Vas al metro, un dimarts qualsevol, i de sobte el cor es dispara. Et falta l'aire, et suen les mans, el vagó comença a semblar més petit i una certesa s'imposa sobre tota la resta: t'està donant un infart, o et desmaiaràs, o t'estàs tornant boig. Baixes a la parada següent. Deu minuts després, assegut en un banc de l'andana, la cosa ha passat i només queda l'esgotament i l'ensurt.
Això és un atac de pànic. És una de les experiències més aterridores que pot tenir algú sense estar en perill real, i precisament perquè es viu com una amenaça de mort, gairebé ningú no la reconeix la primera vegada.
Què és un atac de pànic
És un episodi de por intensa que apareix de cop i arriba al seu punt màxim en pocs minuts. El servei nacional de salut britànic el descriu com la forma més intensa d'ansietat i precisa que la majoria duren entre cinc i vint minuts.
Pot tenir un desencadenant clar —un lloc tancat, una situació d'estrès— o aparèixer aparentment del no-res, fins i tot en repòs o despertant algú a mitja nit. Aquesta aparent manca de motiu és el que més desconcerta i el que més por fa.
Una dada que alleuja: tenir-ne un d'aïllat a la vida és força freqüent, molt més del que la gent es pensa, i no vol dir tenir un trastorn. El que marca la diferència és el que passa després, com veurem.
Com se sent
L'NHS enumera els símptomes amb detall, i veure la llista sencera sol ser el primer que tranquil·litza, perquè gairebé tothom hi reconeix els seus:
- Cor accelerat o palpitacions.
- Sensació de desmai, mareig o inestabilitat.
- Dolor o opressió al pit.
- Falta d'aire o sensació d'ofec.
- Suor, fogots o calfreds.
- Tremolor, cames que flaquegen.
- Nàusees o l'estómac regirat.
- Formigueig o entumiment, sovint als dits.
- Boca seca.
- Sensació d'estar desconnectat del propi cos o que el que t'envolta no és real.
- Por intensa de morir, de perdre el control o de tornar-se boig.
No cal tenir-los tots. I l'últim punt és el que defineix l'episodi: no és només que el cos faci coses estranyes, és la interpretació catastròfica del que està fent.
Per què sembla un infart
El cos es prepara per a una emergència
El que passa en un atac de pànic és que el sistema d'alarma de l'organisme es dispara a plena potència sense que hi hagi res al davant. És la mateixa resposta que et faria saltar si un cotxe se't tira a sobre: el cor bombeja més sang als músculs, la respiració s'accelera per fer entrar oxigen, se sua per refrigerar, la sang es retira de la pell i de l'estómac.
Tot això és útil per córrer o lluitar. Assegut en un vagó, sense res contra què córrer, es viu com una fallada del cos. La respiració ràpida, a més, altera l'equilibri de gasos en sang i produeix justament el formigueig, el mareig i la sensació d'irrealitat que més espanten.
La interpretació que el dispara
L'atac s'alimenta de si mateix. Notes el cor accelerat, l'interpretes com un infart, la por accelera encara més el cor, i això confirma la interpretació. És un cercle de pocs segons, i per això la pujada és tan ràpida.
El mateix NHS insisteix en un punt que convé repetir: encara que els atacs de pànic són molt angoixants, no són perillosos i no causen dany físic.
Quan sí que cal anar a urgències
Dit això, hi ha un advertiment que no és negociable. Molts d'aquests símptomes coincideixen amb els d'altres problemes mèdics, inclosos els cardíacs. Si és la primera vegada, si el dolor de pit és intens o diferent d'altres vegades, o si tens factors de risc cardiovascular, es consulta a urgències. Descartar allò orgànic no és exagerar: és el que després permet estar tranquil quan torni a passar.
Què fer durant un atac
El que funciona no és intuïtiu, perquè l'instint diu que cal fugir o lluitar contra el que sents.
- Recordar-te què és. «Això és un atac de pànic, és molt desagradable i passarà en uns minuts.» Posar-hi nom talla part de la interpretació catastròfica.
- No sortir corrent si ho pots evitar. Quedar-te on ets, encara que sigui incòmode, ensenya al cervell que el lloc no era perillós. Fugir li ensenya el contrari.
- Respirar a poc a poc, allargant l'espiració. Inspirar pel nas comptant fins a quatre i deixar anar l'aire comptant fins a sis o vuit. No cal fer-ho perfecte; n'hi ha prou amb frenar el ritme.
- Ancorar-te en els sentits. Anomenar mentalment cinc coses que veus, quatre que pots tocar, tres que sents. Treu l'atenció del bucle intern.
- Deixar que les sensacions pugin. Lluitar-hi en contra les amplifica. Acceptar que el cor va ràpid i esperar que baixi sol escurçar l'episodi.
Si ets amb algú a qui li està passant, el més útil és estar tranquil al seu costat, parlar a poc a poc i no atabalar-lo amb preguntes.
Atac de pànic no és el mateix que trastorn de pànic
Aquí hi ha la distinció que més importa i la que gairebé mai no s'explica.
Un atac aïllat és un episodi. El trastorn de pànic apareix quan els atacs es repeteixen i, sobretot, quan s'instal·la la por que tornin. L'NHS ho descriu com viure amb por a la por: la persona comença a evitar situacions per si de cas, i aquesta evitació genera més ansietat, que al seu torn fa més probable un altre atac.
Així és com el món es va encongint. Primer es deixa el metro, després els centres comercials, després els viatges, després sortir sense algú de confiança. Quan l'evitació es generalitza a llocs dels quals sembla difícil escapar o rebre ajuda, es parla d'agorafòbia, que sovint acompanya el trastorn de pànic.
La bona notícia és en el mateix mecanisme: el que manté el problema és l'evitació, i això és exactament el que es treballa en tractament.
Quan mirar-ho amb més atenció
Un atac aïllat no requereix tractament, però convé parar-hi atenció quan els episodis es repeteixen, quan passes bona part del dia pendent de si tornarà, o quan has començat a evitar llocs o situacions per por que hi passi.
Els qüestionaris de cribratge ajuden a posar número al que hi ha a sota. El Test d'ansietat mesura la preocupació i l'activació física, que és el terreny d'on sol sortir el pànic. El Test d'ansietat social és l'indicat si els atacs apareixen sobretot en situacions on et sents observat o avaluat. I el Test d'estrès serveix si tot va arrencar en una temporada de sobrecàrrega. Els tens al catàleg de tests psicològics, són gratuïts i anònims, i el resultat es calcula al teu propi dispositiu. A la guia sobre el Test de salut mental: què mesura, quins n'hi ha i com interpretar el resultat expliquem com llegir aquestes puntuacions.
A MedlinePlus hi ha informació general sobre el trastorn de pànic per situar-se.
Quin tractament funciona
Aquí les guies clíniques són clares, i convé saber-ho abans d'acceptar el primer que s'ofereixi.
Per al trastorn de pànic, la guia de l'institut britànic NICE estableix que cal usar teràpia cognitivoconductual, i en situa la durada òptima en un total de set a catorze hores. És un tractament relativament curt per al que aconsegueix. Treballa la interpretació de les sensacions corporals i, sobretot, l'exposició gradual tant a les situacions evitades com a les mateixes sensacions que espanten, fins que deixen de llegir-se com una amenaça. El funcionament general l'expliquem a Teràpia cognitivoconductual: què és, com funciona i per a què serveix.
La mateixa guia és igual de clara en el contrari: les benzodiazepines s'associen a pitjors resultats a llarg termini i no s'haurien de prescriure per al trastorn de pànic. Tallen un atac, però consoliden la idea que cal alguna cosa externa per sobreviure-hi. Si ja en prens, no les deixis pel teu compte; el perquè i el com ho expliquem a Ansiolítics o teràpia: què funciona millor per a l'ansietat.
I si decideixes fer el pas, a Quan anar al psicòleg: senyals, dubtes freqüents i què passa a la primera sessió hi ha el que passa en aquella primera cita.
Si el teu resultat et preocupa o vols una valoració professional, pots parlar amb la Xènia Capel Salcedo, psicòloga col·legiada (COPC 14982), que ofereix una primera sessió informativa gratuïta i teràpia online des de qualsevol lloc.
Equip de MyPsicoTest · Actualitzat:
FAQ
Preguntes freqüents
Quant dura un atac de pànic?
La majoria dura entre cinc i vint minuts, amb un pic d'intensitat en els primers. Després pot quedar cansament o una sensació d'inquietud durant una estona. Alguns episodis s'allarguen més, però solen ser diversos pics seguits més que un de sol continu.
Un atac de pànic pot provocar-me un infart o matar-me?
No. Encara que es viu com una amenaça de mort, un atac de pànic no causa dany físic. Dit això, els seus símptomes s'assemblen als de problemes cardíacs, així que la primera vegada, o si el dolor de pit és intens o diferent, cal consultar a urgències per descartar altres causes.
Com sé si és pànic o un problema del cor?
Des de fora no sempre es pot saber, i per això la primera vegada es valora mèdicament. Com a orientació, el pànic sol arribar al seu pic en pocs minuts i cedir en menys de mitja hora, va acompanyat de por intensa i sovint de formigueig i sensació d'irrealitat. En cas de dubte, sempre urgències.
Per què em donen atacs de pànic sense motiu?
Gairebé sempre hi ha un motiu, encara que no sigui evident. Solen aparèixer en temporades d'estrès sostingut, quan el sistema d'alarma ja va sobrecarregat, i es poden disparar per una sensació física mínima que s'interpreta com a perill. Que no identifiquis el desencadenant no vol dir que no existeixi.
És el mateix un atac de pànic que un atac d'ansietat?
En el llenguatge quotidià s'usen com a sinònims, però no són exactament el mateix. L'atac de pànic és sobtat, arriba al seu pic en minuts i és molt intens. L'ansietat sol créixer de manera més gradual, associada a una preocupació concreta, i dura més temps amb menys intensitat.
Un test en línia pot dir-me si tinc trastorn de pànic?
No el diagnostica, però sí que ajuda a situar-lo. Un qüestionari de cribratge estima el nivell d'ansietat i d'activació física, que és el terreny on apareixen els atacs. Amb aquesta mesura s'arriba millor a la consulta, on un professional valorarà si hi ha trastorn de pànic o agorafòbia.
Articles relacionats
Psicòleg per a la por de conduir: com es tracta l'amaxofòbia i quan demanar ajuda
Fas voltes per no agafar l'autovia o deixes que condueixi una altra persona. Quan demanar ajuda per por de conduir i com és la teràpia que funciona.
Psicòleg per a la hipocondria: com és la teràpia per a l'ansietat per la salut i com triar
Et palpes, busques símptomes a les tantes i ni les anàlisis normals et tranquil·litzen. Quan demanar ajuda per hipocondria i com és la teràpia que funciona.
Psicòleg per als atacs de pànic: com és la teràpia, quant dura i com triar
El cor es dispara al metro i et penses que et moriràs. Quan anar al psicòleg per atacs de pànic, com és per dins la teràpia que funciona i quant dura.