cal haver estat en una guerra

Molta gent associa el trastorn amb la imatge del soldat que torna del front, i per això el descarta en el seu cas: «el meu va ser un accident de trànsit, no una guerra». La llista de causes que fan servir els serveis de salut és plena de situacions corrents, des d'un atracament fins a un part que es va complicar. El que tenen en comú és com es van viure per dins, com una cosa extremadament amenaçadora o horrible, i això no sempre coincideix amb la gravetat que semblen tenir vistes des de fora.

Símptomes de l'estrès posttraumàtic

L'OMS agrupa els símptomes de l'estrès posttraumàtic en tres blocs, i per parlar de trastorn han de provocar un malestar important i interferir en la vida diària, ja sigui a casa, a la feina o amb els amics. Les guies clíniques recullen a més un quart grup, el dels canvis en l'estat d'ànim i en la manera de veure's, que és el que la gent menys relaciona amb el trauma.

Reviure el que va passar

És el símptoma central. El record torna sense que el cridis i amb la mateixa por del primer dia, i no sempre en forma d'imatge: pot ser un so o una olor. Apareix com a records intrusius, com a malsons o, en els casos més intensos, com a flashbacks, moments en què durant uns segons la persona sent que hi ha tornat i reacciona com si estigués passant una altra vegada.

Convé no confondre-ho amb els pensaments intrusius d'altres quadres, que solen ser idees absurdes o contràries als propis valors. En l'estrès posttraumàtic el que s'imposa és la memòria d'una cosa que va passar de debò. Si et costa distingir-los, ho expliquem a Pensaments intrusius: què són, per què apareixen i quan preocupar-se.

Evitar tot el que ho recordi

Fer una volta per no passar pel lloc, deixar de conduir, apagar les notícies, canviar de tema tan bon punt algú ho menciona o no explicar-ho ni a la família ni al metge. L'evitació alleuja en el moment, i per això s'instal·la. El problema l'assenyala la mateixa OMS: amb el temps pot intensificar els records intrusius i és un dels mecanismes que mantenen el trastorn. Cada lloc que es deixa de trepitjar fa el món una mica més petit.

Estar sempre en alerta

La sensació de perill es queda encesa encara que el perill ja no existeixi. La persona vigila el carrer, tria la cadira d'esquena a la paret en un restaurant i fa un bot amb un cop de porta o quan algú se li acosta per darrere. Sol anar acompanyada d'irritabilitat i d'una son lleugera i trencada. Si el que més et pesa són les nits, a Ansietat a la nit: per què apareix en anar a dormir i com tallar-la hi ha pautes concretes.

Canvis en l'ànim i en la manera de veure't

Aquí hi ha els símptomes que més despisten: pensaments negatius sobre un mateix, culpa pel que va passar o pel que no es va fer, perdre l'interès pel que abans agradava, sentir-se desconnectat d'un mateix i del que t'envolta (el que s'anomena dissociació), no sentir gairebé res o, al revés, no poder controlar el que se sent. L'NHS hi afegeix els mals de cap, les molèsties d'estómac o els dolors a qualsevol part del cos sense una causa física que els expliqui, i els problemes en les relacions, perquè la persona es va tancant.

A més, poques vegades ve sol. L'OMS adverteix que sovint s'acompanya de depressió, ansietat o consum d'alcohol i altres substàncies, i de vegades de pensaments suïcides. Si apareixen pensaments de fer-te mal, això s'atén avui: a l'Estat espanyol hi ha la Línia 024, gratuïta, confidencial i disponible 24 hores, i el 112 si hi ha perill immediat.

Estrès posttraumàtic o reacció normal: quan demanar ajuda

Després d'una cosa així, el més estrany seria no notar res. Dormir malament uns dies, reviure l'escena, estar tens o plorar sense saber gaire per què entra dins del que és esperable. L'OMS insisteix que la majoria de les persones exposades a un fet d'aquest tipus passen un període d'angoixa i després es recuperen de manera natural, i que sentir-se acompanyat per la família i els amics redueix el risc que la cosa vagi a més.

Per això les guies no recomanen precipitar-se. La guia de l'institut britànic NICE sobre aquest trastorn proposa, per a qui té símptomes lleus, per sota del llindar del trastorn, durant el primer mes, una vigilància activa: no començar encara un tractament, però tornar a valorar en un termini d'un mes. I desaconsella expressament l'anomenat debriefing psicològic, les sessions en què es demana als afectats que repassin el que ha passat poc després del fet. Els estudis no hi van trobar cap benefici, i alguns apuntaven que les persones acabaven pitjor que sense fer res.

Esperar té un límit, això sí. Segons l'OMS, fins al 40 % de les persones amb estrès posttraumàtic es recuperen durant el primer any, cosa que deixa la majoria amb símptomes passat aquest temps. Convé demanar ajuda en aquests casos:

  • Si els símptomes duren més d'un mes i continuen interferint en el teu dia a dia.
  • Si apareixen tard. Segons l'NHS poden sorgir just després del fet o mesos, i fins i tot anys, més tard. Per això NICE demana als professionals que preguntin per experiències traumàtiques encara que hagin quedat molt enrere.
  • Si són molt intensos des del principi. NICE recomana oferir teràpia cognitivoconductual centrada en el trauma ja dins del primer mes als adults amb símptomes importants.

Per què a unes persones els passa i a altres no

És la pregunta que més culpa genera: «a la meva germana li va passar el mateix i està bé». L'OMS descriu el trastorn com el resultat d'una barreja de factors socials, psicològics i biològics, i recorda que qualsevol persona el pot desenvolupar. Algunes circumstàncies n'augmenten la probabilitat:

  • haver viscut altres fets traumàtics abans;
  • ser dona;
  • tenir antecedents familiars de problemes de salut mental;
  • ser jove o tenir menys anys d'estudis;
  • que el fet es repetís o s'allargués, que hi hagués una lesió física greu o que es veiés patir altres persones.

Hi ha a més un factor que protegeix, i és el suport que es rep després. Res d'això mesura la fortalesa de ningú. La teva germana i tu no vau viure exactament el mateix encara que anéssiu al mateix cotxe: cadascú hi va arribar amb la seva pròpia història i en va sortir amb suports diferents.

Estrès posttraumàtic complex: quan el trauma es va repetir

La classificació internacional de malalties de l'OMS, en l'onzena edició, reconeix a més l'estrès posttraumàtic complex. Segons la definició que recull NICE, sorgeix després de fets extremadament amenaçadors que s'allarguen o es repeteixen i dels quals és difícil o impossible escapar, com la violència continuada en la parella o els abusos repetits a la infància. Inclou tots els símptomes de l'estrès posttraumàtic i tres més: problemes greus per regular les emocions, una imatge d'un mateix com algú disminuït, derrotat o sense valor, amb molta vergonya o culpa, i dificultats persistents per mantenir relacions i sentir-se a prop dels altres.

El seu tractament necessita més temps, començant pel que cal per construir confiança, i exigeix vetllar perquè la vida de la persona sigui estable i segura. Com es manifesta quan l'origen és a la infància ho expliquem a Trauma infantil en adults: com es manifesta i què es pot fer. Si la violència és actual, el primer és la seguretat: el 016 atén víctimes de violència masclista, també per WhatsApp al 600 000 016, i no deixa rastre a la factura.

Tractament de l'estrès posttraumàtic: què funciona

L'OMS ho diu sense embuts: hi ha molts tractaments eficaços. Els de primera elecció són intervencions psicològiques basades en l'evidència, que es poden fer de manera individual o en grup i en persona o en línia. Dues d'aquestes intervencions tenen més aval que la resta.

Teràpia cognitivoconductual centrada en el trauma

NICE la recomana als adults amb símptomes quan ha passat més d'un mes des del fet, i recull que els seus beneficis es mantenen fins a un any després, tant si hi va haver un únic trauma com si n'hi va haver diversos. Sol durar entre 8 i 12 sessions, alguna més si hi va haver diversos traumes. S'hi aprèn què li passa al cos i a la ment després d'un trauma i com gestionar l'activació i els flashbacks, es processa el record juntament amb les emocions que l'acompanyen (vergonya, culpa, pèrdua, ràbia) i es revisa el que el fet ha arribat a significar per a un mateix, frases com «va ser culpa meva» o «cap lloc és segur». A poc a poc es recupera el que s'havia deixat de fer. La guia preveu fins i tot sessions de reforç en dates delicades, com l'aniversari. Com funciona aquest enfocament en general ho expliquem a Teràpia cognitivoconductual: què és, com funciona i per a què serveix.

EMDR

La dessensibilització i el reprocessament per moviments oculars és l'altra teràpia amb més evidència segons l'OMS. NICE recomana oferir-la als adults quan han passat més de tres mesos des d'un trauma que no sigui de combat, també en unes 8 a 12 sessions i per fases, i inclou ensenyar tècniques per calmar-se i gestionar els flashbacks. Mentre es treballa un record concret s'utilitza estimulació bilateral, normalment amb moviments oculars, tot i que també es pot fer amb tocs o sons. El que passa a cada fase ho expliquem a Teràpia EMDR: què és, com funciona i per a què s'utilitza en el trauma.

Psicòloga prenent notes mentre escolta una pacient en una sessió de teràpia per a l'estrès posttraumàtic

I la medicació?

L'NHS inclou els medicaments, normalment un antidepressiu, entre les opcions. NICE els reserva per a qui prefereix un tractament farmacològic i no els planteja com a primera opció: en la seva revisió, els antidepressius més estudiats per a aquest trastorn van resultar menys eficaços que qualsevol de les teràpies psicològiques recomanades. També desaconsella donar fàrmacs, benzodiazepines incloses, per prevenir el trastorn després del fet. Si el dubte et ve pel costat de l'ansietat, la comparació la trobaràs a Ansiolítics o teràpia: què funciona millor per a l'ansietat.

Què pots fer mentrestant

L'autocura no substitueix el tractament quan els símptomes s'han instal·lat, però ajuda a evitar que empitjorin. Això és el que recomanen l'OMS i l'NHS:

  • Mantenir la rutina tant com sigui possible: horaris, àpats, feina.
  • Parlar amb algú de confiança sobre el que va passar, però només quan et sentis preparat. Ningú no té per què treure't el relat abans d'hora.
  • Evitar o reduir l'alcohol i les drogues, que empitjoren els símptomes encara que al principi semblin calmar-los.
  • Moure't, encara que sigui un passeig al dia.
  • Tenir cura de la son, amb horaris regulars.
  • Aprendre a abaixar l'activació amb exercicis de respiració o de relaxació muscular progressiva.
  • Portar un petit diari per detectar què dispara els flashbacks, sigui una olor o un soroll. Saber-ho treu part de la sensació que arriben del no-res.

Com començar la teràpia del trauma

Per a molta gent, el que més frena és imaginar la primera sessió: haver-ho d'explicar tot, amb detall, a algú que no coneixes. No funciona així. Les dues teràpies recomanades inclouen explicar què passa després d'un trauma i ensenyar a gestionar l'activació i els flashbacks, i l'EMDR s'organitza expressament per fases. El normal és entrar en el record quan ja hi ha eines per fer-ho.

A l'hora de triar professional convé comprovar que estigui col·legiada i amb habilitació sanitària, que tingui formació específica en trauma (TCC centrada en el trauma o EMDR) i que faci una avaluació abans de proposar res. Si algú et planteja reviure el fet a la primera visita, sense història prèvia ni preparació, desconfia'n.

A MyPsicoTest recomanem la Xènia Capel Salcedo, psicòloga sanitària col·legiada (COPC 14982) amb màster en Psicologia Clínica i Psicoteràpia. Treballa el tractament del trauma amb EMDR dins d'un enfocament integrador amb base cognitivoconductual, i atén a Igualada i a Sant Sadurní d'Anoia i també per teràpia online, una modalitat que l'OMS inclou entre les maneres de rebre tractament psicològic per a l'estrès posttraumàtic. La primera sessió informativa és gratuïta, així que li pots explicar en quin punt estàs i decidir després.

Si vols arribar-hi amb alguna cosa més que la sensació que no estàs bé, pots mesurar el que sol acompanyar el trauma. Al web no hi ha un test d'estrès posttraumàtic, perquè el diagnòstic exigeix una avaluació professional, però el Test d'ansietat, el Test de depressió i el Test d'insomni recullen bona part del que es nota en el dia a dia. Els trobaràs al catàleg de tests psicològics; són gratuïts i anònims, i el resultat es calcula al teu propi dispositiu. I si et preguntes com és fer teràpia per videotrucada, ho expliquem a Psicòloga online: com triar bé i què esperar de la teràpia per videotrucada.

Si el teu resultat et preocupa o vols una valoració professional, pots parlar amb la Xènia Capel Salcedo, psicòloga col·legiada (COPC 14982), que ofereix una primera sessió informativa gratuïta i teràpia online des de qualsevol lloc.

Equip de MyPsicoTest · Actualitzat: