Baixa per ansietat o depressió: com funciona i com aprofitar-la per recuperar-te

Fa setmanes que arribes a la feina amb l'estómac tancat. Dorms quatre hores, plores al cotxe abans d'entrar i els diumenges a la tarda s'han convertit en un compte enrere. Un dia, a la consulta del metge de família per una altra cosa, et surt tot de cop, i el metge et diu una cosa que no esperaves sentir: que així no pots continuar treballant.

La baixa per ansietat o per depressió és molt més freqüent del que se'n parla, i està envoltada de dubtes pràctics i de força culpa. Aquesta guia explica com funciona a l'Estat espanyol, què es cobra, què convé fer durant la baixa i —el més important— per què una baixa que no es fa servir per tractar-se sol acabar amb una tornada a la feina en el mateix estat en què se'n va sortir.

Sí, es pot estar de baixa per ansietat o depressió

La salut mental no és una categoria a part. Una baixa per depressió o per ansietat és una incapacitat temporal per malaltia comuna, exactament igual que la que et donarien per una hèrnia o una pneumònia. La Seguretat Social defineix la prestació com la cobertura de la manca d'ingressos quan una persona, per malaltia o accident, no pot treballar de manera temporal i necessita assistència sanitària.

No és un privilegi ni una excepció. L'Organització Mundial de la Salut calcula que cada any es perden al món uns 12.000 milions de dies de feina per depressió i ansietat, i que el 2019 al voltant del 15 % dels adults en edat de treballar tenia un trastorn mental. És, de lluny, un dels motius de baixa més habituals.

La culpa que sol acompanyar-la —«no estic tan malament», «hi ha gent que ho té pitjor», «em miraran estrany»— és en bona part un símptoma més. Quan algú amb grip no pot treballar, ningú no li demana que demostri que de debò no pot.

Com es demana i qui la dóna

El metge de família és qui l'emet

No es demana a l'empresa ni a la Seguretat Social directament. Durant els primers 365 dies, els comunicats de baixa, de confirmació i d'alta els emet el metge del Servei Públic de Salut, és a dir, el teu metge d'atenció primària. Ell valora si el teu estat t'impedeix treballar, i si és així expedeix el comunicat i te'n lliura una còpia.

Convé anar-hi preparat, perquè la consulta és breu. Porta clar quins símptomes tens, des de quan i com t'estan afectant a la feina concretament: errors, oblits, crisis abans d'entrar, insomni que et deixa inútil a mig matí. Descriure l'impacte funcional és més útil que dir «estic fatal».

Els comunicats de confirmació

Segons la durada estimada del procés, el metge et citarà per renovar el comunicat cada cert temps. En processos molt curts, de menys de cinc dies naturals, pot emetre la baixa i l'alta en el mateix acte. En una baixa per ansietat o depressió l'habitual és que sigui més llarga i hi hagi diverses revisions.

Les revisions de la mútua i de l'INSS

A més del metge de família, les mútues col·laboradores i l'Institut Nacional de la Seguretat Social tenen competències de control, així que és possible que et citin a una revisió. No és una sospita contra tu: forma part del procediment. A partir del dia 365 és l'INSS qui decideix sobre la continuïtat del procés.

Quant es cobra

Per malaltia comuna, que és el cas habitual, la Seguretat Social estableix que la prestació és del 60 % de la base reguladora del dia 4 al 20, i del 75 % a partir del dia 21. Els tres primers dies no els cobreix la prestació pública.

Dos matisos que canvien força el compte:

• El teu conveni pot millorar-ho. Alguns convenis col·lectius complementen la prestació o cobreixen aquells primers dies. Val la pena revisar-ho abans de donar res per fet.
• Si l'origen és la feina, la contingència pot ser una altra. Quan la baixa deriva d'un accident de treball o d'una malaltia professional, el percentatge és del 75 % des del primer dia amb dret. Existeix un procediment per determinar quina contingència correspon; si creus que la teva situació ve de la feina, convé assessorament laboral.

Una baixa és una pausa, no un tractament

Aquesta és la part que gairebé ningú no explica i la que més determina com acaba la història.

Una baixa treu de cop la pressió diària, i això alleuja. Però no toca per si sola el que et va portar fins aquí: l'ansietat continua, l'ànim continua baix, el patró que et va desbordar continua intacte. Molta gent passa setmanes a casa esperant «estar millor», i quan arriba l'alta torna al mateix lloc amb les mateixes eines. Al cap d'un mes, està igual.

El que ajuda que la baixa serveixi d'alguna cosa:

• Mantenir una rutina mínima. Llevar-se a una hora semblant, menjar a les seves hores, sortir de casa cada dia. La baixa no és un arrest domiciliari, i l'aïllament empitjora tant l'ansietat com la depressió.
• Cuidar la son. És el primer que es trenca i el que més amplifica tota la resta.
• Moure's. Un passeig diari no és un luxe: és part del tractament de l'ànim baix.
• Començar tractament com més aviat millor. És el punt clau. Les setmanes de baixa són una oportunitat que poques vegades torna: tens temps, energia que no se'n va a la feina i un motiu clar per començar. Si la via pública té llista d'espera, el recorregut i les alternatives són a Psicòleg per la Seguretat Social: com s'hi accedeix i què esperar.
• No passar-te el dia pendent de la feina. Mirar el correu corporatiu «per si de cas» manté l'alarma encesa. Si pots, desconnecta del tot.

Quan la feina és la causa

De vegades l'ansietat o la depressió vénen de fora de la feina i la feina simplement ja no es pot sostenir. Altres vegades la mateixa feina és el problema: càrregues impossibles, manca total de control, conflictes, un cap que humilia. L'OMS enumera entre els riscos per a la salut mental a la feina les càrregues excessives, el control insuficient sobre la tasca, la discriminació i la inseguretat laboral.

Distingir estrès, ansietat i desgast professional ajuda a entendre què cal canviar; ho desglossem a Estrès, ansietat o burnout: com saber què t'està passant. I si l'origen és clarament a l'entorn laboral, tingues-ho present en la tornada: tornar al mateix lloc sense que res no canviï és la recepta de la recaiguda. En aquests casos, a més de tractament, pot caldre parlar amb el servei de prevenció de riscos laborals de l'empresa o amb un assessor laboral.

Com tornar a la feina sense recaure

L'alta no vol dir estar al cent per cent, i la tornada és un moment delicat.

• Prepara-la abans de l'últim dia. Pensa quines situacions concretes et preocupen i com les gestionaràs. Si fas teràpia, és un bon tema per a les últimes sessions.
• No tornis a compensar. La temptació de demostrar que estàs bé treballant el doble és la via més ràpida per recaure.
• Decideix què expliques. No tens obligació d'explicar a ningú el motiu de la baixa. Pots dir el que et resulti còmode, o res.
• Vigila els senyals d'avís. Que torni l'insomni, la tensió física en acostar-te a la feina o el diumenge a la tarda amb l'estómac tancat. Detectar-los aviat permet actuar abans de tornar al punt de partida.

Per on començar

Si estàs pensant a demanar la baixa, o ja la tens, portar ordenat el que et passa ajuda tant a la consulta del metge com a la primera cita psicològica. Els qüestionaris de cribratge serveixen per posar número al que sents: el Test d'ansietat mesura la preocupació i l'activació física, el Test de depressió l'estat d'ànim, i el Test de burnout i el Test d'estrès ajuden quan la sobrecàrrega laboral és al centre. Els tens al catàleg de tests psicològics, són gratuïts i anònims, i el resultat es calcula al teu propi dispositiu. Si no tens clar si el que pesa més és l'ansietat o l'ànim, la comparativa d'Ansietat o depressió: com diferenciar-les i què fer si tens totes dues ho aclareix.

Per fer el pas cap al tractament, a Quan anar al psicòleg: senyals, dubtes freqüents i què passa a la primera sessió expliquem què passa a la primera sessió, i si la baixa et permet fer-ho des de casa, les comprovacions per triar bé per videotrucada són a la guia Psicòloga online: com triar bé i què esperar de la teràpia per videotrucada.

Si el teu resultat et preocupa o vols una valoració professional, pots parlar amb la Xènia Capel Salcedo, psicòloga col·legiada (COPC 14982), que ofereix una primera sessió informativa gratuïta i teràpia online des de qualsevol lloc.

Equip de MyPsicoTest · Actualitzat: 25 de setembre 2026