Són dos quarts de dotze de la nit i continua escrivint a algú. Somriu a la pantalla. Li preguntes amb qui parla, et diu que amb una companya de feina i te'l creus, o gairebé. Mitja hora després tornes a pensar en aquell somriure. L'endemà al matí, mentre es dutxa, el seu mòbil es queda damunt de la taula.

La gelosia en la parella és una de les emocions més comunes i una de les que s'entenen pitjor. Hi ha qui la pren per una prova d'amor i qui s'avergonyeix de sentir-la. En aquesta guia expliquem què diu la recerca sobre la gelosia, en què es diferencia la normal de la malaltissa, per què apareix, quan es converteix en control i quin test et pot ajudar a veure el teu cas amb més claredat.

Què és la gelosia en la parella

Els psiquiatres britànics Kingham i Gordon comencen la seva revisió sobre la gelosia patològica recordant una cosa que sovint s'oblida: la gelosia és una emoció comuna, complexa i normal. Parteixen de la definició del diccionari d'Oxford, que parla de ressentiment cap a algú que hom considera un rival, i subratllen que el que és decisiu és creure que hi ha un rival. Que n'hi hagi de debò importa menys.

El 1989, Pfeiffer i Wong van presentar l'Escala Multidimensional de Gelosia, que encara es fa servir en recerca. Distingeix tres components:

Component Què és Exemple
Cognitiu Les sospites sobre la fidelitat de la parella Pensar que té una relació d'amagat
Emocional El que sents davant d'una situació concreta Molestar-te en veure que flirteja amb una altra persona
Conductual El que fas per comprovar o vigilar Preguntar-li on ha estat o mirar entre les seves coses

Separar-los ajuda a entendre una cosa que en el dia a dia va barrejada. En els seus estudis, la gelosia emocional anava lligada a un amor més gran per la parella, mentre que la cognitiva, les sospites, s'associava a menys amor. Sentir una punxada si veus la teva parella flirtejar amb algú és humà. Viure convençut que t'enganya és una altra cosa.

Gelosia normal i gelosia malaltissa: diferències

Sentir gelosia no és el problema. El que canvia és com funciona. Segons Kingham i Gordon, les persones sanes senten gelosia davant de proves fermes, canvien d'opinió quan apareix informació nova i veuen un sol rival. En la gelosia malaltissa, en canvi, es treuen conclusions definitives de detalls irrellevants, la sospita es manté encara que les dades diguin el contrari i s'acaba acusant la parella d'enganyar amb moltes persones. La revisió hi afegeix un matís que sorprèn: es pot tenir gelosia patològica encara que la parella sigui infidel de debò, si les proves que s'adduen són falses i la reacció és desproporcionada.

Gelosia normal Gelosia malaltissa
Què la desencadena Un fet concret Detalls sense importància que es llegeixen com a proves
Davant de dades que la desmenteixen Es calma Es manté o busca una altra prova
Qui és el rival Una persona concreta Pot ser-ho qualsevol
Quant temps ocupa Una estona Molt de temps, i costa treure-se-la del cap
Què passa amb la parella En parla amb ella La vigila, la interroga i li limita la llibertat

Un estudi de la Universitat de Pisa ajuda a marcar la frontera. Marazziti i el seu equip van comparar estudiants universitaris amb pacients amb trastorn obsessivocompulsiu (TOC) l'obsessió principal dels quals era la gelosia. El que separava els dos extrems era el temps que ocupava la gelosia, la dificultat per apartar-la de la ment, el mal que feia a la relació, fins a quin punt limitava la llibertat de la parella i les comprovacions. També van veure que un de cada deu estudiants, sense cap altre problema psicològic, tenia pensaments de gelosia sobre la seva parella, tot i que menys intensos que els dels pacients.

Gelosia patològica: quan la gelosia és un símptoma

Gelosia patològica, gelosia malaltissa o síndrome d'Otel·lo són noms per a l'extrem. Els dos psiquiatres britànics insisteixen que no es tracta d'un diagnòstic, sinó d'un símptoma que pot aparèixer en problemes molt diferents, i en descriuen tres formes:

  • Delirant: la convicció absoluta que la parella enganya, que cap dada no aconsegueix moure. Quan apareix sense altres símptomes, és un subtipus del trastorn delirant.
  • Obsessiva: els pensaments d'infidelitat s'imposen sense voler; la persona sap que no tenen base i se n'avergonyeix, però ho comprova una vegada i una altra.
  • Idea sobrevalorada: una sospita comprensible que es persegueix molt més enllà del que és raonable, a costa de la mateixa persona i del malestar de la parella.

La mateixa revisió recull dues associacions que convé conèixer. La de l'alcohol està ben establerta: en dos estudis amb homes en tractament per problemes amb la beguda, entre el 27 % i el 34 % tenien gelosia patològica. I en una de les sèries de pacients que cita, més de la meitat tenia depressió.

Senyals que la gelosia en la parella és un problema

Aquests són alguns senyals de gelosia malaltissa. Els dos primers coincideixen gairebé paraula per paraula amb una de les afirmacions del test de dependència emocional de MyPsicoTest:

  • Li revises el mòbil, les xarxes socials o l'última connexió.
  • Li preguntes una vegada i una altra on és i amb qui.
  • Un retard, un «m'agrada» o una contrasenya nova et semblen proves.
  • Cap explicació no et tranquil·litza durant gaire temps.
  • Li demanes que deixi de veure certes persones o que no surti sense tu.
  • Hi dones voltes bona part del dia i et costa pensar en una altra cosa.
  • Discutiu sovint pel mateix.

La revisió britànica descriu bé el parany en què cauen aquestes parelles: la persona acusada és culpable fins que demostri la seva innocència, i aquesta prova no arriba mai, perquè una preocupació irracional no es desmunta amb raons. Per això, quan la gelosia ja és malaltissa, ensenyar el mòbil o donar més explicacions no sol resoldre res.

Per què apareix la gelosia en la parella

Por a l'abandonament i aferrament ansiós

En un estudi amb 100 adults sense problemes psicològics, Marazziti i el seu equip van comparar l'estil d'aferrament amb diferents dimensions de la gelosia. L'ansietat d'aferrament, és a dir, la por que la parella no estigui disponible o et deixi, es relacionava amb totes. Els qui tenien un aferrament preocupat puntuaven més que les persones segures en obsessivitat, sensibilitat interpersonal i por a la pèrdua. En la gelosia patològica el patró es repeteix: un estudi de la Universitat de São Paulo va trobar que la majoria de les persones amb gelosia patològica tenien un aferrament ansiós-ambivalent i una ansietat elevada com a tret de personalitat. Ho expliquem a fons a Aferrament ansiós: què és, senyals en la parella i com saber si el tens.

Una autoestima que se sent amenaçada

La gelosia també té molt a veure amb com et valores. En dos experiments, DeSteno, Valdesolo i Bartlett van provocar gelosia al laboratori amb trobades socials preparades al detall i van comprovar que l'amenaça a l'autoestima era un dels principals mecanismes que l'explicaven. El segon experiment va aportar, a més, proves directes que la gelosia pot provocar agressivitat.

Xarxes socials i mòbil

El 2009, un estudi de la Universitat de Guelph, al Canadà, amb 308 universitaris, va trobar que com més feien servir Facebook, més gelosia relacionada amb Facebook sentien, fins i tot tenint en compte la seva personalitat i la seva relació. Els autors proposaven un cercle: la xarxa mostra informació ambigua sobre la parella a la qual d'una altra manera no tindries accés, aquesta informació alimenta la gelosia i la gelosia porta a mirar encara més.

Quan la gelosia es converteix en control

La gelosia no és una prova d'amor, encara que sovint es presenti així. Una revisió sistemàtica de la London School of Hygiene & Tropical Medicine va reunir 51 estudis de 28 països i va trobar una associació constant entre la gelosia, la infidelitat real o sospitada i la violència en la parella contra les dones. Les dades donaven suport a les explicacions basades en la cultura patriarcal, en les identitats de gènere que se senten amenaçades i en la manca d'habilitats per regular les emocions i resoldre conflictes, però no a les teories evolutives. En un estudi posterior a l'Equador, amb part del mateix equip, la majoria dels participants parlava de la gelosia en termes d'amor, i la gelosia dels homes anava molt lligada a les conductes de control.

Kingham i Gordon ho diuen sense embuts: la violència domèstica és una conseqüència freqüent de la gelosia, sigui normal o patològica. El servei nacional de salut britànic (NHS) inclou entre els senyals de maltractament emocional que la teva parella t'acusi de flirtejar o de tenir aventures, que et vigili les xarxes socials o faci servir la localització GPS per saber on ets, que t'aïlli de la família i les amistats o que et digui amb qui et pots veure; i, entre les amenaces, que et llegeixi els missatges o els correus. Tot això, recorda l'NHS, té a veure amb el poder i el control.

Si ets al costat de qui rep la gelosia i hi reconeixes control, humiliacions o por, el problema ja no és la gelosia ni la teva manera d'estimar: ho expliquem a Maltractament psicològic en la parella: senyals, seqüeles i com sortir-ne. A Espanya, el 016 atén per telèfon de franc, de manera confidencial i a qualsevol hora, i també per WhatsApp al 600 000 016; davant d'un perill immediat, truca al 112. I si ets tu qui ha arribat a vigilar, amenaçar o espantar la teva parella, demana ajuda professional com més aviat millor.

Hi ha un test de gelosia?

En recerca es fan servir qüestionaris com l'Escala Multidimensional de Gelosia de Pfeiffer i Wong o el qüestionari de gelosia de l'equip de Marazziti. Són eines pensades per a estudis, no per diagnosticar-se a casa.

A MyPsicoTest no tenim un test específic de gelosia. El que sí que tenim és el Test de dependència emocional, i una de les seves 16 afirmacions és justament aquesta: «Sento gelosia amb facilitat: he arribat a revisar-li el mòbil o les xarxes socials, o a preguntar-li una vegada i una altra amb qui és». Forma part de l'àrea de por a l'abandonament i a la soledat, que és on la gelosia sol arrelar. Respons segons el grau d'acord amb cada frase, pensant en les teves relacions actuals o passades, i es triga uns cinc minuts. Les afirmacions s'agrupen en tres àrees:

  • Por a l'abandonament i a la soledat: a més de la gelosia, la por que et deixin i l'angoixa quan la teva parella triga a contestar o no saps on és.
  • Necessitat d'aprovació i atenció: si el teu estat d'ànim depèn de com et tracti la teva parella.
  • Subordinació i límits: si deixes de banda els teus plans o et costa dir que no per por de perdre la relació.

La puntuació va de 0 a 64 i es reparteix en quatre franges, i el desglossament per àrees compta tant com el total. No cal registrar-se i les teves respostes no s'envien a cap servidor. Un resultat alt no et posa cap etiqueta: et diu que la teva manera de vincular-te s'assembla prou al patró de dependència emocional per merèixer una valoració.

Altres tests que et poden ajudar

Com que l'autoestima amenaçada és al darrere de molta gelosia, el Test d'autoestima t'ajudarà a veure com et valores fora de la parella. I si els pensaments d'infidelitat t'assalten encara que saps que no tenen base, i et porten a comprovar una vegada i una altra, el Test de TOC et pot indicar si hi ha un patró obsessiu. Tots els qüestionaris, gratuïts i anònims, són al catàleg de tests psicològics.

Com gestionar la gelosia en la parella

La gelosia es pot treballar. En un estudi clàssic, Dolan i Bishay van tractar amb teràpia cognitiva 30 pacients amb gelosia patològica no psicòtica. Els qui van passar 12 setmanes en llista d'espera no van millorar, senyal que el problema no desapareix només esperant; després de la teràpia, la majoria va millorar en totes les mesures de gelosia, en acabar i en el seguiment, i les seves parelles ho van confirmar. Segons la revisió britànica, la teràpia cognitiva funciona sobretot quan predomina el component obsessiu, i també es recomana la teràpia de parella.

Parella parlant seriosament a la taula de la cuina amb el mòbil apartat, una manera d'afrontar la gelosia en la parella sense retrets

Mentrestant, hi ha coses que ajuden en el dia a dia:

  • Separa el que sents del que saps. La punxada de gelosia és una emoció; la sospita, una interpretació. Abans d'actuar, pregunta't quines proves tens de debò.
  • No li revisis el mòbil. Mirar et pot tranquil·litzar un moment, però alimenta el cercle que descrivien els investigadors de Guelph: informació ambigua, més gelosia, més ganes de mirar.
  • Parla del que necessites, no del que sospites. «Em quedo intranquil si no sé si véns a sopar» obre una conversa; «amb qui parlaves?» obre un judici.
  • Compte amb l'alcohol. Kingham i Gordon expliquen que la desinhibició de la beguda pot fer aflorar una gelosia que ja hi era, continguda.
  • Cuida la teva vida fora de la parella. Les amistats, les aficions i els plans propis reparteixen el pes emocional i sostenen l'autoestima.

Si la gelosia t'ocupa bona part del dia, ja ha arribat al control o es repeteix relació rere relació, la teràpia és el camí amb més aval. Al final del test hi trobaràs la recomanació d'una psicòloga col·legiada que treballa la dependència emocional, també en línia.

Si el teu resultat et preocupa o vols una valoració professional, pots parlar amb la Xènia Capel Salcedo, psicòloga col·legiada (COPC 14982), que ofereix una primera sessió informativa gratuïta i teràpia online des de qualsevol lloc.

Equip de MyPsicoTest · Actualitzat: