Teràpia EMDR: què és, com funciona i per a què s'utilitza en el trauma
Sona estrany quan t'ho expliquen: recordar alguna cosa difícil mentre segueixes un moviment amb els ulls. Què és realment la teràpia EMDR, com s'estructura i fins on arriba l'evidència.
Quan algú explica per primera vegada en què consisteix la teràpia EMDR, la reacció sol ser d'escepticisme educat: cal recordar alguna cosa dolorosa mentre se segueixen amb la mirada els dits de la terapeuta. Sona a truc. I tanmateix és un dels dos tractaments que l'Organització Mundial de la Salut recomana per a l'estrès posttraumàtic, juntament amb la teràpia cognitivoconductual centrada en el trauma. Aquesta guia explica què és, com s'estructura, què diu l'evidència i en quins casos convé preparar el terreny abans de començar.
Què és la teràpia EMDR
EMDR són les sigles d'Eye Movement Desensitization and Reprocessing, que en català es tradueix com a dessensibilització i reprocessament per moviments oculars. És un mètode de psicoteràpia estructurat, amb vuit fases i un protocol definit, orientat a tractar els records que continuen fent mal anys després.
El va desenvolupar la psicòloga nord-americana Francine Shapiro a finals dels anys vuitanta, a partir d'una observació casual: passejant per un parc es va adonar que certs pensaments molestos perdien intensitat quan movia els ulls d'un costat a l'altre. D'aquella intuïció en va sortir una línia de recerca que avui acumula centenars d'assajos.
Convé situar-lo bé: l'EMDR no és una tècnica solta que s'afegeix a una sessió, sinó un tractament complet amb avaluació prèvia, preparació, treball de reprocessament i tancament. Tampoc no és hipnosi, encara que sovint es confonguin: durant tot el procés la persona està desperta, conscient i pot aturar-se quan vulgui.
Com funciona: el record que no es va arxivar bé
El model que sosté l'EMDR s'anomena Processament Adaptatiu de la Informació. La idea de fons és que el cervell processa de manera natural el que ens passa, integra l'experiència i la guarda com a aprenentatge. Quan alguna cosa desborda aquesta capacitat, el record es queda emmagatzemat en brut: amb les imatges, les sensacions corporals i les emocions del moment intactes.
Per això, anys després, una olor o un to de veu poden retornar algú a una escena amb la mateixa intensitat del primer dia. El record no es va arxivar, es va congelar.
L'objectiu de l'EMDR és reprendre aquest processament interromput. No es tracta d'esborrar el record ni que deixi d'importar, sinó que passi a estar guardat com el que és: alguna cosa que va passar i es va acabar.
Per què els moviments oculars
Durant el reprocessament, la persona evoca breument el record mentre fa una estimulació bilateral: seguir amb els ulls el moviment d'una mà, escoltar sons alterns a cada orella o rebre petits copets a totes dues mans. Es fa en tandes curtes, amb pauses per comprovar què ha canviat.
La hipòtesi més acceptada avui és la de la memòria de treball: mantenir alhora el record i una tasca que consumeix atenció fa que la imatge perdi nitidesa i càrrega emocional, la qual cosa facilita reintegrar-la d'una altra manera.
Què està ben establert i què continua en discussió
Aquí convé ser honest, perquè és on més s'exagera. Que l'EMDR funciona en estrès posttraumàtic està sòlidament demostrat: ho recullen l'Organització Mundial de la Salut i les guies de l'institut britànic NICE sobre trastorn d'estrès posttraumàtic. El que continua debatent-se és per què funciona, i en concret quant hi aporta l'estimulació bilateral davant del component d'exposició al record, que comparteix amb altres teràpies. Diversos metaanàlisis hi han trobat resultats dispars.
Dit d'una altra manera: l'eficàcia està fora de discussió en la seva indicació principal; el mecanisme, no del tot.
Les vuit fases d'un tractament EMDR
Un procés d'EMDR no comença el primer dia amb el record difícil. Se segueix una seqüència:
- Història i pla de tractament. Es recull la història de vida, s'identifiquen els records que sostenen el problema actual i es decideix l'ordre.
- Preparació. S'explica el mètode i s'entrenen recursos de regulació: respiració, lloc segur, tècniques per abaixar l'activació. Aquesta fase pot portar diverses sessions i és la que marca la diferència entre un treball segur i un de precipitat.
- Avaluació. Es tria un record concret i s'identifiquen la imatge més pertorbadora, la creença negativa associada («no valc», «no estic segur»), la creença positiva desitjada i les sensacions corporals.
- Dessensibilització. Les tandes d'estimulació bilateral mentre s'evoca el record, comprovant entre tanda i tanda què apareix.
- Instal·lació. Es reforça la creença positiva fins que se sent veritable, no només raonable.
- Escaneig corporal. Es revisa si queda tensió al cos en pensar en el record; si n'hi ha, es continua treballant.
- Tancament. Cada sessió acaba amb la persona estabilitzada, encara que el reprocessament no hagi acabat.
- Reavaluació. A l'inici de la sessió següent es comprova què ha canviat durant la setmana.
Per a què serveix i què diu l'evidència
La indicació principal, i on l'evidència és més forta, és el trastorn d'estrès posttraumàtic. La fitxa de l'Organització Mundial de la Salut sobre l'estrès posttraumàtic situa l'EMDR entre els tractaments recomanats, i és on la majoria de les guies clíniques el col·loquen en primera línia.
Més enllà d'això, es fa servir amb diferent quantitat de suport en:
- Trauma complex, quan hi ha experiències repetides a la infància en lloc d'un únic succés.
- Dol complicat, quan la pèrdua s'ha quedat encallada.
- Fòbies específiques i pors lligades a un episodi concret.
- Ansietat i depressió en què hi ha experiències adverses de fons. Si és el teu cas, el Test d'ansietat i el Test de depressió et donen una primera mesura de com estàs ara.
- Problemes de son i malsons associats al trauma, que pots valorar amb el Test d'insomni.
En aquestes indicacions secundàries la recerca és més escassa que en l'estrès posttraumàtic, i convé que qui t'ho proposi ho digui amb aquesta mateixa claredat. Tots els qüestionaris són al catàleg de tests psicològics: són gratuïts i es calculen al teu propi navegador.
Què se sent en una sessió i què no fa l'EMDR
Durant el reprocessament poden aparèixer imatges, sensacions físiques, emocions intenses o records que feia anys que no venien a la memòria. És habitual sortir de la sessió una mica cansat, i també que el processament continuï durant els dies següents, de vegades en forma de somnis. Per això la fase de tancament i la de reavaluació no són tràmits.
Tres coses que l'EMDR no fa, i que convé aclarir perquè circulen:
- No esborra records. El que canvia és la càrrega emocional, no el contingut. Continuaràs recordant el que va passar; deixarà de fer mal com el primer dia.
- No és hipnosi. Estàs despert, conscient i amb control sobre el procés. Es pot aturar en qualsevol moment amb un senyal acordat per endavant.
- No és ràpid per definició. Un trauma únic pot resoldre's en poques sessions de reprocessament; un trauma complex porta mesos, igual que qualsevol altre abordatge seriós.
Quan convé preparar abans de començar
L'EMDR no està indicat per a tothom en qualsevol moment. Hi ha situacions en què primer toca estabilitzar:
- Crisi aguda o risc immediat. Si hi ha ideació suïcida activa o una situació de perill en curs, la prioritat és la seguretat. A Espanya, la Línia 024 atén les vint-i-quatre hores i el 112 és el telèfon d'emergències.
- Símptomes dissociatius importants. Requereixen una avaluació específica i una fase de preparació bastant més llarga.
- Consum actiu de substàncies o manca de xarxa de suport, que dificulten sostenir el procés entre sessions.
- Situacions de violència que continuen. Processar un trauma mentre continua passant no funciona; primer cal sortir-ne.
Una professional amb formació ho valorarà abans de proposar res. Si algú t'ofereix començar a reprocessar a la primera sessió, sense història prèvia ni preparació, desconfia. A MedlinePlus pots llegir informació general sobre l'estrès posttraumàtic i els seus tractaments.
Com començar: què mirar en un professional d'EMDR
Tres comprovacions bàsiques: que estigui col·legiada i amb habilitació sanitària, que tingui formació específica i acreditada en EMDR (no n'hi ha prou amb haver fet un curs solt) i que treballi el mètode dins d'un marc terapèutic més ampli, perquè el trauma poques vegades ve sol.
A MyPsicoTest recomanem la Xènia Capel Salcedo, psicòloga sanitària col·legiada (COPC 14982) amb màster en Psicologia Clínica i Psicoteràpia. Treballa el tractament del trauma amb EMDR dins d'un enfocament integrador amb base cognitivoconductual, i atén per teràpia online amb una primera sessió informativa gratuïta per valorar si el mètode encaixa en el teu cas.
Si abans vols entendre com es compara amb altres enfocaments, ho expliquen la guia sobre Teràpia cognitivoconductual: què és, com funciona i per a què serveix i la de Psicòloga online: com triar bé i què esperar de la teràpia per videotrucada, on hi ha les comprovacions que convé fer abans de triar professional.
Si el teu resultat et preocupa o vols una valoració professional, pots parlar amb la Xènia Capel Salcedo, psicòloga col·legiada (COPC 14982), que ofereix una primera sessió informativa gratuïta i teràpia online des de qualsevol lloc.
Equip de MyPsicoTest · Actualitzat:
FAQ
Preguntes freqüents
Què és exactament la teràpia EMDR?
És un tractament psicològic estructurat en vuit fases que busca reprocessar records que van quedar mal integrats. Combina l'evocació del record amb estimulació bilateral (moviments oculars, sons o copets alterns) per reduir-ne la càrrega emocional.
Quantes sessions necessita la teràpia EMDR?
Depèn del tipus de trauma. Un succés únic pot resoldre's en unes poques sessions de reprocessament, més les d'història i preparació. El trauma complex, amb experiències repetides a la infància, requereix mesos de treball.
L'EMDR està reconegut científicament?
Sí en la seva indicació principal. L'Organització Mundial de la Salut i les guies clíniques internacionals el recomanen per al trastorn d'estrès posttraumàtic. El que continua en debat entre investigadors és el mecanisme exacte pel qual actua, no la seva eficàcia en aquest quadre.
Es pot fer EMDR online?
Sí. L'estimulació bilateral es pot fer amb estímuls visuals o sonors a través de la pantalla, i existeixen protocols adaptats. Requereix que la persona estigui estable, en un lloc privat i amb bona connexió, perquè interrompre a mitja sessió de reprocessament no és còmode.
És dolorós recordar durant les sessions?
Pot ser intens, sobretot en les primeres tandes, i per això existeix la fase de preparació amb tècniques de regulació. La persona manté el control i pot aturar el procés en qualsevol moment. La molèstia sol baixar de pressa a mesura que el record es reprocessa.
L'EMDR serveix per a l'ansietat o només per al trauma?
La seva indicació amb més suport és l'estrès posttraumàtic. Es fa servir també en ansietat, fòbies i dol quan hi ha experiències adverses de fons, encara que allà l'evidència és menor. Per a un problema d'ansietat sense trauma associat, la teràpia cognitivoconductual sol ser la primera opció.
Articles relacionats
Psicòleg per a la por de conduir: com es tracta l'amaxofòbia i quan demanar ajuda
Fas voltes per no agafar l'autovia o deixes que condueixi una altra persona. Quan demanar ajuda per por de conduir i com és la teràpia que funciona.
Psicòleg per a la hipocondria: com és la teràpia per a l'ansietat per la salut i com triar
Et palpes, busques símptomes a les tantes i ni les anàlisis normals et tranquil·litzen. Quan demanar ajuda per hipocondria i com és la teràpia que funciona.
Psicòleg per als atacs de pànic: com és la teràpia, quant dura i com triar
El cor es dispara al metro i et penses que et moriràs. Quan anar al psicòleg per atacs de pànic, com és per dins la teràpia que funciona i quant dura.