Psicòleg per a la por de conduir: com es tracta l'amaxofòbia i quan demanar ajuda

T'ofereixen una feina a quaranta quilòmetres i el primer que et ve al cap és l'autovia. Tens carnet des de fa anys, però cada vegada condueixes menys: només per carrers que coneixes, mai de nit i, si pot ser, que condueixi una altra persona. Quan no hi ha més remei, les mans et suen abans d'arrencar i el trajecte se't fa etern.

Si et passa, pot ser amaxofòbia, el nom que rep la por de conduir quan es torna intensa i et limita. No és poca traça ni falta de caràcter: és un problema d'ansietat, i té tractament. Si estàs pensant a buscar un psicòleg per a la por de conduir, en aquesta guia expliquem quan anar-hi, d'on sol venir, com és la teràpia, quant dura, si serveix en línia i com triar professional.

Quan anar al psicòleg per por de conduir

L'NHS britànic descriu les fòbies com un problema d'ansietat provocat per un objecte o una situació concreta. Entre els seus símptomes enumera:

• Ansietat i preocupació intenses.
• Mareig o sensació de defalliment.
• Palpitacions o un batec més fort del normal.
• Opressió al pit.
• Nàusees, vòmits o diarrea.
• Tremolors.
• Una por molt intensa de desmaiar-te, de perdre el control o de morir.

L'NHS aconsella consultar si creus que tens una fòbia i els símptomes t'estan afectant la vida. L'amaxofòbia no és un diagnòstic a part: segons el cas, la por de conduir es considera una fòbia específica, forma part d'una agorafòbia o apareix després d'un accident dins d'un estrès posttraumàtic. Per això convé que ho valori un professional.

Val la pena demanar ajuda si has deixat de conduir o només ho fas en condicions molt concretes, si has renunciat a feines o plans, si depens d'altres persones per moure't o si ho passes malament dies abans d'un trajecte. Un estudi brasiler amb dones amb fòbia a conduir ho resumeix així: restringeix la llibertat, perjudica la carrera professional i causa vergonya social.

No és estrany. En un estudi neozelandès amb 2.491 persones de 55 a 72 anys, entre el 4 % i el 6 % tenia una ansietat al volant moderada o greu, i un altre 17 a 20 %, lleu. Les dones puntuaven més alt que els homes.

D'on ve la por de conduir

Molta gent dona per fet que al darrere hi ha un accident, però no sempre és així. Un estudi de la Universitat de Tolosa amb 260 persones amb ansietat al volant va trobar que els inicis més freqüents eren els atacs de pànic i les crítiques, per davant dels accidents: només l'11,4 % de qui havia tingut un accident el considerava l'origen de la seva por. Qui no havia tingut cap accident puntuava més alt en les preocupacions socials, com fer-ho malament davant d'altres. I tant en qui havia començat amb un atac de pànic com en qui havia tingut un accident, les sensacions físiques que més pesaven eren les mateixes: les palpitacions i la suor.

Això canvia el tractament. Si tot va començar amb un atac de pànic al volant, el que espanta és tornar-lo a sentir sense poder parar, i ho expliquem a Atac de pànic: què és, per què sembla un infart i què fer. Si la por apareix també al transport públic, a les cues o als llocs plens de gent, hi pot haver una agorafòbia: l'NHS la descriu com la por de no poder escapar d'un lloc si et ve un atac de pànic. I si hi va haver un accident greu i el revius, tens malsons o evites tot el que te'l recorda, pot ser un estrès posttraumàtic, que té el seu propi tractament; ho expliquem a Estrès posttraumàtic: símptomes, quan demanar ajuda i quin tractament funciona.

Per posar-hi números abans de consultar-ho, el Test d'ansietat pregunta, per exemple, si has notat «palpitacions, el cor accelerat, suor o sensació de manca d'aire sense haver fet esforç físic», just el que més se sent al volant. I el Test d'ansietat social recull la por de fer-ho malament amb algú mirant: «Quan algú m'observa mentre faig alguna cosa (treballar, escriure, signar, pagar), em bloquejo per por d'equivocar-me».

Com tracta un psicòleg la por de conduir

L'NHS inclou la teràpia cognitivoconductual entre els tractaments de les fòbies, i en les fòbies específiques l'eina amb més aval és l'exposició, com expliquem a Psicòleg per a fòbies: com es tracta la por de volar, les altures o les agulles. En la por de conduir, l'exposició és gradual: s'ordena una escala de situacions, de la que menys por fa a la que més, i es puja esglaó a esglaó. Per exemple:

1. Asseure't al cotxe aparcat amb el motor en marxa.
2. Fer una volta a l'illa de cases amb algú de confiança al costat.
3. Fer un trajecte curt i conegut, a una hora tranquil·la, sense companyia.
4. Afegir el que més costa: rotondes grans, trànsit dens, l'autovia, conduir de nit o amb pluja.

Cada pas es repeteix fins que deixa de fer tanta por, i aleshores es passa al següent.

Les conductes de seguretat

A més d'evitar, molta gent condueix amb el que en teràpia s'anomenen conductes de seguretat: anar molt a poc a poc, no avançar mai, agafar el volant amb totes les forces o no sortir sense algú al costat. Una revisió d'Hidalgo-Muñoz i el seu equip associa l'ansietat al volant amb una conducció exageradament prudent, sentiments negatius i evitació, i en l'estudi brasiler els pensaments distorsionats ajudaven a explicar aquestes conductes. La teràpia les va retirant a poc a poc, perquè mantenen la idea que sense elles passaria alguna cosa.

Si l'origen va ser un atac de pànic, es treballa també la por de les pròpies sensacions: aprendre que el cor accelerat o el mareig són desagradables, però no perillosos. I si hi ha un estrès posttraumàtic després d'un accident, l'NHS recomana teràpies centrades en el trauma, com la teràpia cognitivoconductual centrada en el trauma o l'EMDR.

Realitat virtual i simuladors

Quan sortir a la carretera encara és massa, es pot començar en un simulador. En un estudi pilot alemany de Kaussner i el seu equip, 14 pacients van fer dues sessions de preparació i cinc d'exposició en un simulador de conducció adaptat a la seva escala de por. A la prova final, en trànsit real, totes les persones tractades van aconseguir fer tasques que abans evitaven, el 71 % va conduir de manera adequada segons la valoració del professor d'autoescola i el 93 % mantenia la millora en el seguiment telefònic. És un estudi petit i sense grup de comparació, i una revisió del 2023 amb 14 estudis va concloure que la realitat virtual és viable i ben acceptada, però que calen assajos de més qualitat.

I la medicació?

L'NHS inclou entre els tractaments de les fòbies alguns fàrmacs, com antidepressius, betabloquejants o sedants, que sempre recepta un metge. Amb el cotxe cal anar amb especial compte: la revisió d'Hidalgo-Muñoz va trobar que les benzodiazepines, els ansiolítics més estudiats, afecten l'atenció i poden alentir els reflexos. A Espanya, els medicaments que poden reduir la capacitat de conduir porten un pictograma d'advertència a la caixa, segons l'Agència Espanyola de Medicaments. Si et recepten alguna cosa per a l'ansietat, pregunta si pots conduir mentre la prens.

Quant dura la teràpia per a la por de conduir

En els estudis amb simulador, el tractament cabia en poques setmanes: en el de Kaussner, dues sessions de preparació, cinc d'exposició, una prova final en trànsit real i una sessió de tancament. Fora dels estudis depèn de quant de temps fa que evites conduir, del que hi ha al darrere (una fòbia, un pànic, una agorafòbia o un accident) i, sobretot, de quant practiques entre sessions. Si fa anys que no condueixes, unes classes de reciclatge en una autoescola poden complementar la teràpia.

Serveix la teràpia en línia per a la por de conduir?

No hem trobat assajos de teràpia en línia fets per a la por de conduir, així que convé ser prudents. Per a les fòbies específiques en general hi ha dades prometedores amb intervencions per internet basades en l'exposició, com expliquem a Psicòleg per a fòbies: com es tracta la por de volar, les altures o les agulles. A la pràctica, el repartiment és senzill: la part de conduir la fas tu, entre sessions, amb el teu cotxe i pels teus carrers; la sessió en línia serveix per preparar cada pas, revisar com ha anat i ajustar el següent. És just el terreny on apareix la por.

Com triar un psicòleg per a la por de conduir

Aquestes comprovacions ajuden a encertar:

• Habilitació sanitària i col·legiació. És el primer.
• Experiència en teràpia cognitivoconductual i exposició per a les fòbies i els trastorns d'ansietat.
• Que avaluï què hi ha al darrere: una fòbia, un pànic, una agorafòbia o un trauma per un accident.
• Que planifiqui l'exposició real. Parlar de la por ajuda, però el que la redueix és tornar a conduir pas a pas.
• Que t'ajudi a deixar les conductes de seguretat, i no només a aguantar el trajecte.
• Flexibilitat: sessions en línia per revisar les pràctiques entre setmana.

Una psicòloga per a la por de conduir

A MyPsicoTest recomanem la Xènia Capel Salcedo, psicòloga sanitària col·legiada (COPC 14982) amb màster en Psicologia Clínica i Psicoteràpia. Atén a Igualada i Sant Sadurní d'Anoia i també per teràpia online, i al seu blog ha dedicat un article a l'amaxofòbia. Hi explica que la treballa amb un pla a mida: primer entendre d'on ve la por i com es manté, després aprendre a gestionar les sensacions d'ansietat i a desmuntar els pensaments catastròfics, i finalment una exposició gradual i planificada, al ritme de cada persona, per tornar a confiar al volant. Treballa des d'un enfocament integrador i basat en l'evidència: al seu web explica que fa servir eines de la teràpia cognitivoconductual, de l'EMDR, de la teràpia sistèmica i de la teràpia centrada en la persona. El primer contacte és una consulta informativa gratuïta i sense compromís. Ella mateixa adverteix que, en una crisi greu o una urgència psiquiàtrica, el que cal és una atenció presencial i immediata.

Si el teu resultat et preocupa o vols una valoració professional, pots parlar amb la Xènia Capel Salcedo, psicòloga col·legiada (COPC 14982), que ofereix una primera sessió informativa gratuïta i teràpia online des de qualsevol lloc.

Equip de MyPsicoTest · Actualitzat: 26 d'octubre 2026