Decideixes començar teràpia, busques psicòleg i et trobes amb una sopa de sigles i escoles: TCC, EMDR, ACT, sistèmica, humanista, psicodinàmica. I en molts perfils, una expressió que es repeteix: «enfocament integrador». És una teràpia més? Una barreja d'una mica de tot? Millor o pitjor que una teràpia «pura»?

Combinar enfocaments és, de fet, el més habitual entre els psicoterapeutes, encara que gairebé mai no s'explica. Aquesta guia explica què és la teràpia integradora, en què es diferencia de barrejar tècniques sense criteri, què diu la recerca sobre per què funciona, com és una sessió i com triar una bona professional amb aquest enfocament.

Què és la teràpia integradora

Hi ha més de 400 varietats de psicoteràpia, segons recull un article de Zarbo, Tasca, Cattafi i Compare publicat a Frontiers in Psychology. Es diferencien pel model teòric (conductual, cognitiu, sistèmic, psicodinàmic...), pel format (individual, familiar o de grup) i per la durada. Durant dècades, cada escola va treballar amb fronteres força rígides i poc diàleg amb les altres. Si vols un repàs de cadascuna, el tens a Tipus de teràpia psicològica: quins hi ha i com triar el teu.

La psicoteràpia integradora va néixer, en part, per tendir ponts. No busca fondre tots els models en un, sinó aprofitar el que funciona de cadascun i adaptar-ho a la persona que té al davant. Des dels anys noranta ha guanyat molta acceptació, i avui combinar enfocaments és el normal: en una enquesta a més de mil psicoterapeutes que citen aquests autors, només el 15 % deia fer servir una única orientació teòrica, i la mediana era de quatre.

Les quatre maneres d'integrar

Integrar no vol dir el mateix per a tothom. Zarbo i els seus col·legues distingeixen quatre maneres de fer-ho:

  • Integració teòrica: crear un model nou a partir de conceptes de diverses escoles.
  • Eclecticisme tècnic: fer servir tècniques eficaces de diferents enfocaments.
  • Integració assimilativa: treballar sobretot des d'un model, per exemple el cognitivoconductual, i incorporar elements d'altres quan un cas ho demana.
  • Factors comuns: centrar-se en el que funciona en totes les teràpies, com l'aliança amb el terapeuta, l'empatia o les expectatives de canvi.

A la pràctica, molts professionals combinen diverses d'aquestes maneres.

Integradora no vol dir «una mica de tot»

És la crítica més habitual, i té la seva part de raó quan es fa malament. Els mateixos autors ho resumeixen amb una consigna: cal ser integrador, no eclèctic. Un terapeuta eclèctic tria una tècnica perquè creu que pot funcionar, sense preocupar-se gaire per la seva base teòrica ni per l'evidència. La integració, en canvi, es fixa en la relació entre el que es fa, la teoria que ho explica i les dades que ho avalen.

A més, encaixa amb la definició de pràctica basada en l'evidència de l'Associació Americana de Psicologia, que combina tres elements: la recerca, el judici clínic i les característiques i preferències de cada pacient.

Per què funciona: els factors comuns

Una de les troballes que més han pesat en la psicoteràpia és que enfocaments amb teories molt diferents aconsegueixen resultats semblants. La pregunta òbvia és què tenen en comú. La idea no és nova (Rosenzweig ja la va plantejar el 1936), però Wampold en va actualitzar l'evidència en una revisió publicada a World Psychiatry i va concloure que els factors comuns són importants perquè la psicoteràpia produeixi beneficis. Entre aquests factors destaquen:

  • L'aliança terapèutica: el vincle amb el terapeuta i l'acord sobre els objectius i sobre la manera de treballar.
  • L'empatia del professional.
  • Les expectatives: que la persona entengui l'explicació del que li passa i confiï que el tractament la pot ajudar.
  • L'adaptació cultural: que l'explicació i les tasques encaixin amb les creences de cada pacient.
  • Les diferències entre terapeutes: alguns aconsegueixen millors resultats que d'altres aplicant el mateix mètode.

L'aliança és el factor més estudiat. Una metaanàlisi de Flückiger i el seu equip, amb 295 estudis i més de 30.000 pacients, va trobar una relació positiva i sòlida entre l'aliança i el resultat de la teràpia, que es mantenia amb diferents enfocaments, tipus de pacients i països. I una estimació clàssica de Lambert i Bergin, del 1992, atribuïa prop del 20 % de les diferències en els resultats als factors comuns i al voltant del 7 % a les tècniques específiques.

Això no vol dir que les tècniques siguin indiferents. Per a alguns problemes hi ha tractaments molt estudiats, com la teràpia cognitivoconductual en l'ansietat o l'EMDR en el trauma, i una bona teràpia integradora els inclou quan toca; ho expliquem a Teràpia cognitivoconductual: què és, com funciona i per a què serveix. A més, diverses teràpies de naturalesa integradora, com la teràpia interpersonal o la teràpia d'esquemes, han mostrat eficàcia en problemes com la depressió, l'ansietat social o els trastorns de personalitat.

Com és una sessió de teràpia integradora

No hi ha un guió únic, i aquesta és precisament la idea. El més habitual és començar per entendre què et passa, des de quan, què has provat i què vols aconseguir. Amb aquesta informació, la psicòloga proposa un pla, tria les eines que encaixen millor amb tu i el va ajustant a mesura que avanceu. Zarbo i els seus col·legues el descriuen com un enfocament individualitzat, que atén el que la persona sent, fa, pensa i nota al cos, i en què el pacient hi participa activament en lloc de rebre una tècnica de manera passiva.

Un exemple: algú arriba per atacs d'ansietat i, en parlar, apareixen una autoestima molt baixa i els records d'una relació de parella que li va fer mal. Una teràpia integradora podria començar amb tècniques cognitivoconductuals per gestionar l'ansietat, continuar amb la feina sobre l'autoestima i la regulació de les emocions i abordar amb EMDR els records que encara fan mal. Tot dins del mateix procés i amb la mateixa professional.

Per saber si aneu per bon camí, convé revisar els objectius de tant en tant; et donem pistes a Com saber si la teràpia està funcionant (i què fer si no).

Per a qui és la teràpia integradora

Segons Zarbo i els seus col·legues, cada vegada hi ha més acord que cap enfocament no és eficaç i adequat per a totes les persones, problemes i contextos. Per això l'enfocament integrador encaixa especialment bé quan:

  • Hi ha diversos problemes barrejats, com ansietat, ànim baix i dificultats en les relacions.
  • Una teràpia anterior amb un sol enfocament no va acabar de funcionar amb tu.
  • Vols un procés fet a la teva mida, no un protocol tancat.
  • El que et passa no encaixa en una etiqueta clara.

I si el teu problema té un tractament de referència, el lògic és que una terapeuta integradora l'apliqui. Integrar no és renunciar al que funciona.

Com triar un psicòleg amb enfocament integrador

Com qualsevol etiqueta, «integrador» es pot fer servir bé o malament. Aquestes comprovacions ajuden a distingir-ho:

  • Habilitació sanitària i col·legiació. És el primer que has de comprovar, sigui quin sigui l'enfocament.
  • Formació específica en cada eina que fa servir. Aplicar EMDR o teràpia d'esquemes exigeix una formació concreta.
  • Que t'expliqui per què fa el que fa. Un bon terapeuta integrador sap explicar-te què combina i amb quin criteri.
  • Que compti amb tu. Les teves preferències i els teus objectius formen part del pla.
  • Que t'hi sentis a gust. Amb tot el que se sap de l'aliança, sentir-te escoltat i en confiança no és un detall menor.

Si encara no tens clar què et passa, un qüestionari del catàleg de tests psicològics et pot ajudar a ordenar-ho abans de la primera sessió.

La teràpia integradora funciona en línia?

Sí. En la metaanàlisi de Flückiger, la relació entre l'aliança i els resultats en la teràpia per internet era pràcticament la mateixa que en la presencial. El que importa és el vincle, i aquest vincle també es construeix per videotrucada.

Home en una sessió de teràpia integradora en línia per videotrucada amb la seva psicòloga des de casa

Una psicòloga amb enfocament integrador

A MyPsicoTest recomanem la Xènia Capel Salcedo, psicòloga sanitària col·legiada (COPC 14982) amb màster en Psicologia Clínica i Psicoteràpia. Al seu web explica que aquesta formació li permet abordar una gran varietat de problemes amb un enfocament integrador i basat en l'evidència, adaptant cada procés a la persona («no hi ha dues teràpies iguals»), i que la relació terapèutica és la base de qualsevol procés de canvi, que és justament el que diu la recerca. Combina tècniques validades científicament amb un tracte proper i sense judicis, i el seu objectiu no és que depenguis de la teràpia, sinó que en surtis amb eines pràctiques.

Treballa amb adults, infants i adolescents en ansietat i depressió, autoestima, dependència emocional, regulació emocional, dol, trauma (amb EMDR), trastorns alimentaris i neurodivergències com l'autisme o el TDAH. Atén a Igualada i a Sant Sadurní d'Anoia, i també ofereix teràpia online. La primera presa de contacte és una sessió informativa per telèfon, gratuïta i sense compromís, per resoldre dubtes, i les sessions de teràpia duren una hora.

Si el teu resultat et preocupa o vols una valoració professional, pots parlar amb la Xènia Capel Salcedo, psicòloga col·legiada (COPC 14982), que ofereix una primera sessió informativa gratuïta i teràpia online des de qualsevol lloc.

Equip de MyPsicoTest · Actualitzat: