Fatiga per compassió: què és, símptomes i com saber si t'està passant

Acabes el torn i, ja al cotxe, continues veient la cara del pacient a qui no vau poder ajudar. A casa et pregunten com ha anat el dia i contestes amb un «bé» sec, perquè no et queden ganes de parlar. Fa uns anys sorties de la feina amb cansament, però amb la sensació d'haver ajudat. Ara comptes les hores i, el que més t'inquieta, notes que t'afecta menys quan algú plora davant teu.

Si t'hi reconeixes, pot ser fatiga per compassió, el desgast emocional que apareix en tenir cura de persones que pateixen. És freqüent a la sanitat, la psicologia, el treball social o les emergències, i també en qui cuida un familiar. En aquesta guia expliquem què és, quins símptomes té, en què es diferencia del burnout, per què l'empatia també cansa, quin test et pot orientar i què ajuda.

Què és la fatiga per compassió

El terme es va encunyar per descriure l'estrès que neix d'estar en contacte amb una persona traumatitzada, més que del trauma en si. Segons la revisió de Cocker i Joss, la fatiga per compassió sorgeix quan s'ajunten dues coses:

• L'estrès traumàtic secundari: un estat de tensió, sovint extrem, i de preocupació constant pel dolor emocional o físic de les persones a qui ajudes.
• El burnout acumulat: un esgotament físic i mental per haver exhaurit la capacitat de fer front al dia a dia.

La definició més citada, la de l'investigador Charles Figley, la descriu com un estat d'esgotament i disfunció biològica, psicològica i social per l'exposició prolongada a l'estrès de la compassió. L'eina de recerca més utilitzada per mesurar-la és el ProQOL, que separa precisament aquestes dues peces i mesura a més una tercera, la satisfacció per compassió: el que de bo et deixa ajudar altres persones.

No és el mateix que el burnout

L'Organització Mundial de la Salut defineix el burnout com una síndrome que resulta de l'estrès laboral crònic que no s'ha gestionat bé, amb tres dimensions: esgotament, distància mental o cinisme cap a la feina i menys eficàcia professional. Hi afegeix que es refereix només a l'àmbit laboral i que no s'ha de fer servir per a altres àrees de la vida.

La fatiga per compassió comparteix l'esgotament, però hi afegeix alguna cosa més: el pes del que veus patir altres persones. La revisió de Cocker i Joss ho explica amb dues rutes diferents. El burnout apareix quan no aconsegueixes els teus objectius i deixa frustració, sensació de pèrdua de control i una moral cada vegada més baixa. L'estrès traumàtic secundari apareix quan no pots rescatar o salvar algú, i deixa culpa i malestar. Per això la fatiga per compassió no depèn només de com estigui organitzada la feina, i per això qui cuida un familiar la pot patir encara que no tingui una feina.

Símptomes de la fatiga per compassió

La revisió de Cocker i Joss la descriu amb aquests trets:

• Esgotament.
• Enuig i irritabilitat.
• Maneres poc sanes d'aguantar, com beure més o consumir drogues.
• Menys capacitat de sentir compassió i empatia.
• Menys gaudi o satisfacció amb la feina.
• Més absències a la feina.
• Pitjor capacitat per prendre decisions i per tenir cura de pacients o usuaris.

El risc augmenta com més greu és el que presencies, sobretot si hi ha contacte directe amb víctimes o escenes molt dures. I si no s'atén, pot derivar en problemes més seriosos, com depressió, ansietat o fins i tot un estrès posttraumàtic.

A qui afecta

Una metaanàlisi de Cavanagh i el seu equip, amb 71 estudis, va trobar fatiga per compassió en tots els grups de professionals sanitaris estudiats i va concloure que cap professió sanitària no n'està a recer, tot i que les xifres varien molt d'un estudi a l'altre. En infermeria, una altra metaanàlisi, amb 79 estudis i 28.509 infermeres i infermers d'11 països, va trobar nivells moderats, més alts a les unitats de cures intensives i en augment entre el 2010 i el 2019.

Fora de la feina també apareix. Una revisió d'estudis amb cuidadors familiars va trobar nivells moderats de fatiga per compassió, cosa que indica un risc real per a qui cuida a casa. Si és el teu cas, ho expliquem a Psicòleg per a cuidadors: síndrome del cuidador, quan demanar ajuda i com triar.

Per què l'empatia també cansa

El nom pot despistar, perquè suggereix que t'has quedat sense compassió de tant fer-la servir. La recerca de Klimecki i Singer apunta a una altra cosa. En un experiment, van entrenar un grup de persones primer en empatia, a ressonar amb el dolor aliè, i després en compassió, a sentir afecte i ganes d'ajudar sense enfonsar-se en aquest dolor. Davant de vídeos de persones que patien, l'entrenament en empatia va augmentar les emocions negatives; el de compassió les va reduir i va augmentar les positives, i cadascun va activar xarxes cerebrals diferents.

La conclusió de l'estudi és que entrenar la compassió podria servir per fer front al malestar empàtic i reforçar la resiliència. Per això Klimecki i Singer van proposar parlar de «fatiga per malestar empàtic» en lloc de fatiga per compassió: el que esgota és patir amb l'altre una vegada i una altra, no les ganes d'ajudar-lo.

Hi ha un test de fatiga per compassió?

El ProQOL es fa servir sobretot en recerca. Si vols una primera orientació, el Test de burnout de MyPsicoTest mesura la part del desgast, i diverses de les seves afirmacions encaixen amb el que descriu la fatiga per compassió. Per exemple: «M'he tornat més fred/a, distant o irònic/a amb les persones amb qui treballo o a qui atenc», o «El cap de setmana o les vacances no em basten per recuperar-me».

Són 15 afirmacions sobre els últims tres mesos a la feina o als estudis, cadascuna de «Mai» a «Molt sovint». La puntuació va de 0 a 60, amb quatre nivells orientatius (sense senyals de burnout, senyals inicials de desgast, burnout moderat i burnout alt), i es desglossa en tres àrees: esgotament emocional, distància mental i cinisme i eficàcia professional. La segona és la que més s'acosta a aquesta pèrdua d'empatia de què parlen els estudis. El resultat es calcula al teu dispositiu i no es guarden les teves respostes.

Altres tests que et poden ajudar

Si cuides un familiar i no tens una feina a què referir les preguntes, o si el que més notes és la tensió i el son, el Test d'estrès et servirà millor; una de les seves afirmacions és «M'ha costat agafar el son o m'he despertat de matinada donant voltes a les coses». I com que la fatiga per compassió pot derivar en depressió, si l'ànim és baix des de fa setmanes prova també el Test de depressió. Tots els qüestionaris, gratuïts i anònims, són al catàleg de tests psicològics.

Què ajuda amb la fatiga per compassió

Es pot treballar, i hi ha dades que ho avalen. Una metaanàlisi de Lipsa i el seu equip va revisar 82 estudis d'intervenció i, en ajuntar els 11 assajos aleatoritzats, va trobar que les intervencions psicològiques reduïen molt la fatiga per compassió en les professions d'ajuda, en especial les que es feien en línia. La revisió de Cocker i Joss, més antiga, ja havia vist millores en el burnout o l'estrès traumàtic secundari en 7 dels 13 estudis que va analitzar, tot i que demanava més recerca.

Algunes idees que es poden començar a aplicar:

• Posa nom al que et passa. Saber que és fatiga per compassió, i no que t'hagis tornat mala persona, ja treu pes a la culpa.
• Tanca el torn. Un petit ritual en sortir, com canviar-te de roba, caminar una estona o escriure el que t'emportes, ajuda a no carregar-ho tot cap a casa.
• Parla dels casos difícils. Compartir-los amb companyes i companys de confiança o en una supervisió evita que es quedin a dins.
• Mira també les condicions. Com que el burnout neix de l'estrès laboral mal gestionat, segons l'OMS, no tot depèn de tu: la càrrega de feina, els torns i el suport de l'equip compten.
• Descansa de debò. Com recuperar-te del desgast ho expliquem a Esgotament emocional: símptomes, causes i com saber si és burnout.

Si el test surt moderat o alt, si notes que ja no t'importen les persones a qui atens o si apareixen símptomes de depressió o ansietat, demana ajuda. Què treballa la teràpia en el desgast laboral ho expliquem a Psicòleg per a l'estrès laboral i el burnout: quan demanar ajuda i què funciona.

Al final del test trobaràs la recomanació d'una psicòloga col·legiada que treballa l'estrès laboral, l'ansietat i la depressió, també en línia.

Si el teu resultat et preocupa o vols una valoració professional, pots parlar amb la Xènia Capel Salcedo, psicòloga col·legiada (COPC 14982), que ofereix una primera sessió informativa gratuïta i teràpia online des de qualsevol lloc.

Equip de MyPsicoTest · Actualitzat: 27 d'octubre 2026