Abans de sortir de casa tornes al mirall per tercera vegada. T'hi acostes, gires la cara buscant la llum i allà és: aquella marca a la pell, aquell nas, aquella asimetria que ningú més sembla veure. Et poses la gorra, canvies de jersei i acabes anul·lant el pla. Quan algú et diu que estàs bé, penses que ho diu per compromís.

Si la preocupació per un defecte et roba hores cada dia, potser no és una inseguretat normal, sinó dismòrfia corporal, també anomenada trastorn dismòrfic corporal o TDC. Si estàs pensant a buscar un psicòleg per a la dismòrfia corporal, en aquesta guia expliquem quan convé anar-hi, quin tractament funciona, com és la teràpia per dins, per què la cirurgia no ho resol, quant dura, si serveix en línia i com triar el professional.

Quan anar al psicòleg per dismòrfia corporal

L'NHS britànic la descriu com un problema de salut mental en què la persona passa molt de temps preocupada per defectes del seu aspecte que, sovint, els altres ni tan sols noten. És més freqüent en adolescents i adults joves, afecta homes i dones i no té res a veure amb ser vanitós. Una revisió de Veale i el seu equip la va estimar en l'1,9 % dels adults de la població general, el 2,2 % dels adolescents i el 3,3 % dels estudiants.

Segons l'NHS, pot ser dismòrfia corporal si:

  • Et preocupa molt una zona concreta del cos, sobretot de la cara.
  • Passes molt de temps comparant el teu aspecte amb el d'altres persones.
  • Et mires molt als miralls o els evites del tot.
  • Fas grans esforços per dissimular el defecte: pentinar-te durant molta estona, maquillar-te o triar la roba amb cura.
  • Et pessigues la pell per deixar-la «llisa».

La guia clínica britànica NICE proposa cinc preguntes per detectar-la: si et preocupa molt el teu aspecte i t'agradaria pensar-hi menys, què et preocupa en concret, quantes hores al dia ho tens al cap (més d'una es considera excessiu), quin efecte té en la teva vida i si et dificulta treballar o estar amb amics. Si t'hi reconeixes, val la pena consultar-ho.

Hi ha una altra raó per no esperar. L'NHS adverteix que pot dur a la depressió, a les autolesions i fins i tot a idees de suïcidi, i una metaanàlisi d'Angelakis i el seu equip va trobar que s'associa a més pensaments i intents de suïcidi, tot i que els autors demanen prudència perquè els estudis disponibles eren pocs i de qualitat baixa. Si apareixen pensaments de fer-te mal, truca a la Línia 024 (gratuïta, confidencial, les vint-i-quatre hores) o al 112.

A MyPsicoTest no hi ha un test específic de dismòrfia corporal, però el Test de TOC pregunta per obsessions i rituals, com comprovar una vegada i una altra o demanar que et tranquil·litzin, que s'assemblen molt als de la dismòrfia: des del DSM-5, tots dos comparteixen capítol. I si el que et preocupa és sobretot el pes o la figura, el Test de trastorns alimentaris (TCA), que pregunta si evites els miralls i les fotos o comproves una vegada i una altra les parts del cos que et desagraden, t'ajuda a valorar si hi pot haver un trastorn de la conducta alimentària.

Dismòrfia corporal en homes: la vigorèxia

Home amb barnús que abaixa la mirada davant del mirall del bany; la dismòrfia corporal també afecta els homes

La revisió de Veale va trobar més dones que homes en la majoria de contextos, però no a les consultes d'estètica ni de dermatologia. En nois i homes joves, la pressió per tenir un cos prim i musculat pot acabar en dismòrfia muscular o vigorèxia: la preocupació per ser massa petit o no estar prou fort, encara que els altres vegin un cos normal o fins i tot molt treballat. El DSM-5 la recull com una forma concreta de la dismòrfia corporal.

Quin tractament funciona per a la dismòrfia corporal

La guia NICE recomana una teràpia cognitivoconductual amb exposició i prevenció de resposta adaptada a la dismòrfia corporal: si és lleu, individual o en grup; si és moderada, a triar entre aquesta teràpia, més intensa i individual, o un antidepressiu ISRS, i si és greu, totes dues coses alhora. En infants i adolescents, la primera opció és aquesta mateixa teràpia amb la família implicada.

La teràpia té un bon aval. Una metaanàlisi de Harrison i el seu equip, amb set assajos i 299 pacients, va trobar que la teràpia cognitivoconductual reduïa molt els símptomes en comparació amb la llista d'espera o una teràpia placebo, millorava també la depressió i la capacitat de veure el defecte amb altres ulls, i que la millora es mantenia mesos després. Els autors reconeixen, això sí, que encara hi ha molt marge de millora.

Com és la teràpia per a la dismòrfia corporal per dins

Una bona teràpia no es dedica a repetir-te que estàs bé. Treballa sobre el que manté el problema: els rituals, l'evitació i la manera d'interpretar el que veus al mirall. Sol tocar aquests punts:

  1. Entendre el cercle: el pensament sobre el defecte genera angoixa; comprovar, dissimular o comparar-te la calma un moment, però la reforça.
  2. Reduir els rituals: les comprovacions al mirall, el camuflatge, els retocs i la necessitat que algú et digui que estàs bé.
  3. Exposar-te a poc a poc al que evites: fotos, sortir sense maquillatge o sense gorra, la platja, els emprovadors o els plans amb gent. L'NHS ho descriu com afrontar gradualment les situacions que et fan pensar de manera obsessiva en el teu aspecte.
  4. Posar en dubte els pensaments sobre el defecte: tractar-los com a idees que la teva ment repeteix, no com a fets, en lloc de donar per fet que és horrible i que tothom el veu.
  5. Treballar la vergonya i l'autoestima, perquè el teu valor deixi de dependre del mirall. Si l'autoestima és el tema de fons, ho expliquem a Psicòleg per a l'autoestima: quan demanar ajuda i què es treballa en teràpia.
  6. Prevenir recaigudes, sabent què fer si la preocupació torna o salta a una altra part del cos.

L'exposició amb prevenció de resposta és la mateixa tècnica que es fa servir en el TOC, i l'expliquem amb detall a Psicòleg per al TOC: com és la teràpia, quant dura i com triar.

I la medicació?

Si cal, l'NHS explica que l'ISRS més utilitzat per a la dismòrfia corporal és la fluoxetina, que pot trigar fins a 12 setmanes a fer efecte i que, si funciona, es manté uns quants mesos i es retira a poc a poc. També demana vigilar de prop, sobretot les primeres setmanes, els menors de 30 anys i qui hagi tingut conductes suïcides. La medicació la decideix un metge, no el psicòleg.

Per què la cirurgia estètica no resol la dismòrfia corporal

Com que el problema es viu en el cos, és lògic buscar la solució en el cos. Però no funciona. En un estudi de Crerand, Phillips i el seu equip amb 200 persones amb dismòrfia corporal, el 71 % havia buscat tractaments mèdics o estètics i el 64 % els havia rebut, sobretot dermatològics i, després, cirurgia, amb la de nas com la més freqüent. Aquests tractaments rarament milloraven la dismòrfia. Un estudi anterior de Phillips amb 289 pacients va arribar a la mateixa conclusió.

Per això no és estrany trobar la dismòrfia en aquestes consultes: la revisió de Veale la va estimar en el 13,2 % de les persones que van a cirurgia estètica i en el 20,1 % de les que busquen una rinoplàstia. La guia NICE demana que, si algú amb sospita o diagnòstic de dismòrfia corporal es vol operar o fer un tractament dermatològic, abans el valori un professional de salut mental amb experiència en aquest trastorn.

Quant dura la teràpia per a la dismòrfia corporal

Depèn de la intensitat i de si hi ha depressió, TOC o altres problemes alhora. El programa per internet BDD-NET, que comentem més avall, dura 12 setmanes, i la guia NICE reserva una teràpia més intensa per als casos moderats o greus. Com a referència, la mateixa guia recomana revisar el pla amb l'equip si, després de més de deu hores de teràpia, la millora no és suficient. El més important és començar: l'NHS adverteix que els símptomes probablement no se n'aniran sense tractament i poden empitjorar.

Funciona la teràpia en línia per a la dismòrfia corporal?

Sí. La teràpia en línia per a la dismòrfia corporal té assajos que l'avalen. En un assaig d'Enander i el seu equip publicat al BMJ, amb 94 adults, una teràpia cognitivoconductual per internet guiada per un terapeuta durant 12 setmanes va ser clarament superior a una teràpia de suport en línia: en el seguiment va respondre el 56 % enfront del 13 %, i la satisfacció va ser alta. Un estudi posterior, amb 32 pacients de nou països, va obtenir resultats semblants.

Per a algú que evita que el vegin, començar des de casa pot ser molt més fàcil. Això sí, l'exposició s'acaba fent a la vida real: fotos, carrer, gent. Si no has fet mai teràpia per videotrucada, et pot servir Psicòloga online: com triar bé i què esperar de la teràpia per videotrucada.

Com triar un psicòleg per a la dismòrfia corporal

Aquestes comprovacions ajuden a encertar:

  • Habilitació sanitària i col·legiació. És el primer.
  • Experiència en teràpia cognitivoconductual amb exposició i prevenció de resposta adaptada a la dismòrfia corporal, com demana la guia NICE.
  • Que no es limiti a tranquil·litzar-te sobre el teu aspecte: dir-te que estàs bé alleuja una estona, però manté el problema.
  • Que conegui la relació amb el TOC i els trastorns alimentaris, que sovint van junts.
  • Coordinació amb el teu metge, si prens medicació, i una valoració psicològica abans de qualsevol tractament estètic.
  • Flexibilitat: sessions en línia si et costa sortir o que et vegin.
  • Un espai sense judicis, on ningú pensi que és vanitat.

Una psicòloga per a la dismòrfia corporal

A MyPsicoTest recomanem la Xènia Capel Salcedo, psicòloga sanitària col·legiada (COPC 14982) amb màster en Psicologia Clínica i Psicoteràpia, que entre les seves especialitats inclou els trastorns de la conducta alimentària. Atén a Igualada i Sant Sadurní d'Anoia i també per teràpia online, i al seu blog ha dedicat un article a la dismòrfia corporal. Hi explica que l'objectiu de la teràpia no és convèncer la persona que està bé, sinó canviar la seva relació amb els pensaments i les conductes sobre el seu aspecte: reduir les comprovacions al mirall, el camuflatge i la recerca de tranquil·lització, qüestionar els pensaments sobre el defecte, tornar a poc a poc al que s'evita i reconstruir una autoestima que no depengui del mirall. I deixa clar que la cirurgia estètica no és la solució. Treballa des d'un enfocament integrador i basat en l'evidència: al seu web explica que fa servir eines de la teràpia cognitivoconductual, de l'EMDR, de la teràpia sistèmica i de la teràpia centrada en la persona. El primer contacte és una consulta informativa gratuïta i sense compromís. Ella mateixa adverteix que, en una crisi greu o una urgència psiquiàtrica, el que cal és una atenció presencial i immediata.

Si el teu resultat et preocupa o vols una valoració professional, pots parlar amb la Xènia Capel Salcedo, psicòloga col·legiada (COPC 14982), que ofereix una primera sessió informativa gratuïta i teràpia online des de qualsevol lloc.

Equip de MyPsicoTest · Actualitzat: