Estàs contestant correus i, de sobte, t'adones que tens les dents serrades i les espatlles a l'altura de les orelles. No saps des de quan. Al matí et passa una cosa semblant: et lleves amb la mandíbula carregada i un dolor sord a prop de l'orella, i la teva parella et diu que a la nit fas soroll amb les dents.

Això té nom: bruxisme. I l'estrès n'és la causa més freqüent, segons l'NHS britànic. En aquesta guia expliquem què és el bruxisme per estrès, com es nota, què diu la recerca sobre la relació amb l'estrès i l'ansietat, quines altres causes pot tenir, què fer i quin test et pot ajudar a veure quant estrès estàs acumulant.

Què és el bruxisme

Un grup internacional d'experts encapçalat per Frank Lobbezoo el defineix com una activitat repetida dels músculs de la masticació que consisteix a serrar o fer cruixir les dents, o a mantenir la mandíbula tensa o empènyer-la cap endavant. En el seu darrer consens hi van afegir un matís important: en persones altrament sanes, el bruxisme no s'ha de considerar un trastorn, sinó una conducta que pot ser un factor de risc d'alguns problemes, i en certs casos fins i tot protector.

Bruxisme despert i bruxisme del son

El mateix consens en distingeix dos tipus:

  • Bruxisme del son: l'activitat muscular passa mentre dorms, de manera rítmica o sostinguda. Sovint el descobreix una altra persona, que et sent fer cruixir les dents, o el sospites tu quan et lleves amb la mandíbula cansada.
  • Bruxisme despert o diürn: passa durant el dia, amb un contacte repetit o mantingut entre les dents, o tensant o avançant la mandíbula. És el que apareix davant l'ordinador, en un embús o en una conversa tensa.

És més freqüent del que sembla. Una revisió de Manfredini i el seu equip situava el bruxisme despert entre el 22,1 % i el 31 % dels adults, i el bruxisme del son freqüent al voltant del 12,8 %, tot i que els estudis eren de poca qualitat. Una metaanàlisi més recent, de Stanisic i el seu equip, amb 94 estudis, va trobar que una de cada quatre persones de la població general (el 25,9 %) diu que té bruxisme despert, i la meitat dels qui tenen un trastorn temporomandibular.

Símptomes del bruxisme: com saber si serres les dents

Segons l'NHS, el bruxisme pot aparèixer despert o adormit i, a més de serrar i fer cruixir les dents, pot provocar:

  • Dolor a la mandíbula, que pot acabar en un trastorn temporomandibular.
  • Dents desgastades o trencades, amb més sensibilitat i pèrdua de peces o empastaments.
  • Mals de cap.
  • Mal d'orella.
  • Son alterat.

El bruxisme del son no sempre es nota: de vegades la primera pista és el que et diu la teva parella o el desgast que veu el dentista en una revisió. El despert es detecta millor si t'observes: la mandíbula serrada mentre et concentres, les dents juntes quan no menges ni parles. Si el que més et pesa són els mals de cap, et pot interessar Cefalea tensional: símptomes, relació amb l'estrès i quan preocupar-se.

Bruxisme i estrès: què diu la recerca

L'NHS és clar: el bruxisme sol estar relacionat amb l'estrès o l'ansietat, i és la seva causa més comuna. La recerca ho confirma amb matisos:

  • Una metaanàlisi de Chemelo i el seu equip va trobar que les persones amb estrès tenien el doble de probabilitats de tenir bruxisme, tot i que amb una certesa baixa perquè hi havia pocs estudis.
  • La relació és més clara en el bruxisme despert. La revisió de Stanisic recorda que, a diferència del bruxisme del son, el despert s'associa amb més força a factors psicosocials.
  • En el bruxisme del son, les dades són més discutides. Una revisió de Polmann i el seu equip va concloure que la relació amb l'ansietat en general és controvertida, tot i que alguns símptomes concrets de l'espectre de l'ansietat, com els del pànic, sí que semblaven associar-s'hi.

A la pràctica, si serres les dents sobretot de dia i en moments de tensió, l'estrès és el primer sospitós. Si només passa de nit, convé mirar també altres causes.

Altres causes del bruxisme

L'estrès no és l'única. L'NHS també esmenta:

  • Problemes de son, com els roncs i l'apnea del son.
  • Alguns medicaments per dormir, per a la depressió o per a l'ansietat.
  • El tabac.
  • Molt d'alcohol o molta cafeïna.

Una revisió de revisions de Melo i el seu equip, que en va reunir 41 de sistemàtiques, va trobar que els factors associats de manera més constant eren l'alcohol, la cafeïna, el tabac, alguns psicofàrmacs, el reflux i l'exposició al fum d'altres fumadors.

Pel que fa als antidepressius, una revisió de casos publicats de Garrett i Hawley va trobar que la fluoxetina, la sertralina i la venlafaxina eren els més citats, que els símptomes podien començar en les tres o quatre primeres setmanes i que solien desaparèixer en un termini semblant en retirar el fàrmac, afegir-ne un altre o canviar-lo per un altre. No se sap amb quina freqüència passa. Si et passa, comenta-ho amb el teu metge i no deixis la medicació pel teu compte.

Com saber si l'estrès és darrere del teu bruxisme

No hi ha cap prova que ho confirmi, però aquestes pistes ajuden:

Com és el teu bruxisme Què hi podria haver al darrere Què t'orienta
De dia, en moments de pressió, amb tensió al coll i a les espatlles Estrès Test d'estrès
Amb nervis gairebé constants, preocupació difícil d'aturar o palpitacions Ansietat Test d'ansietat
De nit, amb roncs forts o un son que no descansa Problemes de son o apnea Metge de família i test d'insomni
Va començar poc després de prendre un antidepressiu Efecte de la medicació El teu metge
Amb molt de cafè, alcohol o tabac Hàbits Reduir-los i veure si canvia

Les causes se sumen: una època d'estrès sol venir amb un son pitjor i més cafè. Si et costa distingir si el que tens és estrès, ansietat o desgast, ho expliquem a Estrès, ansietat o burnout: com saber què t'està passant.

Hi ha un test de bruxisme per estrès?

No hi ha cap test en línia que diagnostiqui el bruxisme. El valora un dentista, i en recerca es fan servir qüestionaris i registres de l'activitat dels músculs. El que sí que pots mesurar és l'estrès. El Test d'estrès de MyPsicoTest inclou aquesta afirmació: «He notat el cos en tensió: coll, espatlles o mandíbula encarcarats». I dues més que solen anar de la mà del bruxisme: «He tingut mal de cap o una sensació de pressió al cap al final del dia» i «M'ha costat agafar el son o m'he despertat de matinada donant voltes a les coses».

Són 14 afirmacions sobre l'últim mes, que es responen en uns quatre minuts segons la freqüència, de «mai» a «molt sovint». Es reparteixen en tres àrees: sobrecàrrega i manca de control (sis), símptomes físics i son (quatre) i recursos d'afrontament (quatre, que puntuen a l'inrevés). La puntuació va de 0 a 56, amb quatre nivells orientatius (baix, lleu, moderat i alt) i un desglossament per àrees. Aquest desglossament és important: com explica la pàgina del test, hi ha qui acumula símptomes físics i dorm malament però conserva la sensació de control. El resultat es calcula al teu navegador i no es guarden les teves respostes.

Altres tests que et poden ajudar

Si, a més de serrar les dents, vius amb nervis gairebé tota l'estona, el Test d'ansietat pregunta per les dues últimes setmanes i inclou aquesta afirmació: «He tingut el cos en tensió: mandíbula serrada, espatlles carregades, mal de cap o molèsties d'estómac». I si dorms malament, el Test d'insomni pregunta, entre altres coses, si recorres a la cafeïna a partir de mitja tarda o a l'alcohol a la nit, dos hàbits que l'NHS relaciona amb el bruxisme. Tots els qüestionaris, gratuïts i anònims, són al catàleg de tests psicològics.

Què fer si serres les dents per estrès

Durant el dia

  • Aprèn a enxampar-te. En recerca es fan servir aplicacions que avisen diverses vegades al dia perquè anotis en quin estat tens la mandíbula: relaxada, tensa sense tocar les dents, amb les dents en contacte, serrant-les o fent-les cruixir. Només la primera és repòs. Un estudi amb universitaris portuguesos va veure que aquest registre ajuda a adonar-se de gestos com tensar la mandíbula o ajuntar les dents. Pots fer una cosa semblant amb alarmes al mòbil.
  • Busca maneres de relaxar-te. L'NHS proposa exercicis de respiració, escoltar música i fer exercici amb regularitat.
  • Atén l'estrès de fons. Si el test surt alt, no n'hi ha prou amb deixar anar la mandíbula: convé revisar la càrrega, el descans i com afrontes els problemes.

A la nit

  • Cuida el son: anar a dormir a la mateixa hora, relaxar-te abans de dormir i tenir l'habitació fosca i en silenci, com recomana l'NHS. Et pot servir Higiene del son: quines pautes funcionen i quan no n'hi ha prou per dormir bé.
  • Redueix l'alcohol i la cafeïna, i deixa de fumar.
  • Pregunta al dentista per una fèrula. Segons l'NHS, et pot recomanar un protector o fèrula de descàrrega que es porta a la nit i protegeix les dents del desgast. Les revisions coincideixen que és el tractament amb més aval per al bruxisme del son, tot i que protegeix les dents sense treure el que hi ha al darrere.
Mà amb guant que mostra una fèrula de descàrrega transparent en una consulta dental, el protector que es porta a la nit per cuidar les dents del bruxisme

Si et fa mal la mandíbula

L'NHS aconsella prendre paracetamol o ibuprofèn si hi ha dolor o inflamació, aplicar fred durant 20 o 30 minuts amb una bossa de gel embolicada amb un drap i evitar els xiclets i els aliments durs mentre faci mal.

Quan anar al dentista o al metge

Ves al dentista si tens les dents malmeses o sensibles, si et fa mal la mandíbula, la cara o l'orella, o si la teva parella et sent fer cruixir les dents a la nit. I demana ajuda al teu metge de família si el que hi ha al darrere és estrès, ansietat, tabac, alcohol o altres substàncies.

Sobre la teràpia psicològica, convé ser honestos: les revisions no han demostrat que per si sola redueixi el bruxisme del son, i per al bruxisme despert encara no hi ha guies oficials. S'està estudiant el biofeedback, que avisa quan serres les dents, i una revisió de Vieira i el seu equip va veure que pot reduir l'activitat dels músculs en pocs dies, tot i que amb estudis de baixa qualitat. Però si l'estrès o l'ansietat et passen factura, tractar-los té sentit per si mateix. Al final del test hi trobaràs la recomanació d'una psicòloga col·legiada que treballa l'estrès i l'ansietat, també en línia.

Si el teu resultat et preocupa o vols una valoració professional, pots parlar amb la Xènia Capel Salcedo, psicòloga col·legiada (COPC 14982), que ofereix una primera sessió informativa gratuïta i teràpia online des de qualsevol lloc.

Equip de MyPsicoTest · Actualitzat: