Psicòleg per a expatriats: per què fer teràpia en la teva llengua i com triar

Acabes de penjar la videotrucada dels diumenges amb la família. Els has dit que tot va bé, i en part és veritat: la feina funciona, el pis té llum i la ciutat té de tot. Però quan s'apaga la pantalla, el silenci de casa pesa més que abans de trucar. I no saps ben bé a qui explicar-ho.

Viure fora té un cost emocional del qual es parla poc, fins i tot quan marxar va ser una decisió buscada. Si estàs pensant a buscar un psicòleg per a expatriats, en aquesta guia expliquem què sol pesar quan vius en un altre país, quan convé demanar ajuda, per què importa fer teràpia en la teva llengua, com funciona a distància, què preguntar quan vius en un altre país i com triar el professional.

El que pesa quan vius a l'estranger

No és una situació estranya. Segons l'estadística del Padró de la Població Espanyola Resident a l'Estranger de l'INE, a 1 de gener de 2026 vivien fora d'Espanya 3.202.002 persones amb nacionalitat espanyola, un 5,1 % més que un any abans. La majoria ja va néixer fora, però gairebé 861.000 van néixer a Espanya.

Una revisió de Bhugra i Becker a la revista World Psychiatry descriu l'estrès que acompanya la migració: perdre les normes culturals i la xarxa de suport de sempre, adaptar-se a una altra cultura i veure com canvia la imatge que tens de tu. Parlen de dol cultural i recorden que alguns grups de migrants tenen més problemes de salut mental. A Espanya, el psiquiatre Joseba Achotegui va descriure la síndrome d'Ulisses, l'estrès crònic i múltiple de qui emigra en condicions molt dures. La majoria d'expatriats no viu aquesta situació extrema, però el dol pel que es deixa enrere existeix encara que hagis marxat per voluntat pròpia.

El que més sol aparèixer:

• Solitud i enyorança. Les amistats profundes triguen anys a construir-se, i les dates assenyalades es noten més lluny de casa.
• Adaptar-te a una altra cultura. Normes socials i de feina diferents, l'idioma del dia a dia i la sensació de no saber mai del tot com funcionen les coses.
• La identitat. Sentir que ja no ets del tot d'aquí ni d'allà.
• La parella. Sobretot quan un dels dos es va traslladar per la feina de l'altre, o en parelles de cultures diferents.
• La família que es queda. Pares que es fan grans i la culpa de no ser-hi quan passa alguna cosa.
• La tornada. Tornar a casa també costa, perquè tu has canviat i el teu entorn també.

Quan buscar un psicòleg si ets expatriat

Els primers mesos en un altre país solen ser estranys i cansats, i això és normal. Convé demanar ajuda si:

• La tristesa, l'ansietat o la irritabilitat duren setmanes i no milloren.
• Dorms malament, menges pitjor o vas sense energia a tot arreu.
• T'aïlles: rebutges plans i el mòbil és la teva única finestra a casa.
• Beus més del compte per suportar les tardes.
• Les discussions de parella acaben sempre en el mateix: quedar-se o tornar.
• Has tingut atacs d'ansietat o et costa rendir a la feina.

Si vols orientar-te abans de la consulta, el Test d'ansietat i el Test de depressió es fan en pocs minuts, gratis i sense registrar-te, des de qualsevol país i en català, castellà o anglès.

I un senyal que no admet espera: si apareixen pensaments de fer-te mal o que seria millor no continuar, truca al número d'emergències del país on ets. A la Unió Europea és el 112, i si ets a l'Estat espanyol també tens la Línia 024, gratuïta i disponible les vint-i-quatre hores.

Per què importa fer teràpia en la teva llengua

Fer teràpia en una llengua que domines, però que no és la teva, és possible. Però no és el mateix que fer teràpia en la teva llengua. Una metaanàlisi de Griner i Smith va reunir 76 estudis sobre tractaments psicològics adaptats a la cultura de qui els rep i va trobar un benefici moderat en adaptar-los. Dues dades criden l'atenció: les intervencions adreçades a un grup cultural concret eren quatre vegades més eficaces que les que barrejaven persones d'orígens diferents, i les que es feien en la llengua materna dels pacients, quan no era l'anglès, eren el doble d'eficaces que les que es feien en anglès.

Part de l'explicació és en com es viuen les emocions en un altre idioma. En una sèrie d'experiments de Keysar i el seu equip, la gent prenia decisions menys esbiaixades quan pensava en una llengua estrangera, i els autors ho atribueixen al fet que aquesta llengua posa més distància cognitiva i emocional. Un article de Catherine Caldwell-Harris recull que les persones bilingües expliquen sovint que dir t'estimo, resar o deixar anar un renec no se sent igual en la llengua materna que en una altra d'apresa, i que les mesures de la resposta de la pell van en la mateixa direcció. Aquesta distància ajuda a decidir en fred. En teràpia, on es tracta d'arribar al que sents, pot jugar en contra.

La mateixa autora matisa que un segon idioma també pot arribar a sentir-se emocional si es fa servir molt i s'ha après vivint-hi. Si fa vint anys que vius a Londres, potser l'anglès ja és també la teva llengua per a les emocions. L'important és poder triar. I la llengua només n'és una part. El context també compta. No haver d'explicar com és un dinar de Nadal a la teva família, o per què et sap tan de greu perdre't la festa major, estalvia temps i deixa més espai per al que importa.

Funciona la teràpia en línia per a expatriats?

Sí. Una metaanàlisi de Fernandez i el seu equip va reunir desenes d'estudis sobre la teràpia en directe per videotrucada, 47 d'ells amb grup de comparació i més de 3.500 participants. La millora amb la videotrucada va ser gran i la diferència amb la consulta presencial, mínima. Els resultats van ser especialment bons amb la teràpia cognitivoconductual i en l'ansietat, la depressió i l'estrès posttraumàtic.

Per a qui viu fora, la teràpia en línia resol a més el més difícil: trobar un professional que parli la teva llengua en una ciutat on potser no n'hi ha cap. A canvi, cal tenir cura d'alguns detalls pràctics:

• L'horari. Busca una hora que encaixi en les dues zones horàries sense robar-te la son.
• La privacitat. Una habitació on ningú no et senti, i uns auriculars si comparteixes pis.
• La connexió. Millor per cable o a prop del router, i amb un pla B si es talla.

Si no has fet mai teràpia per videotrucada, et pot servir Psicòloga online: com triar bé i què esperar de la teràpia per videotrucada.

Què preguntar si fas teràpia des de l'estranger

El Consell General de la Psicologia d'Espanya va adaptar el 2017 les pautes de l'Associació Americana de Psicologia en una guia per a la pràctica de la telepsicologia. Tres de les seves idees t'afecten directament si vius fora:

1. Les credencials. En començar, el psicòleg t'ha de donar la seva titulació, la seva formació i el seu número de col·legiat, i dir-te on pots comprovar-los.
2. La llei del lloc on ets. Cada país pot tenir les seves pròpies normes sobre l'atenció a distància. La guia recorda que la legislació del lloc on es troba el pacient és rellevant i que pot exigir que la titulació del professional hi estigui acreditada. Pregunta què ha comprovat per al teu cas.
3. El pla per a emergències. Depèn del lloc des d'on reps la teràpia, així que el professional ha de conèixer els telèfons d'emergència de la teva zona i, si és possible, tenir el contacte d'una persona de suport propera.

Si tens una assegurança mèdica al teu país de residència, pregunta també si cobreix la teràpia amb un professional d'un altre país.

Com triar un psicòleg per a expatriats

Aquestes comprovacions ajuden a encertar:

• Habilitació sanitària i col·legiació, amb un número que puguis comprovar.
• Que parli la teva llengua amb fluïdesa i entengui el teu context cultural.
• Experiència amb processos migratoris: l'adaptació, el dol pel que deixes enrere, la identitat i el retorn.
• Horaris compatibles amb la teva zona horària.
• Un pla per a emergències al país on vius.
• Un enfocament basat en l'evidència i un pla amb objectius. Si et perds entre enfocaments, ho expliquem a Tipus de teràpia psicològica: quins hi ha i com triar el teu.
• Una plataforma segura i claredat sobre com es guarden les teves dades.

Una psicòloga per a expatriats

A MyPsicoTest recomanem la Xènia Capel Salcedo, psicòloga sanitària col·legiada (COPC 14982) amb màster en Psicologia Clínica i Psicoteràpia. Atén a Igualada i Sant Sadurní d'Anoia i també per teràpia online, en català, castellà i anglès, i al seu blog ha dedicat un article a la teràpia en línia per a expatriats. Hi explica com treballa: des d'una perspectiva intercultural, perquè no viu igual l'experiència qui és a Londres que qui és a Xangai, acompanyant el dol migratori sense pretendre que oblidis el que vas deixar, ajudant a construir una identitat bicultural i treballant l'adaptació i la xarxa social al país d'acollida. Adapta els horaris a la diferència horària i atén persones a Europa, Amèrica del Nord, l'Amèrica Llatina, Àsia i Oceania. També acompanya la criança en dues cultures i la tornada a casa. Treballa des d'un enfocament integrador i basat en l'evidència: al seu web explica que fa servir eines de la teràpia cognitivoconductual, de l'EMDR, de la teràpia sistèmica i de la teràpia centrada en la persona. El primer contacte és una consulta informativa gratuïta i sense compromís. Ella mateixa adverteix que, en una crisi greu o una urgència psiquiàtrica, el que cal és una atenció presencial i immediata.

Si el teu resultat et preocupa o vols una valoració professional, pots parlar amb la Xènia Capel Salcedo, psicòloga col·legiada (COPC 14982), que ofereix una primera sessió informativa gratuïta i teràpia online des de qualsevol lloc.

Equip de MyPsicoTest · Actualitzat: 13 d'octubre 2026