Li fa mal la panxa cada dilluns al matí. Plora abans d'entrar a l'escola, tot i que a casa diu que tot va bé. Les rebequeries, que semblaven cosa dels tres anys, han tornat amb nou i cada vegada duren més. O potser és la teva filla de catorze, que ja no surt de l'habitació i contesta amb monosíl·labs. I tu no saps si és una etapa que passarà sola o si hauries de fer alguna cosa.

Saber quan portar un nen al psicòleg és un dels dubtes més freqüents de mares i pares, i no té una resposta única. La majoria de les preocupacions infantils formen part de créixer. Altres no, i com més aviat s'atenen, millor. Aquesta guia t'ajuda a distingir les unes de les altres, a reconèixer els senyals que mereixen una consulta i a saber què passa en una sessió amb un psicòleg infantil.

És una etapa o alguna cosa més?

Moltes pors i preocupacions són normals segons l'edat. El servei nacional de salut britànic (NHS) recorda que entre els sis mesos i els tres anys és molt comuna l'ansietat per separació, que sol desaparèixer cap als dos o tres anys, i que en l'etapa preescolar són habituals les pors als animals, els insectes, les tempestes, les altures, l'aigua, la sang o la foscor, que gairebé sempre marxen soles. També és normal posar-se nerviós en canviar d'escola o abans d'un examen, i hi ha nens tímids que necessiten una mica de suport en situacions socials.

La mateixa font dona la clau per saber quan deixa de ser normal: l'ansietat es converteix en un problema quan és molt intensa o va a més i no desapareix, i quan interfereix en el dia a dia i li impedeix fer coses que abans gaudia. Traduït a tres preguntes senzilles:

  • Quant dura? Una mala setmana no és el mateix que tres mesos.
  • Quant interfereix? Si li impedeix anar a l'escola, dormir, menjar o veure els amics, pesa més.
  • És un canvi? Un nen que sempre ha estat tranquil i de sobte està irritable diu més que un que sempre ha estat mogut.

No és cap exageració preocupar-se. L'Organització Mundial de la Salut calcula que un de cada set adolescents d'entre 10 i 19 anys té algun trastorn mental, que molts no reben el reconeixement ni el tractament que necessiten i que, quan no es tracten, les conseqüències s'estenen a l'edat adulta.

Senyals que un nen pot necessitar un psicòleg

Els senyals canvien molt amb l'edat, perquè un nen petit no sempre sap explicar el que sent i ho expressa amb el cos o amb la conducta.

En els més petits

Segons l'NHS, quan un nen petit està ansiós es pot notar que està irritable, plora amb facilitat o no vol separar-se de tu, que li costa dormir o es desperta a la nit, que torna a fer-se pipí al llit o que té malsons. Les explosions de ràbia, la tristesa que no se'n va o els problemes de conducta que es repeteixen també són senyals que convé consultar.

En nens en edat escolar

En nens una mica més grans, l'NHS descriu que els falta confiança per provar coses noves, que els costa concentrar-se, que dormen o mengen malament, que tenen explosions d'enuig, molts pensaments negatius o la idea que passarà alguna cosa dolenta, i que comencen a evitar coses quotidianes com veure els amics, sortir o anar a l'escola. Els mals de panxa o de cap que apareixen just abans de classe i desapareixen el cap de setmana mereixen atenció, igual que les dificultats per fer amics.

En adolescents

En l'adolescència costa més distingir el que és normal del que no, perquè els canvis d'humor formen part de l'edat. L'NHS ho reconeix i enumera com a possibles senyals de depressió en adolescents la tristesa o l'ànim baix continus, plorar sovint, expressar desesperança, estar irritable, gaudir poc o gens del que abans li agradava, aïllar-se cada vegada més i dormir malament. També recull senyals d'un possible trastorn alimentari: queixar-se d'estar gras amb un pes normal o baix, fer creure que ha menjat quan no ho ha fet, amagar els seus hàbits de menjar o angoixar-se quan se li demana que mengi.

Senyals que no poden esperar

Hi ha situacions en què no convé esperar a veure si passa. L'NHS inclou entre els senyals d'autolesions els talls, blaus o cremades sense explicació, sobretot als canells, els braços, les cuixes o el pit, i anar sempre tapat fins i tot amb calor. Si passa això, si el teu fill parla de morir o de no voler viure, si deixa de menjar o si sospites que algú li està fent mal, busca ajuda avui mateix:

  • Davant d'un perill immediat, el 112.
  • Si hi ha pensaments de suïcidi, la Línia 024, gratuïta, confidencial i disponible les 24 hores, que també atén familiars.
  • La Fundació ANAR atén nens i adolescents al 900 20 20 10.

Què fa un psicòleg infantil

Molta gent s'imagina la teràpia infantil com un adult preguntant i un nen contestant. No sol ser així. El més habitual és començar parlant amb els pares per entendre què passa, des de quan i en quines situacions, i després conèixer el nen amb tècniques adaptades a la seva edat. El joc, el dibuix o els contes permeten que un nen expressi coses que no sabria dir amb paraules.

Psicòleg infantil mostrant targetes d'emocions a una nena durant una sessió de teràpia infantil

En la teràpia infantil, els pares formen part del procés. A més de les sessions amb el nen, sol haver-hi sessions d'orientació amb la família per entendre el que està passant, acordar pautes per a casa i reforçar el que es treballa a la consulta. En nens molt petits, bona part de la feina es fa precisament amb els pares.

Com parlar amb el teu fill abans d'anar-hi

L'NHS dona algunes pautes per parlar amb un adolescent que no vol explicar què li passa: evitar l'interrogatori constant, dir-li amb sinceritat que estàs preocupat, recordar-li que hi seràs quan vulgui parlar, no culpar-te pel que li passa i, en la mesura del possible, deixar que participi en la decisió d'on demanar ajuda. Amb els nens més petits funciona explicar-ho de manera senzilla i sense dramatisme, per exemple com una persona que ajuda els nens quan alguna cosa els preocupa o els posa tristos.

I una cosa que de vegades s'oblida: l'NHS assenyala que les discussions i els conflictes a la família poden fer que els nens se sentin insegurs i ansiosos. Tenir cura del teu fill inclou tenir cura de tu. Si vas desbordat, el Test d'estrès t'ajudarà a mesurar-ho, i si creus que tu també necessites ajuda, ho expliquem a Quan anar al psicòleg: senyals, dubtes freqüents i què passa a la primera sessió. El que es viu a la infància deixa empremta en l'edat adulta, com expliquem a Trauma infantil en adults: com es manifesta i què es pot fer, i per això actuar a temps compensa.

Com triar psicòleg infantil

Tres comprovacions bàsiques: que el professional estigui col·legiat i tingui habilitació sanitària, que tingui experiència específica amb nens i adolescents i que compti amb la família en el procés.

A MyPsicoTest recomanem la Xènia Capel Salcedo, psicòloga sanitària col·legiada (COPC 14982) amb màster en Psicologia Clínica i Psicoteràpia, que ofereix teràpia infantil a la seva consulta d'Igualada i també en línia. Treballa amb tècniques adaptades a cada edat, com la teràpia de joc i les relaxacions amb sons i música, i combina les sessions amb el nen amb sessions d'orientació per als pares. Segons explica al seu web, la teràpia infantil pot començar cap als tres o quatre anys; abans, la feina se centra sobretot a orientar la família. La primera sessió informativa és gratuïta. Si us resulta més còmode, la teràpia online també és una opció; si no has fet mai una videotrucada amb una psicòloga, llegeix abans Psicòloga online: com triar bé i què esperar de la teràpia per videotrucada.

Si el teu resultat et preocupa o vols una valoració professional, pots parlar amb la Xènia Capel Salcedo, psicòloga col·legiada (COPC 14982), que ofereix una primera sessió informativa gratuïta i teràpia online des de qualsevol lloc.

Equip de MyPsicoTest · Actualitzat: