Entre que algú pensa per primera vegada «potser hauria d'anar al psicòleg» i el dia que finalment truca solen passar mesos. De vegades anys. Pel camí sempre hi ha la mateixa frase: «tampoc és per tant». Aquesta guia és per a qui fa temps que té aquesta frase al cap. Quins senyals indiquen que convé demanar hora, quins motius valen encara que semblin poca cosa, què passa exactament a la primera sessió i com fer el pas sense que es converteixi en una altra cosa pendent.

No cal tocar fons per anar al psicòleg

La idea que la teràpia és per a casos greus ve d'una època en què només s'arribava a consulta quan ja no quedava altre remei. Avui la majoria de les persones que comencen un procés no estan en crisi: estan cansades de repetir el mateix patró, de no dormir bé, de discutir pel mateix o de sentir que la vida se'ls passa en pilot automàtic.

Esperar té un cost. Com més temps porta instal·lat un problema, més es ramifica: l'ansietat que va començar a la feina acaba afectant el son, el son l'humor i l'humor la parella. L'Organització Mundial de la Salut insisteix que la salut mental és part de la salut, no un extra, i que la intervenció primerenca millora el pronòstic igual que en qualsevol altre àmbit sanitari.

Dit d'una altra manera: anar al psicòleg no exigeix un motiu dramàtic. Exigeix que alguna cosa t'estigui pesant i que hi vulguis fer alguna cosa.

Senyals que ja va sent hora de demanar hora

No hi ha un llindar exacte, però els professionals sí que fan servir criteris força consistents. Si et reconeixes en uns quants d'aquests punts, la balança s'inclina cap al sí.

El malestar dura setmanes i no remet

Un mal dia el té qualsevol. El que crida l'atenció és que l'ànim baix, la preocupació o la irritabilitat es mantinguin més de dues o tres setmanes sense que millorin per si sols. Aquest és, de fet, el marc temporal que fan servir els qüestionaris de cribratge habituals.

Interfereix en la feina, els estudis o les relacions

Rendir per sota del que acostumes, evitar reunions, discutir més del normal a casa, cancel·lar plans que abans et venien de gust. Quan el malestar deixa de ser intern i comença a tenir conseqüències visibles, ja no és només una mala ratxa.

El cos comença a passar factura

Dormir malament de manera continuada, despertar-se a les quatre de la matinada amb el cap a mil, tensió al coll i la mandíbula, molèsties digestives, mals de cap que apareixen cada dia. Convé descartar causes mèdiques amb el teu metge de família, però si les proves surten bé, l'origen sol ser a l'altra banda.

Es repeteix el mateix patró

Tercera relació que acaba igual. Quarta feina de la qual marxes pel mateix motiu. La mateixa discussió amb la teva mare des de fa quinze anys. Els patrons que es repeteixen poques vegades es desmunten sols, perquè el que els sosté no és a la vista.

El que fas servir per calmar-te té un preu

Una copa per desconnectar que es converteix en tres. Comprar per internet a les dues de la matinada. Menjar sense gana. Cancel·lar-ho tot per no exposar-te. Quan l'estratègia d'alleujament comença a generar els seus propis problemes, el cercle ja està tancat.

Senyals que no admeten espera

Si apareixen pensaments de fer-te mal, que seria millor no continuar, o si sents que pots perdre el control, això deixa de ser una decisió que es pugui ajornar. A Espanya, la Línia 024 d'atenció a la conducta suïcida atén les vint-i-quatre hores, és gratuïta i confidencial. El 112 és el telèfon d'emergències. Trucar no et compromet a res.

Psicòloga prenent notes durant la primera sessió mentre el seu pacient li explica què li passa

Motius que semblen poca cosa i també valen

Una part important de les persones que arriben a consulta comencen demanant perdó per ser-hi. No cal. Aquests motius són suficients per si sols:

  • Entendre't millor. Saber per què reacciones com reacciones és un objectiu terapèutic legítim.
  • Una decisió encallada. Canviar de feina, deixar una relació, mudar-te de ciutat.
  • Un dol que no acaba de col·locar-se, encara que hagi passat temps i «ja hauries d'estar bé».
  • Preparar-te per a alguna cosa: unes oposicions, ser mare o pare, una operació, un canvi gran.
  • Posar límits. Si dius que sí a tot i després t'enfades amb tu, això es treballa.
  • Acompanyament en una etapa dura: una malaltia a la família, una cura prolongada, un acomiadament.

Cap d'aquests motius no apareix en un manual diagnòstic, i tots són raons habituals i vàlides per començar.

Com comprovar per on vas abans de demanar hora

Si dubtes entre «això és normal» i «això ja no ho és», un qüestionari de cribratge et dona una referència en cinc minuts. No substitueix ningú, però ordena les idees i et dona alguna cosa concreta per explicar a la primera sessió.

Comença pel que més s'assembli al que notes: el Test d'ansietat si predomina la preocupació i el nerviosisme, el Test de depressió si el que pesa és l'ànim baix i la manca de ganes, i el Test d'estrès si la sensació és d'anar desbordat. Els tens tots al catàleg de tests psicològics, són gratuïts, anònims i es calculen al teu propi dispositiu. Si vols entendre què mesura exactament un qüestionari d'aquests i com llegir la puntuació, ho expliquem a la guia sobre el Test de salut mental: què mesura, quins n'hi ha i com interpretar el resultat.

Un resultat moderat o alt no vol dir que tinguis un trastorn. Vol dir que hi ha material suficient per a una conversa amb un professional.

Què passa a la primera sessió amb un psicòleg

És la part que més s'imagina i menys s'assembla a allò imaginat. No hi ha divan obligatori, ni preguntes sobre la teva infància als dos minuts, ni ningú prenent notes en silenci mentre et jutja.

Una primera sessió sol durar entre cinquanta i seixanta minuts i té tres parts. Primer l'enquadrament: com treballa aquella professional, amb quina freqüència proposa veure-us, què passa amb la confidencialitat i amb les cancel·lacions. Després el motiu de consulta: què et porta, des de quan, què ho empitjora, què has provat ja. I al final una devolució: una primera hipòtesi del que està passant i una proposta de per on començar.

Tres coses que convé saber:

  1. No has de portar el discurs preparat. Si et bloqueges, ella preguntarà. És la seva feina.
  2. Pots no explicar-ho tot el primer dia. Hi ha coses que necessiten confiança, i la confiança triga unes sessions.
  3. Pots no tornar. Si no encaixes amb aquella persona, canviar de professional és normal i no és cap fracàs. La relació terapèutica és el millor predictor que una teràpia funcioni.

Psicòleg, psiquiatre o metge de família: a qui acudir

Es confonen sovint i la diferència és senzilla. El psicòleg sanitari treballa amb la paraula i amb tècniques psicològiques: entendre què manté el problema i canviar-ho. El psiquiatre és metge i pot prescriure medicació, cosa necessària en determinats quadres. El metge de família és la porta d'entrada a la sanitat pública, descarta causes orgàniques i deriva a salut mental.

No són opcions excloents. En depressions moderades i greus, per exemple, la combinació de psicoteràpia i medicació sol funcionar millor que cadascuna per separat, com recull la fitxa de l'Organització Mundial de la Salut sobre la depressió. El més habitual és començar per un dels tres i que aquell professional t'orienti.

Quant costa, quant dura i com fer el pas aquesta setmana

A Espanya, una sessió privada sol moure's entre quaranta i vuitanta euros, i moltes professionals ofereixen una primera trucada informativa gratuïta. Per la via pública, l'accés és a través del metge de família; l'atenció és gratuïta, encara que la freqüència de les sessions depèn molt de la zona.

Sobre la durada, una teràpia breu per a un problema concret d'ansietat o d'estat d'ànim sol ocupar entre vuit i vint sessions. Els processos que toquen trauma o vincles porten més temps. Ningú seriós no et donarà una xifra exacta abans de conèixer-te.

I el més important: el pas es fa amb una trucada o un formulari, no amb una decisió definitiva sobre la teva vida. Si vols començar per aquí, et recomanem la Xènia Capel Salcedo, psicòloga sanitària col·legiada (COPC 14982), que ofereix teràpia online i una primera sessió informativa gratuïta per resoldre dubtes sense compromís. Si prefereixes comparar abans de triar, a la guia sobre Psicòloga online: com triar bé i què esperar de la teràpia per videotrucada hi ha les comprovacions que convé fer.

Si el teu resultat et preocupa o vols una valoració professional, pots parlar amb la Xènia Capel Salcedo, psicòloga col·legiada (COPC 14982), que ofereix una primera sessió informativa gratuïta i teràpia online des de qualsevol lloc.

Equip de MyPsicoTest · Actualitzat: