Test de depressió online: és tristesa o alguna cosa més?

Portes dies sense ganes de res, amb un cansament que no marxa i la sensació que res no t'il·lusiona? Tothom passa ratxes tristes, però quan el desànim s'instal·la durant setmanes i comença a afectar el son, la gana i la manera de veure't a tu mateix/a, pot tractar-se d'alguna cosa més. Aquest test de depressió t'ajuda a valorar els teus símptomes en quatre minuts, sense registre i sense enviar les teves respostes a cap servidor, perquè decideixis amb més claredat si ha arribat el moment de demanar ajuda.

Què és la depressió i en què es diferencia de la tristesa?

La depressió és un trastorn de l'estat d'ànim que va molt més enllà d'estar trist. La tristesa és una emoció normal, proporcionada al que la provoca, que s'alleuja amb el temps, el suport dels altres o una bona notícia. La depressió, en canvi, és un estat persistent: l'ànim baix o la pèrdua d'interès i de plaer (el que els clínics anomenen anhedònia) es mantenen gairebé cada dia durant almenys dues setmanes, acompanyats de canvis en el son, la gana, l'energia, la concentració i la manera de veure's a un mateix/a.

Qui travessa una depressió poques vegades la descriu només com a tristesa: parla de buidor, d'apatia, d'un cansament que no es cura dormint i del fet que les coses que abans l'il·lusionaven ara no signifiquen res. De vegades la tristesa ni tan sols és el símptoma principal, i predominen la irritabilitat, les molèsties físiques o la sensació d'estar bloquejat/da.

Segons l'Organització Mundial de la Salut, al voltant del 5 % dels adults pateix depressió, i és una de les principals causes de discapacitat al món. És més freqüent en dones, pot aparèixer a qualsevol edat i no és un signe de feblesa ni una cosa que es «tregui» a força de voluntat: és un problema de salut amb causes biològiques, psicològiques i socials, i amb tractaments eficaços.

Símptomes de la depressió: com saber si tinc depressió

El DSM-5-TR descriu nou símptomes de la depressió major. Per al diagnòstic n'hi ha d'haver almenys cinc durant dues setmanes o més, un dels quals necessàriament l'ànim deprimit o la pèrdua d'interès, i han de causar un malestar significatiu o dificultats a la feina, als estudis o en les relacions.

Símptomes emocionals i motivacionals

• Estat d'ànim trist, buit o desesperançat la major part del dia.
• Pèrdua d'interès o de plaer en gairebé totes les activitats.
• Sentiments d'inutilitat o de culpa excessiva o inapropiada.
• Pensaments recurrents de mort o idees de suïcidi.

Símptomes físics

• Insomni o, al contrari, dormir molt més de l'habitual.
• Fatiga o pèrdua d'energia gairebé cada dia.
• Canvis de gana o de pes sense proposar-s'ho.
• Alentiment o agitació que els altres poden notar.

Símptomes cognitius

• Dificultat per pensar, concentrar-se o prendre decisions.

A aquests criteris s'hi sumen manifestacions molt habituals que ajuden a reconèixer la depressió en la vida real: irritabilitat i poca paciència (especialment freqüent en homes i adolescents), aïllament social progressiu, mals de cap o molèsties digestives sense causa mèdica clara, plor fàcil o, al contrari, incapacitat per plorar, i una visió negativa del futur. En les persones grans, la depressió sovint es disfressa de queixes físiques i d'errors de memòria que es confonen amb l'envelliment.

Tipus de depressió: major, distímia, postpart i estacional

No totes les depressions són iguals. Conèixer les formes més freqüents ajuda a entendre què et passa i a explicar-ho millor a la consulta.

Depressió major

És el quadre clàssic: un o diversos episodis d'almenys dues setmanes amb cinc o més dels símptomes descrits. Pot ser lleu, moderada o greu, i presentar-se una sola vegada a la vida o de manera recurrent.

Distímia o trastorn depressiu persistent

Un ànim baix crònic, menys intens que en la depressió major però present la major part dels dies durant almenys dos anys. Qui la pateix sovint creu que «és la seva manera de ser» i triga anys a demanar ajuda.

Depressió postpart

Apareix durant l'embaràs o en les setmanes posteriors al part i afecta aproximadament una de cada deu mares. Va més enllà de la tristesa passatgera dels primers dies (el baby blues) i inclou esgotament extrem, culpa, ansietat intensa i dificultat per vincular-se amb el nadó.

Depressió estacional

Episodis que es repeteixen cada any en els mesos amb menys llum, generalment a la tardor i a l'hivern, amb somnolència, augment de la gana i remissió espontània a la primavera.

Trastorn mixt ansiós-depressiu

Recollit a la CIE-11, descriu les persones que combinen símptomes d'ansietat i de depressió sense que cap dels dos domini clarament. És un dels quadres més freqüents a l'atenció primària.

Com funciona aquest test de depressió online?

Aquest qüestionari consta de 12 afirmacions. Les nou primeres adapten els ítems del PHQ-9 (Patient Health Questionnaire-9), el qüestionari de cribratge de la depressió més utilitzat al món i de domini públic, que reprodueix un per un els nou criteris diagnòstics de la depressió major. Les tres restants són originals i recullen manifestacions molt habituals que el PHQ-9 no pregunta de manera directa: la irritabilitat, l'aïllament social i la desesperança respecte al futur.

Per a cada afirmació has d'indicar amb quina freqüència t'ha passat en les últimes dues setmanes, des de «mai» (0 punts) fins a «gairebé cada dia» (3 punts). En acabar obtindràs una puntuació total de 0 a 36 i un desglossament en tres àrees: estat d'ànim i motivació, son, energia i gana i pensaments i concentració. Aquest desglossament et mostra si el teu malestar és sobretot emocional, físic o cognitiu, una cosa molt útil per orientar el tractament.

El càlcul es fa íntegrament al teu navegador: no demanem el teu nom ni el teu correu i no emmagatzemem les respostes. Respon pensant en com has estat la major part d'aquests catorze dies, no només avui, i sigues sincer/a amb tu mateix/a: el resultat només et serveix si reflecteix el que de debò sents.

Com interpretar la teva puntuació en el test de depressió

Les puntuacions s'agrupen en cinc nivells orientatius, adaptats dels talls del PHQ-9:

• 0-5 · Baix: símptomes mínims, similars als de la població general.
• 6-11 · Lleu: alguns símptomes presents; convé vigilar-ne l'evolució i cuidar els hàbits.
• 12-18 · Moderat: patró compatible amb un episodi depressiu; es recomana una valoració professional.
• 19-26 · Alt: símptomes moderadament greus que probablement afecten el teu funcionament; consulta com més aviat millor.
• 27-36 · Molt alt: símptomes greus; necessites atenció professional prioritària.

Hi ha un ítem que mereix una lectura a part: la pregunta sobre pensaments de fer-te mal o que seria millor estar mort/a. Si l'has marcat amb qualsevol freqüència diferent de «mai», la teva puntuació total importa menys que aquesta dada: és motiu suficient per parlar amb un professional o trucar a la Línia 024, encara que la resta de respostes siguin baixes.

Recorda que un test de cribratge no diagnostica. Una puntuació alta indica que els teus símptomes s'assemblen prou als de la depressió com per justificar una avaluació, i una de baixa redueix aquesta probabilitat sense eliminar-la del tot. Només un professional de la salut mental pot confirmar el diagnòstic després d'una entrevista clínica, valorar la durada i l'impacte dels símptomes i descartar causes mèdiques com problemes de tiroide, anèmia o efectes d'algun medicament.

Depressió, ansietat, burnout i TDAH: quan els símptomes se solapen

Els símptomes de la depressió poques vegades apareixen en estat pur, i diverses condicions hi comparteixen peces.

Depressió i ansietat van de bracet amb moltíssima freqüència: prop de la meitat de les persones amb depressió presenten també un trastorn d'ansietat. La diferència de fons és la direcció de la ment: l'ansietat anticipa amenaces futures i activa el cos; la depressió mira el passat i el present amb desesperança i l'apaga. Quan conviuen, el tractament ha d'abordar totes dues.

El burnout comparteix amb la depressió l'esgotament, la manca de concentració i el cinisme, però està lligat a la feina i sol millorar clarament en desconnectar. Si el desànim t'acompanya també els caps de setmana i durant les vacances, i afecta àrees que no tenen res a veure amb la feina, és més probable que es tracti d'una depressió.

El TDAH adult es pot confondre amb la depressió perquè tots dos causen problemes de concentració, desorganització i baixa autoestima. La clau és la cronologia: en el TDAH les dificultats d'atenció existeixen des de la infància i són estables, mentre que en la depressió apareixen amb l'episodi i milloren quan remet. Moltes persones amb TDAH sense diagnosticar desenvolupen depressió després d'anys d'esforç i frustració.

Finalment, si has viscut períodes d'energia desbordant, poca necessitat de dormir i eufòria, és important descartar un trastorn bipolar, perquè el seu tractament és diferent.

Què fer després del test? Tractament de la depressió amb evidència

Si el teu resultat és moderat o superior, el següent pas és una avaluació professional. Pots anar directament a una psicòloga sanitària o començar pel teu metge de família, que valorarà el teu estat general, descartarà causes mèdiques i et derivarà a salut mental si ho considera necessari. Les guies clíniques coincideixen que el tractament de la depressió s'ha d'adaptar a la seva gravetat:

• Teràpia cognitivoconductual (TCC): identifica i modifica els pensaments i hàbits que mantenen l'ànim baix. És la psicoteràpia amb més evidència i funciona tant presencialment com online.
• Activació conductual: recupera de manera gradual i planificada les activitats que aporten plaer i sentit, trencant el cercle d'inactivitat i apatia. És senzilla i, en molts casos, tan eficaç com la TCC completa.
• Teràpia interpersonal: treballa els conflictes, els dols i els canvis de rol que sovint desencadenen o mantenen la depressió.
• Medicació antidepressiva: indicada sobretot en depressions moderades i greus, sempre prescrita i supervisada per un metge o psiquiatre; sol combinar-se amb psicoteràpia i triga unes setmanes a fer efecte.
• Autocura: exercici regular (amb evidència pròpia com a tractament complementari), horaris de son estables, llum natural, menys alcohol i mantenir el contacte social encara que costi.

Una psicòloga especialitzada en depressió, com la que et recomanem al final del test, pot acompanyar-te des de la primera valoració fins a la recuperació, en sessions online si ho prefereixes.

Base científica d'aquest test de depressió

Les nou primeres preguntes d'aquest qüestionari són una adaptació al català del PHQ-9 (Kroenke, Spitzer i Williams, 2001), un instrument de domini públic validat en desenes de països i recomanat per les principals guies clíniques per al cribratge i el seguiment de la depressió; amb el tall habitual de 10 punts identifica la depressió major amb una sensibilitat i una especificitat properes al 88 %. Els tres ítems addicionals s'han redactat a partir dels criteris diagnòstics del DSM-5-TR i de la descripció de l'episodi depressiu de la CIE-11, i els punts de tall s'han adaptat proporcionalment a la puntuació màxima de 36. Com en la resta de tests de MyPsicoTest, els talls s'han fixat per maximitzar la sensibilitat, és a dir, per no deixar fora persones que podrien beneficiar-se d'una avaluació. El contingut ha estat revisat per l'equip de MyPsicoTest i s'actualitza periòdicament d'acord amb les guies clíniques vigents.

Les 12 preguntes d'aquest test

Pensa en com t'has sentit durant les últimes 2 setmanes.

1. He tingut poc interès o poc plaer a fer les coses que normalment gaudeixo.
2. M'he sentit decaigut/da, deprimit/da o sense esperança.
3. He tingut problemes per adormir-me o per mantenir el son, o he dormit massa.
4. M'he sentit cansat/da o amb poca energia.
5. He tingut poca gana o he menjat en excés.
6. M'he sentit malament amb mi mateix/a: que soc un fracàs o que he fallat a la meva família o a mi mateix/a.
7. M'ha costat concentrar-me en coses com llegir, veure una sèrie o seguir una conversa.
8. M'he mogut o he parlat tan a poc a poc que altres persones ho podrien haver notat, o al contrari: he estat tan inquiet/a que no podia parar.
9. He tingut pensaments que seria millor estar mort/a o de fer-me mal d'alguna manera.
10. M'he sentit irritable, amb menys paciència de l'habitual, o he saltat per coses petites.
11. He evitat veure amics o familiars, o he rebutjat plans que abans em venien de gust.
12. Quan penso en el futur, sento que res no millorarà per molt que faci.

Escala de resposta: Mai · Diversos dies · Més de la meitat dels dies · Gairebé cada dia

Si el teu resultat et preocupa o vols una valoració professional, pots parlar amb la Xènia Capel Salcedo, psicòloga col·legiada (COPC 14982), que ofereix una primera sessió informativa gratuïta i teràpia online des de qualsevol lloc.

Revisat per l'equip de MyPsicoTest · Actualitzat: 27/10/2026