Psicòleg per a adolescents: com és la teràpia, què s'explica als pares i com triar

La teva filla de quinze anys fa setmanes que s'està tancada a l'habitació. Contesta amb monosíl·labs, ha deixat el bàsquet i les notes han baixat. Quan li preguntes què li passa, la resposta és «res» o un cop de porta. No saps si és l'edat o alguna cosa més, i et fa por que, si li proposes anar al psicòleg, es tanqui encara més.

Si estàs pensant a buscar un psicòleg per a adolescents, en aquesta guia expliquem quan convé fer el pas, com és la teràpia amb un adolescent, què s'explica als pares i què no, què diu la llei sobre el consentiment, quins tractaments funcionen, si serveix fer-la en línia, com plantejar-ho a casa i com triar el professional.

Quan portar un adolescent al psicòleg

No és un problema estrany. Segons l'Organització Mundial de la Salut, un de cada set joves d'entre 10 i 19 anys té algun trastorn mental, i la depressió, l'ansietat i els trastorns del comportament són entre les principals causes de malaltia i discapacitat a aquestes edats. La mateixa organització recorda que l'estigma frena molts joves a l'hora de demanar ajuda i que bona part d'aquests problemes no es detecta ni es tracta.

El difícil és distingir el que és propi de l'edat del que necessita atenció. Convé consultar si durant més de dues o tres setmanes notes:

• Tristesa, irritabilitat o enuig gairebé constants.
• Que s'aïlla dels amics i deixa el que abans li agradava.
• Una baixada clara en els estudis.
• Canvis importants en la son o en la manera de menjar.
• Consum d'alcohol, cànnabis o altres substàncies.
• Que diu que res no té sentit o que tot li és igual.

Els senyals per edats, i els que no admeten espera, els expliquem a Quan portar un nen al psicòleg: senyals d'alerta i què esperar. Si veus marques d'autolesions o el teu fill parla de morir, busca ajuda avui mateix: el 112 davant d'un perill immediat, la Línia 024, gratuïta i disponible les vint-i-quatre hores, o la Fundació ANAR, que atén infants i adolescents al 900 20 20 10.

Com és la teràpia amb un adolescent

La teràpia amb un adolescent no s'assembla a la d'un infant petit, on el joc i els pares tenen molt de pes, ni del tot a la d'un adult. El protagonista és el noi o la noia, però la família continua formant part del procés. El més habitual és una cosa així:

1. Una primera entrevista amb els pares, per entendre què passa, des de quan i què s'ha provat ja.
2. Sessions individuals amb l'adolescent, que són el seu espai. La primera sol servir per conèixer-se, sense obligar-lo a explicar-ho tot de cop, i per explicar-li com funciona la teràpia i què és confidencial.
3. Objectius acordats amb ell o amb ella. Si sent que la teràpia és una imposició dels pares, és difícil que funcioni.
4. Retorns periòdics als pares, amb orientacions sobre com acompanyar el procés a casa.
5. Sessions familiars de tant en tant, si la comunicació a casa forma part del problema.

El vincle amb el psicòleg compta, i molt. Una metaanàlisi de Karver i el seu equip, amb 28 estudis i més de 2.400 infants i adolescents, va trobar que una bona relació terapèutica anava lligada a millors resultats, amb un efecte de petit a moderat, semblant al que s'observa en adults. Per això val la pena que el teu fill tingui veu a l'hora de triar.

Què s'explica als pares i què no

És el dubte que més preocupa a totes dues bandes. L'adolescent tem que tot el que digui arribi a casa, i els pares tenen por de quedar-se'n fora.

La confidencialitat no és un caprici: és el que permet que un adolescent parli. En un assaig de Ford i el seu equip, 562 estudiants de secundària van escoltar l'enregistrament d'una consulta mèdica. Quan el metge garantia la confidencialitat, més nois i noies estaven disposats a parlar de sexualitat, consum de substàncies o salut mental, del 39 % al 46,5 %, i més volien tornar a la consulta, del 53 % al 67 %.

El Codi Deontològic del Psicòleg estableix que tot el que el psicòleg coneix en la seva feina està subjecte a secret professional, i que, quan el pacient és menor d'edat, cal informar els pares o tutors de les característiques essencials de la intervenció: quin problema es treballa, amb quins objectius i amb quin mètode. A la pràctica, els pares reben informació sobre com va el procés i orientacions per a casa, però no el contingut de cada sessió.

El secret té límits, i un bon professional els explica des del primer dia: si hi ha un risc seriós per a la vida o la integritat de l'adolescent o d'altres persones, per exemple idees de suïcidi actives, autolesions greus o una situació d'abús, els pares se n'assabenten. Saber-ho des del principi genera confiança, no la treu.

El consentiment: què diu la llei

A Espanya, la llei d'autonomia del pacient estableix que, a partir dels 16 anys, és el mateix adolescent qui dona el consentiment per a un tractament sanitari. L'excepció són les actuacions de risc greu per a la seva vida o la seva salut, en què consenten els seus representants legals després d'escoltar la seva opinió. Per sota d'aquesta edat, quan el menor no és capaç de comprendre l'abast de la intervenció, el consentiment el donen els seus representants legals, també després d'haver-lo escoltat. La mateixa llei demana que el pacient participi, tant com sigui possible, en les decisions sobre el seu tractament.

Si els pares esteu separats, pregunta al professional quins consentiments necessita abans de començar.

Quina teràpia funciona amb adolescents

Depèn del problema, però hi ha tractaments amb un bon suport:

• Ansietat. Una revisió Cochrane de 87 estudis amb gairebé 6.000 infants i adolescents va trobar que, després de la teràpia cognitivoconductual, el 49,4 % deixava de complir criteris del seu trastorn d'ansietat principal, davant del 17,8 % dels qui eren en llista d'espera. La mateixa revisió reconeix que hi ha poques proves que sigui millor que altres tractaments actius. Com funciona aquest enfocament ho expliquem a Teràpia cognitivoconductual: què és, com funciona i per a què serveix.
• Depressió. La guia NICE proposa per a la depressió lleu en joves de 12 a 18 anys opcions com la TCC digital o en grup durant uns dos o tres mesos, i per a la depressió moderada o greu, una TCC individual durant almenys tres mesos. Si no encaixa, preveu la teràpia interpersonal per a adolescents, la teràpia familiar o la psicodinàmica.
• Autolesions repetides. En un assaig de Mehlum i el seu equip amb 77 adolescents, la teràpia dialèctica conductual adaptada a adolescents va reduir més les autolesions, les idees de suïcidi i els símptomes depressius que l'atenció habitual reforçada.

I la medicació? La guia NICE desaconsella els antidepressius com a primer tractament de la depressió lleu en joves, i en la moderada o greu només els preveu juntament amb una teràpia psicològica, mai sols. Els recepta i els controla un metge, no el psicòleg.

Funciona la teràpia en línia amb adolescents?

Sí. Una metaanàlisi de Bevilacqua i el seu equip, amb 10 estudis en infants i joves, va comparar la teràpia cognitivoconductual amb suport tecnològic, inclosa la videotrucada, amb la presencial, i va trobar que no era inferior ni per a l'ansietat ni per a la depressió.

Molts adolescents se senten còmodes parlant per pantalla, no s'han de creuar amb ningú en una sala d'espera i poden connectar-se des de la seva habitació. La condició és la privacitat: porta tancada, auriculars i la seguretat que ningú a casa no està escoltant. Si una sessió es converteix en una urgència, el professional ha de saber a qui trucar i on sou. Si no heu provat mai la teràpia en línia, et pot servir Psicòloga online: com triar bé i què esperar de la teràpia per videotrucada.

Com proposar-li anar al psicòleg

És el moment que fa més por, i on més es pot espatllar. Algunes idees que ajuden:

• Tria un moment tranquil, no enmig d'una discussió.
• Explica el que veus, sense etiquetes: «et noto molt cansat i molt trist des de fa setmanes» funciona millor que «crec que tens depressió».
• Presenta-ho com una ajuda, no com un càstig ni com la conseqüència de les males notes.
• Explica-li que el que parli serà confidencial, amb els límits que ja coneix.
• Dona-li veu: que pugui veure el web del professional, triar entre presencial i en línia o demanar canviar si no connecta.
• Proposa una primera sessió de prova i comprometeu-vos a decidir després.

Si tot i així s'hi nega, pots començar tu. Una sessió d'orientació per a pares ajuda a entendre què està passant i a canviar el que és a les vostres mans mentrestant.

Com triar un psicòleg per a adolescents

Aquestes comprovacions ajuden a encertar:

• Habilitació sanitària i col·legiació. És el primer.
• Experiència amb adolescents, no només amb adults o amb infants petits.
• Que expliqui la confidencialitat i els seus límits des de la primera sessió, al teu fill i a vosaltres.
• Que compti amb la família amb un paper clar: entrevista inicial, retorns i sessions conjuntes si cal.
• Un enfocament basat en l'evidència per al problema concret i un pla amb objectius.
• Coordinació amb l'escola o amb el psiquiatre, si cal i amb el vostre permís.
• Que el teu fill s'hi senti a gust. Si després d'unes sessions no hi ha connexió, canviar de professional és legítim.

Una psicòloga per a adolescents

A MyPsicoTest recomanem la Xènia Capel Salcedo, psicòloga sanitària col·legiada (COPC 14982) amb màster en Psicologia Clínica i Psicoteràpia. Atén a Igualada i Sant Sadurní d'Anoia i també per teràpia online, i al seu blog ha dedicat un article a la teràpia en línia amb adolescents. Hi explica com treballa: comença amb sessions amb els pares per conèixer la història i fixar objectius, manté les sessions individuals amb l'adolescent com un espai confidencial, fa retorns periòdics a la família sense revelar el que el noi o la noia ha explicat i proposa sessions familiars quan la dinàmica de casa forma part del problema. Explica els límits de la confidencialitat des del principi i, a la primera sessió, no pressiona per parlar: se centra a conèixer l'adolescent i a acordar els objectius amb ell o amb ella. Si cal i amb el permís dels pares, es coordina amb l'escola. Entre els motius de consulta que esmenta hi ha l'autoestima, la pressió del grup, l'estrès acadèmic, les xarxes socials, les autolesions i els trastorns de la conducta alimentària. Treballa des d'un enfocament integrador i basat en l'evidència: al seu web explica que fa servir eines de la teràpia cognitivoconductual, de l'EMDR, de la teràpia sistèmica i de la teràpia centrada en la persona. El primer contacte és una consulta informativa gratuïta i sense compromís. Ella mateixa adverteix que, en una crisi greu o una urgència psiquiàtrica, el que cal és una atenció presencial i immediata.

Si el teu resultat et preocupa o vols una valoració professional, pots parlar amb la Xènia Capel Salcedo, psicòloga col·legiada (COPC 14982), que ofereix una primera sessió informativa gratuïta i teràpia online des de qualsevol lloc.

Equip de MyPsicoTest · Actualitzat: 14 d'octubre 2026