«No sé si tinc ansietat o depressió» és una de les frases que més es repeteixen en una primera consulta. Té sentit: totes dues treuen la son, totes dues deixen la gent sense concentració i totes dues fan que el cos faci mal. Però per dins funcionen a l'inrevés. Una accelera i l'altra apaga. Distingir-les importa, perquè el que ajuda en un cas pot ser just el contrari del que ajuda en l'altre.

Ansietat i depressió: dues respostes diferents del mateix cervell

L'ansietat és un sistema d'alarma. El cervell anticipa una amenaça que encara no ha passat i prepara el cos per respondre: puja la freqüència cardíaca, es tensen els músculs, l'atenció s'estreny. Mira endavant i pregunta «i si…?».

La depressió és el contrari: un sistema que abaixa la persiana. El cervell redueix l'energia disponible, apaga la capacitat d'anticipar plaer i alenteix el pensament. Mira enrere o cap a un present sense relleu, i la frase típica no és «i si…?», sinó «tant se val».

Són, a més, els dos problemes de salut mental més freqüents del món. L'Organització Mundial de la Salut calcula que uns 301 milions de persones viuen amb un trastorn d'ansietat i que al voltant de 280 milions conviuen amb depressió. Que siguin tan comuns no els converteix en alguna cosa que s'hagi d'aguantar.

Sis diferències que ajuden a distingir-les

Cap on mira el cap

En l'ansietat els pensaments van al futur: el correu que falta per contestar, el que dirà el teu cap dilluns, el que pot sortir malament al viatge. En la depressió el cap es queda en el present o en el passat, amb un to de balanç negatiu: el que vas fer malament, el que ja no ets, el que es va perdre.

Què fa el cos

Aquest és el contrast més visible. L'ansietat activa: taquicàrdia, tensió al coll i la mandíbula, estómac tancat, sensació de no poder parar quiet. La depressió desactiva: pesadesa, lentitud en moure's i en parlar, la sensació que el cos costa el doble del normal.

Com es trenca el son

En l'ansietat el problema sol ser al principi de la nit: costa agafar el son perquè el cap no s'apaga. En la depressió apareix el despertar precoç, aquell obrir els ulls a les quatre o les cinc de la matinada sense poder tornar a dormir, o el patró contrari, dormir moltes hores i llevar-se igual de cansat.

Què passa amb el plaer

Aquí hi ha la diferència que els clínics consideren més útil. Amb ansietat, si aconsegueixes desconnectar una estona, encara gaudeixes: una sèrie, un sopar amb amics, una passejada. En la depressió apareix l'anhedònia: fas el mateix de sempre i no t'arriba res. El pla surt bé, i tant se val.

Com es veu el futur

L'ansietat veu el futur com una amenaça: ple de coses que poden sortir malament. La depressió el veu buit: no és que hagi d'anar malament, és que no anirà de cap manera. Aquest matís, amenaça davant de buit, sol orientar bastant.

Per què deixes de fer coses

Totes dues porten a evitar, però per motius diferents. Amb ansietat evites per por: no vas a la reunió perquè et fa pànic parlar. Amb depressió no hi vas perquè no pots amb això: no hi ha por, hi ha manca de combustible.

Home assegut a la vora del llit al matí sense energia per començar el dia

Els símptomes que comparteixen i per això despisten

Si només mires aquesta llista, és impossible distingir-les:

  • Problemes de concentració i sensació de tenir la memòria pitjor.
  • Irritabilitat: poca paciència amb tothom, sobretot a casa.
  • Cansament que no s'arregla dormint.
  • Molèsties físiques sense causa mèdica clara: mals de cap, digestions estranyes, tensió muscular.
  • Alteracions de la gana, en qualsevol de les dues direccions.
  • Ganes d'aïllar-se, encara que el motiu de fons sigui diferent.

Per això el diagnòstic diferencial no es fa amb un símptoma solt, sinó amb el conjunt: què predomina, com va començar, què manté el quadre.

Quan van juntes: el quadre mixt

El més habitual a la pràctica no és una ni l'altra, sinó totes dues. Els estudis epidemiològics troben que al voltant de la meitat de les persones amb depressió compleixen també criteris d'algun trastorn d'ansietat, i la relació funciona en totes dues direccions.

Sol haver-hi una seqüència recognoscible. Algú porta mesos amb ansietat alta, dorm malament, s'esgota, comença a rendir pitjor, es retira del que li agradava per «estalviar energia» i, a base de retirar-se, acaba apareixent l'ànim baix. O a l'inrevés: una depressió que genera preocupació constant pel que s'està deixant de fer.

Que apareguin juntes no complica el tractament tant com sembla. La teràpia cognitivoconductual treballa bé amb totes dues, i moltes de les seves eines serveixen per a les dues.

Com saber quina pesa més en el teu cas

Aquí és on un parell de qüestionaris de cribratge estalvien setmanes de dubtes. La idea no és autodiagnosticar-se, sinó tenir dos números per comparar.

Fes els dos encara que creguis que només en tens un. El Test d'ansietat està construït sobre l'estructura del GAD-7 i mesura preocupació, símptomes físics i evitació en les dues últimes setmanes. El Test de depressió es recolza en el PHQ-9 i mesura ànim, motivació, son, energia i pensaments. Tots dos triguen uns quatre minuts, són anònims i es calculen al teu propi dispositiu.

Després compara. Si un surt clarament més alt que l'altre, ja tens una direcció. Si tots dos surten moderats o alts, el més probable és un quadre mixt, i convé dir-ho tal qual a la consulta. I si tots dos surten baixos però continues trobant-te malament, prova amb el Test d'estrès o el Test d'insomni: de vegades el problema principal és un altre. Els tens tots al catàleg de tests psicològics, i a la guia sobre el Test de salut mental: què mesura, quins n'hi ha i com interpretar el resultat expliquem com es construeixen aquests qüestionaris i com llegir la puntuació sense treure conclusions de més.

Altres coses que s'assemblen a totes dues

Abans de donar per fet que és ansietat o depressió, convé descartar unes quantes coses que les imiten:

  • Problemes de tiroide. L'hipertiroïdisme produeix nerviosisme, taquicàrdia i insomni; l'hipotiroïdisme, cansament, lentitud i ànim baix. Una analítica ho aclareix.
  • Anèmia i dèficits de ferro o vitamina B12, que donen fatiga i boira mental.
  • Insomni crònic. Dormir malament de manera sostinguda produeix per si sol irritabilitat, tristesa i problemes de concentració.
  • Dol. La tristesa després d'una pèrdua no és depressió, encara que de vegades hi derivi. El dol va per onades i conserva moments d'alleujament.
  • TDAH no diagnosticat, sobretot en adults que porten anys compensant i arriben a consulta esgotats i ansiosos.
  • Consum d'alcohol o cànnabis, que altera el son i l'ànim més del que se sol reconèixer.

Per això el primer pas, quan hi ha símptomes físics, sol ser una visita al metge de família. A MedlinePlus hi ha informació senzilla sobre quan convé consultar.

Què fer amb cadascuna

Si pesa l'ansietat, el tractament amb més evidència és la teràpia cognitivoconductual amb exposició gradual: acostar-se a poc a poc a allò que s'evita, en lloc d'esperar a deixar de tenir por. A això s'hi sumen el treball amb els pensaments anticipatoris i tècniques per abaixar l'activació del cos.

Si pesa la depressió, l'eina central és diferent: l'activació conductual. Consisteix a recuperar activitat i contacte abans de tenir-ne ganes, perquè en la depressió les ganes no venen primer, venen després. Es combina amb el treball sobre els pensaments d'inutilitat i desesperança.

Si hi són totes dues, es comença per la que més incapacita, i sovint s'avança en paral·lel. En quadres moderats o greus, combinar psicoteràpia amb medicació prescrita per un psiquiatre sol donar millors resultats que qualsevol de les dues per separat.

I hi ha una situació que no admet espera: si apareixen pensaments de fer-te mal o que seria millor no continuar, truca a la Línia 024 (gratuïta, confidencial, les vint-i-quatre hores) o al 112. Si el que necessites és fer el pas de demanar hora i no saps per on començar, a la guia sobre Quan anar al psicòleg: senyals, dubtes freqüents i què passa a la primera sessió hi ha el detall de què passa a la primera sessió.

Si el teu resultat et preocupa o vols una valoració professional, pots parlar amb la Xènia Capel Salcedo, psicòloga col·legiada (COPC 14982), que ofereix una primera sessió informativa gratuïta i teràpia online des de qualsevol lloc.

Equip de MyPsicoTest · Actualitzat: