Test d'ansietat online: el meu nerviosisme és normal?

Notes un nus a l'estómac gairebé cada dia, et costa deixar de donar voltes a les coses i el teu cos sembla estar sempre en alerta? L'ansietat és una resposta normal davant del que percebem com una amenaça, però quan es torna constant, desproporcionada i comença a limitar-te, deixa de ser una aliada. Aquest test d'ansietat t'ajuda a saber en quatre minuts si el que sents està dins del que és esperable o mereix una valoració professional. És gratuït, anònim i les teves respostes no surten del teu dispositiu.

Què és l'ansietat i quan deixa de ser normal?

L'ansietat és una emoció bàsica i universal: la resposta d'alerta amb què el cos i la ment es preparen davant d'un possible perill. Accelera el cor, tensa els músculs, aguditza l'atenció i ens empeny a actuar. Sense ella no estudiaríem per a un examen ni miraríem abans de creuar el carrer. En la seva justa mesura, l'ansietat és adaptativa.

El problema apareix quan aquesta alarma es dispara massa sovint, amb massa intensitat o sense una amenaça real que la justifiqui. Parlem llavors d'ansietat patològica o d'un trastorn d'ansietat. Tres senyals ajuden a distingir-la de l'ansietat normal:

• Desproporció: la reacció és molt més gran que la situació que la provoca, o apareix sense motiu aparent.
• Persistència: no es limita a un moment puntual, sinó que es manté setmanes o mesos, la majoria dels dies.
• Interferència: afecta la feina, els estudis, el son o les relacions, o et porta a evitar coses que abans feies.

Segons l'Organització Mundial de la Salut, els trastorns d'ansietat són els trastorns mentals més freqüents del món, afecten al voltant del 4 % de la població i són gairebé el doble de freqüents en dones que en homes. Solen començar a l'adolescència o a l'inici de la vida adulta, tot i que poden aparèixer a qualsevol edat: en els adolescents s'expressen sovint com a irritabilitat o queixes físiques i, en les persones grans, com a preocupació per la salut. Sovint passen anys sense ser reconeguts perquè la persona s'acostuma a viure en tensió o atribueix els símptomes físics a altres causes. La bona notícia és que responen molt bé al tractament psicològic.

Símptomes d'ansietat: mentals, físics i conductuals

L'ansietat s'expressa en tres nivells que es retroalimenten: el que penses, el que sent el teu cos i el que fas. Reconèixer-los tots tres és important perquè moltes persones només n'identifiquen un, normalment el físic, i acaben pelegrinant per consultes mèdiques sense trobar-hi explicació.

Símptomes mentals i emocionals

• Preocupació excessiva i difícil de controlar, sovint per diverses coses alhora.
• Sensació de nerviosisme, inquietud o d'estar «al límit».
• Anticipació catastròfica: la ment salta sempre al pitjor escenari.
• Dificultat per concentrar-se o sensació de «ment en blanc».
• Irritabilitat i baixa tolerància a la frustració.
• Por de perdre el control, de tornar-se boig/boja o que passi alguna cosa terrible.

Símptomes físics de l'ansietat

• Palpitacions, taquicàrdia, opressió al pit.
• Sensació de manca d'aire o d'ofec.
• Tensió muscular, mal de cap, mandíbula serrada, contractures.
• Suor, tremolor, formigueig a les mans o a la cara.
• Molèsties digestives: nus a l'estómac, nàusees, diarrea.
• Mareig, inestabilitat, sensació d'irrealitat.
• Problemes de son i fatiga constant.

Símptomes conductuals

• Evitar situacions, llocs o persones que generen ansietat.
• Ajornar decisions o tasques per por d'equivocar-se.
• Comprovar, demanar confirmació o buscar que et tranquil·litzin de manera repetida.
• Recórrer a l'alcohol, el tabac o el menjar per calmar-se.

Cap símptoma aïllat defineix l'ansietat. El que orienta cap a un trastorn és la combinació, la freqüència i l'impacte que tenen en la teva vida, exactament el que aquest test intenta mesurar.

Tipus de trastorns d'ansietat: TAG, pànic, fòbies, ansietat social i agorafòbia

El DSM-5-TR i la CIM-11 descriuen diversos trastorns d'ansietat. Tots comparteixen la por i la preocupació excessives, però es diferencien en el focus i en la manera com apareixen:

• Trastorn d'ansietat generalitzada (TAG): preocupació persistent i difícil de controlar per múltiples temes (salut, diners, feina, família) durant almenys sis mesos, acompanyada d'inquietud, fatiga, tensió muscular, irritabilitat, problemes de concentració o de son. És el trastorn en què se centren el GAD-7 i la primera part d'aquest test.
• Trastorn de pànic: crisis d'ansietat (atacs de pànic) sobtades i inesperades, amb símptomes físics molt intensos que arriben al seu pic en minuts, seguides d'una por persistent que es repeteixin.
• Agorafòbia: por i evitació de llocs dels quals seria difícil escapar o rebre ajuda si apareguessin els símptomes: transport públic, espais oberts o tancats, cues, multituds o sortir sol/a de casa.
• Fòbia específica: por intensa i desproporcionada a un objecte o situació concrets (volar, les altures, els animals, la sang, les injeccions) que s'evita o se suporta amb gran malestar.
• Trastorn d'ansietat social (fòbia social): por marcada a les situacions en què un pot ser observat o jutjat pels altres: parlar en públic, conèixer gent, menjar davant d'altres.

També existeixen l'ansietat per separació en adults, el mutisme selectiu i l'ansietat induïda per substàncies o per malalties mèdiques. És freqüent que diversos trastorns coexisteixin: per exemple, TAG amb trastorn de pànic, o ansietat social amb depressió. Aquest test mesura l'ansietat de manera general; si sospites una ansietat social, tenim un test específic.

Com funciona aquest test d'ansietat online?

El qüestionari consta de 14 afirmacions. Les set primeres són una adaptació del GAD-7 (Generalized Anxiety Disorder 7-item scale), l'instrument de cribratge d'ansietat més utilitzat al món, de domini públic i validat en castellà. Les set restants són ítems propis que amplien l'avaluació a tres àrees que el GAD-7 no cobreix del tot: els símptomes físics (palpitacions, tensió muscular, insomni per preocupacions), l'evitació i la interferència en la vida diària.

Per a cada afirmació indiques amb quina freqüència t'ha passat durant les últimes dues setmanes: «mai» (0 punts), «diversos dies» (1), «més de la meitat dels dies» (2) o «gairebé cada dia» (3). La puntuació total va de 0 a 42, i a més obtens un desglossament en tres àrees: preocupació i tensió mental, símptomes físics, i evitació i interferència.

El test és gratuït, anònim i no requereix registre. El càlcul es fa al teu propi navegador: no enviem ni guardem les teves respostes. Triga uns quatre minuts. Respon amb sinceritat i pensant en com t'has sentit la majoria dels dies, no en el pitjor o el millor. Si dubtes entre dues opcions, tria la que millor descrigui la teva experiència habitual.

Com interpretar la teva puntuació en el test d'ansietat

Les puntuacions s'agrupen en quatre nivells orientatius:

• 0-8 · Baix: ansietat dins del que és esperable; símptomes ocasionals que no interfereixen.
• 9-17 · Lleu: símptomes presents diversos dies; convé vigilar-ne l'evolució i cuidar els hàbits.
• 18-28 · Moderat: nivell probablement significatiu; es recomana una valoració professional.
• 29-42 · Alt: símptomes molt freqüents i interferència important; avaluació prioritària.

El desglossament per àrees afegeix matisos útils. Una puntuació alta en preocupació i tensió mental amb pocs símptomes físics apunta a un perfil de rumiació i anticipació, típic del TAG. Si destaquen els símptomes físics, és possible que visquis l'ansietat sobretot al cos, com passa en el trastorn de pànic, i convé descartar causes mèdiques. Quan l'evitació i interferència puntua alt, l'ansietat ja està retallant la teva vida, i això sol ser el millor indicador que necessites ajuda, independentment de la puntuació total.

Recorda que un test de cribratge no diagnostica. Puntuar alt vol dir que els teus símptomes s'assemblen prou als d'un trastorn d'ansietat com per justificar una consulta; puntuar baix redueix aquesta probabilitat, però no l'elimina, especialment si els teus símptomes són intermitents o fluctuen al llarg del mes. Només un professional pot confirmar un diagnòstic després d'una entrevista clínica.

Ansietat, estrès i depressió: com distingir-los?

Es confonen sovint perquè comparteixen símptomes (tensió, insomni, irritabilitat, problemes de concentració), però no són el mateix i el tractament canvia segons el cas.

Ansietat vs. estrès

L'estrès és la resposta a una demanda concreta i identificable: un termini, un examen, una mudança, una malaltia a la família. Sol ser proporcional i desapareix quan la situació es resol. L'ansietat, en canvi, és anticipatòria: se centra en el que podria passar, persisteix encara que l'amenaça no existeixi o ja hagi passat, i sovint la persona no sap dir exactament què la provoca. Un estrès mantingut durant mesos pot acabar convertint-se en un trastorn d'ansietat.

Ansietat vs. depressió

L'ansietat és una emoció d'activació (alerta, tensió, por del futur); la depressió és una emoció de desactivació (tristesa, apatia, pèrdua d'interès, desesperança, lentitud). Tanmateix, coexisteixen amb moltíssima freqüència: aproximadament la meitat de les persones amb depressió presenten també un trastorn d'ansietat, i una ansietat prolongada esgota i pot obrir la porta a un episodi depressiu. Si a més de nerviosisme notes tristesa persistent, pèrdua de plaer o manca d'energia, completa també el nostre test de depressió.

Altres condicions que poden semblar ansietat són l'hipertiroïdisme, les arrítmies, l'anèmia, l'apnea del son, l'excés de cafeïna o el TDAH, en què la inquietud i la dificultat per concentrar-se tenen un altre origen. Per això una bona avaluació sempre inclou la història mèdica.

Què fer després del test? Tractament de l'ansietat amb evidència

Si el teu resultat és moderat o alt, o si és lleu però fa molt de temps que estàs així, el següent pas és una valoració professional. Pots anar directament a una psicòloga sanitària o al teu metge de família, que descartarà causes físiques i, si escau, et derivarà a salut mental.

Teràpia cognitivoconductual (TCC)

És el tractament psicològic amb més evidència per a tots els trastorns d'ansietat i el que les guies clíniques internacionals recomanen en primera línia. Treballa els pensaments que alimenten la preocupació, ensenya a tolerar la incertesa i, sobretot, utilitza l'exposició gradual per desmuntar l'evitació. En molts casos, entre 8 i 16 sessions produeixen millores clares i duradores.

Tècniques que pots començar avui

• Respiració lenta i diafragmàtica: quatre segons inspirant i sis expirant, uns minuts diverses vegades al dia.
• Relaxació muscular progressiva: tensar i deixar anar grups musculars per aprendre a detectar la tensió.
• Temps de preocupació: agrupar les preocupacions en un moment fix del dia en lloc de rumiar a totes hores.
• Mindfulness: observar els pensaments ansiosos sense lluitar-hi ni obeir-los.
• Afrontar en lloc d'evitar, en passos petits i planificats.

Quan cal medicació?

Quan l'ansietat és intensa, incapacitant o no respon a la teràpia, un metge o psiquiatre pot valorar antidepressius del tipus ISRS o IRSN, els fàrmacs de primera elecció; els ansiolítics es reserven per a períodes curts pel seu risc de dependència. La medicació és més eficaç combinada amb psicoteràpia.

Hàbits que protegeixen

Exercici regular, son suficient i a hores regulars, menys cafeïna i alcohol, contacte social i límits al consum de notícies i xarxes. Una psicòloga especialitzada, com la que et recomanem al final del test, pot dissenyar amb tu un pla adaptat a la teva situació, també en sessions online.

Base científica d'aquest test d'ansietat

Els set primers ítems d'aquest qüestionari són una adaptació del GAD-7 (Spitzer, Kroenke, Williams i Löwe, 2006), una escala de domini públic desenvolupada per detectar el trastorn d'ansietat generalitzada a l'atenció primària i que també funciona bé com a cribratge d'altres trastorns d'ansietat (pànic, ansietat social, estrès posttraumàtic). Compta amb una versió espanyola validada i els seus punts de tall (5, 10 i 15) són la referència habitual per a ansietat lleu, moderada i greu.

Els set ítems restants s'han redactat a partir dels criteris del DSM-5-TR i de la CIM-11 per als trastorns d'ansietat, amb l'objectiu de recollir els símptomes somàtics, l'evitació i el deteriorament funcional, que són els elements que millor distingeixen l'ansietat normal de la clínica. Els punts de tall de la puntuació total són orientatius i s'han fixat per maximitzar la sensibilitat: preferim assenyalar algú que finalment no té un trastorn abans que passar per alt qui sí que el té. El contingut ha estat revisat per l'equip de MyPsicoTest seguint les guies clíniques vigents i s'actualitza periòdicament.

Les 14 preguntes d'aquest test

Pensa en com t'has sentit durant les últimes 2 setmanes.

1. M'he sentit nerviós/osa, ansiós/osa o amb els nervis a flor de pell.
2. No he pogut deixar de preocupar-me ni controlar la preocupació.
3. M'he preocupat massa per coses diferents.
4. He tingut dificultat per relaxar-me.
5. M'he sentit tan inquiet/a que em costava quedar-me quiet/a.
6. M'he irritat o enfadat amb facilitat.
7. He sentit por, com si hagués de passar alguna cosa terrible.
8. He notat palpitacions, el cor accelerat, suor o sensació de manca d'aire sense haver fet esforç físic.
9. He tingut el cos en tensió: mandíbula serrada, espatlles carregades, mal de cap o molèsties d'estómac.
10. M'ha costat adormir-me o m'he despertat de matinada donant voltes a les meves preocupacions.
11. He evitat situacions, llocs o activitats per l'ansietat que em provoquen.
12. He ajornat decisions o tasques, o he cancel·lat plans, per por o nerviosisme.
13. L'ansietat m'ha dificultat concentrar-me o rendir a la feina, als estudis o en les tasques de casa.
14. L'ansietat ha afectat la meva vida social, familiar o de parella.

Escala de resposta: Mai · Diversos dies · Més de la meitat dels dies · Gairebé cada dia

Si el teu resultat et preocupa o vols una valoració professional, pots parlar amb la Xènia Capel Salcedo, psicòloga col·legiada (COPC 14982), que ofereix una primera sessió informativa gratuïta i teràpia online des de qualsevol lloc.

Revisat per l'equip de MyPsicoTest · Actualitzat: 27/10/2026