Ets al metro i, sense cap avís, el cor es dispara. Et falta l'aire, et formiguegen les mans i tens la certesa que et desmaiaràs, o una cosa pitjor. Baixes a la parada següent. Al cap de deu minuts ha passat, però des d'aquell dia ja no vas tranquil enlloc d'on no puguis sortir de pressa.

Els atacs de pànic fan molta por, però responen molt bé a la teràpia. Si estàs pensant a buscar un psicòleg per als atacs de pànic, en aquesta guia expliquem quan convé anar-hi, quin tractament funciona, com és la teràpia per dins, quant dura, si serveix fer-la en línia, què passa amb la medicació i com triar el professional.

Quan anar al psicòleg per atacs de pànic

Un atac aïllat és més comú del que sembla. A les enquestes de salut mental de l'OMS, amb més de 142.000 adults de 25 països, el 13,2 % havia tingut almenys un atac de pànic a la vida. Només una minoria d'ells, el 12,8 %, arribava a desenvolupar un trastorn de pànic, que afecta l'1,7 % de la població. El que sí que marcava la diferència era la repetició: els atacs recurrents s'associaven a més problemes de salut mental després, i els aïllats, no.

L'NHS britànic explica que el trastorn de pànic es diagnostica quan els atacs són habituals i inesperats i van seguits d'almenys un mes de preocupació constant per tornar-los a tenir. És el cercle de viure amb por de la por: evites llocs perquè no es repeteixi, i aquesta evitació alimenta el pànic.

Convé demanar ajuda si:

  • Has tingut diversos atacs les últimes setmanes.
  • Vius pendent de quan arribarà el següent.
  • Evites el metro, els embussos, les cues, els llocs plens de gent o sortir sol de casa.
  • No vas enlloc sense aigua, sense una pastilla «per si de cas» o sense algú que t'acompanyi.
  • Et prens el pols sovint o has anat diverses vegades a urgències pel cor.
  • Fas servir alcohol o pastilles per calmar-te.

Si és la primera vegada o tens dubtes, que et vegi abans un metge: l'NHS recorda que molts d'aquests símptomes poden tenir altres causes i que el metge pot fer una exploració per descartar-les. Expliquem què passa al cos durant una crisi, i quan cal anar a urgències, a Atac de pànic: què és, per què sembla un infart i què fer. Si vols orientar-te abans de la consulta, el Test d'ansietat pregunta per les dues últimes setmanes i inclou afirmacions com «He notat palpitacions, el cor accelerat, suor o sensació de manca d'aire sense haver fet esforç físic» o «He evitat situacions, llocs o activitats per l'ansietat que em provoquen».

Quin tractament funciona per als atacs de pànic

La guia clínica britànica NICE recomana la teràpia cognitivoconductual (TCC) per al trastorn de pànic, impartida per professionals formats i supervisats que segueixin protocols amb suport científic. Expliquem aquest enfocament en general a Teràpia cognitivoconductual: què és, com funciona i per a què serveix.

No totes les TCC són iguals. Una metaanàlisi de Pompoli i el seu equip va desmuntar la teràpia en les seves peces per veure quines funcionen, amb 72 estudis i més de 4.000 participants. El que més s'associava a la millora era l'exposició interoceptiva, l'exposició controlada a les sensacions del cos, i que la teràpia la fes un professional en lloc de seguir-la amb materials d'autoajuda. La relaxació muscular i l'exposició amb realitat virtual, en canvi, s'associaven a pitjors resultats, i la respiració i l'exposició a les situacions temudes ajudaven que la gent continués amb el tractament, amb poc efecte sobre l'eficàcia.

Com és la teràpia per als atacs de pànic per dins

La teràpia parteix del model cognitiu que va descriure el psicòleg David Clark el 1986: una sensació normal del cos, com una palpitació o un petit mareig, s'interpreta com una catàstrofe, un infart, un desmai o tornar-se boig. Aquesta interpretació dispara la por, la por augmenta les sensacions i les sensacions semblen confirmar que alguna cosa va malament. A la pràctica, la teràpia sol seguir aquests passos:

  1. Entendre el cercle del pànic. Saber què passa al teu cos i per què ja fa baixar molt la por.
  2. Revisar les interpretacions catastrofistes amb les teves pròpies dades: quantes vegades has notat que et desmaiaries i quantes t'has desmaiat de debò.
  3. Exposar-te a les sensacions. Es provoquen expressament, de manera controlada, les sensacions que tems: girar en una cadira per marejar-te, respirar per una palleta, pujar escales de pressa per accelerar el cor. Repetir-ho fins que deixen de fer por és el que ensenya al cos que no són perilloses.
  4. Deixar les conductes de seguretat. La pastilla a la butxaca, seure sempre al costat de la sortida o no sortir sense companyia donen alleujament a curt termini, però impedeixen comprovar que no passa res.
  5. Tornar als llocs que evites, a poc a poc: una parada de metro, després dues, una cua curta al supermercat, un trajecte sense companyia.
  6. Prevenir recaigudes. Al final es prepara un pla per als moments de més estrès, quan la por pot tornar a treure el cap.
Dona jove dreta en un vagó de metro agafada a la barra, un dels llocs que moltes persones amb atacs de pànic aprenen a recuperar en teràpia

No és un tractament còmode, perquè es tracta precisament de fer el que el pànic et demana que evitis. Per això s'avança per graons i al teu ritme. I un detall important: respirar a poc a poc ajuda, però per si sol millora poc el pànic, i si es converteix en l'única cosa que fas perquè no arribi l'atac, pot acabar funcionant com una altra conducta de seguretat.

I la medicació?

La guia NICE és clara amb els ansiolítics del tipus benzodiazepines: s'associen a pitjors resultats a llarg termini i no s'haurien de receptar per al trastorn de pànic. Tampoc no recomana antihistamínics sedants ni antipsicòtics. Si cal medicació a llarg termini, l'opció són els antidepressius, sobretot els del tipus ISRS, que segons l'NHS triguen entre dues i quatre setmanes a començar a fer efecte i fins a vuit a fer-lo del tot. Els recepta un metge, no el psicòleg, i no convé deixar-los de cop. Les diferències entre les dues vies les expliquem a Ansiolítics o teràpia: què funciona millor per a l'ansietat.

Quant dura la teràpia per als atacs de pànic

És un tractament breu. La guia NICE recomana entre 7 i 14 hores de TCC en total, en sessions setmanals d'una a dues hores, i acabar en un màxim de quatre mesos. També preveu versions més breus, d'unes set hores, que es combinen amb materials d'autoajuda, i per a algunes persones, una TCC intensiva concentrada en molt poc temps.

El que més allarga el procés és l'evitació. No és el mateix tenir atacs sense haver deixat de fer res que fer mesos que no agafes el transport públic o que no surts sol de casa. En tot cas, el professional t'hauria d'explicar el pla des del principi i mesurar amb tu quants atacs tens, quanta por et fan i què has deixat de fer.

Funciona la teràpia en línia per als atacs de pànic?

Sí. Una metaanàlisi d'Efron i Wootton va reunir 21 estudis amb més de 1.600 persones que van fer la TCC per al trastorn de pànic a distància, per internet, per videotrucada o amb llibres guiats. La millora va ser gran, la teràpia va funcionar millor que no fer res i els resultats van ser semblants als d'altres tractaments actius, com la TCC presencial. Una altra revisió, de Stech i el seu equip, centrada en la TCC per internet, va trobar que la millora en el pànic i en l'agorafòbia es mantenia entre tres i sis mesos després. La teràpia en línia no és, per tant, un pla B.

En el pànic, la videotrucada té a més avantatges propis. Si l'agorafòbia t'impedeix sortir de casa, pots començar sense haver-ho de fer. L'exposició a les sensacions es fa igual de bé al menjador, i el professional et pot acompanyar pel mòbil mentre fas els primers passos al metro o al supermercat. Si no has fet mai teràpia per videotrucada, et pot servir Psicòloga online: com triar bé i què esperar de la teràpia per videotrucada.

Com triar un psicòleg per als atacs de pànic

Aquestes comprovacions ajuden a encertar:

  • Habilitació sanitària i col·legiació. És el primer.
  • Que treballi amb TCC i exposició, tant a les sensacions com als llocs que evites. Pregunta directament com tracta el pànic.
  • Que no es limiti a ensenyar-te a respirar o a relaxar-te. Ajuda, però no és el tractament.
  • Que treballi les conductes de seguretat i l'evitació, no només el moment de l'atac.
  • Un pla amb objectius mesurables i una idea aproximada de quantes sessions caldran.
  • Coordinació amb el teu metge, si prens medicació o la vols deixar.

Una psicòloga per als atacs de pànic

A MyPsicoTest recomanem la Xènia Capel Salcedo, psicòloga sanitària col·legiada (COPC 14982) amb màster en Psicologia Clínica i Psicoteràpia. Atén a Igualada i Sant Sadurní d'Anoia i també per teràpia online, i al seu blog ha dedicat un article a la teràpia en línia per als atacs de pànic. Hi explica com treballa, a partir del model de Clark: una primera fase d'avaluació i d'explicació del cercle del pànic, després el treball amb les interpretacions catastrofistes, l'exposició a les sensacions, que guia per videotrucada i després es practica entre sessions, i l'exposició gradual a les situacions evitades, en què pot acompanyar en directe per videotrucada. Acaba amb la prevenció de recaigudes. Fa servir la respiració com a eina complementària, no com a tractament principal, perquè mal utilitzada es pot convertir en una conducta de seguretat. Treballa des d'un enfocament integrador i basat en l'evidència: al seu web explica que fa servir eines de la teràpia cognitivoconductual, de l'EMDR, de la teràpia sistèmica i de la teràpia centrada en la persona. El primer contacte és una consulta informativa gratuïta i sense compromís. Ella mateixa adverteix que, en una crisi greu o una urgència psiquiàtrica, el que cal és una atenció presencial i immediata.

Si el teu resultat et preocupa o vols una valoració professional, pots parlar amb la Xènia Capel Salcedo, psicòloga col·legiada (COPC 14982), que ofereix una primera sessió informativa gratuïta i teràpia online des de qualsevol lloc.

Equip de MyPsicoTest · Actualitzat: