Tanques la porta, baixes dos pisos i t'assalta el dubte: has apagat el gas? Puges, ho mires i està apagat. Tornes a baixar i, quan arribes al portal, ja no ho tens tan clar. Treus el mòbil per veure la foto que vas fer als comandaments abans de sortir, però tampoc no et convenç del tot. És la quarta vegada aquest mes que arribes tard a la feina.

Si et sona, pot ser TOC de comprovació, una de les formes més conegudes del trastorn obsessivocompulsiu. En aquesta guia expliquem què és, per què cada comprovació deixa més dubtes en lloc de menys, quan deixa de ser un costum, quin tractament funciona i quin test et pot ajudar a orientar-te.

Què és el TOC de comprovació

L'NHS britànic descriu el TOC amb tres elements: una obsessió, que és un pensament, una imatge o un impuls no desitjat que torna una vegada i una altra; l'ansietat o el malestar que provoca, i una compulsió, que és el que la persona se sent obligada a fer per alleujar-lo. La compulsió calma una estona, però l'obsessió torna i el cicle comença de nou.

En el TOC de comprovació, l'obsessió sol ser la por d'haver causat un dany per un descuit: deixar el foc encès i que cremi la casa, no tancar bé i que hi entrin a robar. El mateix NHS posa aquest exemple: algú amb por que li robin pot necessitar comprovar diverses vegades que totes les portes i finestres estan tancades abans de sortir. Les comprovacions més habituals són la porta, les finestres, el gas, les aixetes, els endolls o el cotxe, però també hi ha qui revisa una vegada i una altra si un correu va sortir bé o si ha atropellat algú sense adonar-se'n.

No totes les comprovacions es veuen. L'NHS inclou entre les compulsions demanar que et tranquil·litzin («segur que el vaig tancar?») i els actes mentals, com repassar al cap el que vas fer. La majoria de les persones amb TOC saben que és exagerat, però no poden parar i ho fan «per si de cas». Si els dubtes t'assalten també en altres temes, ho expliquem a Pensaments intrusius: què són, per què apareixen i quan preocupar-se.

Comprovar no sempre és TOC

Gairebé tothom ha dubtat alguna vegada de si va tancar la porta, i l'NHS ho posa justament com a exemple de pensament desagradable normal. En una gran enquesta nord-americana, la de Ruscio i el seu equip, més d'una de cada quatre persones explicava haver tingut obsessions o compulsions en algun moment, però només el 2,3 % complia els criteris de TOC.

La diferència és el preu. Els criteris del DSM-5-TR parlen d'obsessions o compulsions que consumeixen molt de temps, per exemple més d'una hora al dia, o que provoquen un malestar o una interferència importants. Tornar una vegada a mirar el gas no és un trastorn; arribar tard sovint, no poder sortir de casa sense un ritual o passar la nit repassant si vas tancar el cotxe, sí que ho pot ser.

Per què no n'hi ha mai prou amb una comprovació

El lògic seria que comprovar donés seguretat. Però la recerca mostra el contrari. En uns experiments de Van den Hout i Kindt, voluntaris sans comprovaven una vegada i una altra una cuina de gas virtual. Al final recordaven el que havien fet tan bé com abans, però els seus records eren menys vius i menys detallats, i se'n refiaven menys. Els autors van concloure que comprovar repetidament és una estratègia de seguretat que es gira en contra.

Altres estudis ho han confirmat. Radomsky i Alcolado van veure que comprovar mentalment, repassant al cap, té el mateix efecte. I Toffolo i el seu equip ho van repetir amb una cuina de veritat: la confiança en la memòria baixava cada vegada que es comprovava moltes vegades seguides.

Així es forma el cercle: el dubte genera ansietat, la comprovació l'alleuja un moment, però deixa un record més borrós, i el dubte torna més fort. A això s'hi suma la responsabilitat. Salkovskis i el seu equip van trobar que les creences exagerades sobre la pròpia responsabilitat són característiques del TOC, i l'NHS esmenta entre els factors de risc tenir un sentit molt fort de la responsabilitat per un mateix i pels altres.

Pany d'una porta blindada amb la clau posada, una altra de les coses que es comproven una vegada i una altra en el TOC de comprovació

Senyals que pot ser TOC de comprovació

  • Tornes a comprovar una cosa que acabes de comprovar, de vegades diverses vegades seguides.
  • Necessites que la comprovació «se senti bé» o fer-la un nombre fix de vegades.
  • Demanes a altres persones que et confirmin que tot està bé.
  • Repasses mentalment una vegada i una altra el que vas fer.
  • Evites ser qui tanca la casa o l'oficina, o evites conduir.
  • Les comprovacions et fan arribar tard o t'ocupen més d'una hora al dia.
  • Saps que és exagerat, però si intentes no fer-ho l'ansietat es dispara.

Hi ha un test de TOC de comprovació?

No hi ha cap test de TOC només per a la comprovació, però el Test de TOC de MyPsicoTest la recull directament. Una de les seves afirmacions diu: «Comprovo una vegada i una altra portes, finestres, electrodomèstics, aixetes o el cotxe, encara que ho acabi de fer». Una altra recull el dubte de fons: «M'assalten dubtes d'haver fet alguna cosa malament o d'haver causat un dany sense adonar-me'n (deixar el gas obert, atropellar algú, ofendre una persona)». I una altra, la recerca de tranquil·litat: «Pregunto a altres persones una vegada i una altra si tot està bé, si he fet alguna cosa malament o si estic segur/a d'alguna cosa, per tranquil·litzar-me».

Són 16 afirmacions sobre l'últim mes, que es responen en uns cinc minuts segons fins a quin punt t'han molestat, de «gens» a «moltíssim». Es reparteixen en tres àrees: obsessions i pensaments intrusius (cinc), compulsions i rituals (vuit) i temps i interferència (tres), on es pregunta si t'ocupen més d'una hora al dia. La puntuació va de 0 a 64, amb quatre nivells orientatius (baix, lleu, moderat i alt) i un desglossament per àrees. Un test de cribratge no diagnostica: el diagnòstic el fa un professional amb una entrevista i escales com la Y-BOCS. El resultat es calcula al teu navegador i no es guarden les teves respostes.

Altres tests que et poden ajudar

Si el que tens són preocupacions constants per problemes reals, com els diners, la salut o la feina, més que no pas dubtes concrets seguits de rituals, hi pot encaixar millor l'ansietat generalitzada: el Test d'ansietat t'ajuda a valorar-ho. I com que l'NHS recorda que el TOC pot anar acompanyat de depressió, si fa setmanes que tens l'ànim baix prova també el Test de depressió. Tots els qüestionaris, gratuïts i anònims, són al catàleg de tests psicològics.

Quin tractament funciona per al TOC de comprovació

L'NHS explica que la teràpia habitual per al TOC és la teràpia cognitivoconductual amb exposició i prevenció de resposta: enfrontar-te al dubte sense «arreglar-lo» amb la compulsió, començant per les situacions que donen menys ansietat. En la comprovació, això pot ser sortir de casa després de mirar una sola vegada, endarrerir la comprovació o deixar de preguntar si tot està bé. Amb un TOC lleu solen ser suficients entre 8 i 20 sessions, amb exercicis a casa entre l'una i l'altra.

La guia NICE proposa començar amb un tractament de baixa intensitat que inclogui exposició i prevenció de resposta quan el TOC és lleu, com materials d'autoajuda guiats, sessions per telèfon o teràpia en grup. Si és moderat, ofereix triar entre un antidepressiu ISRS i una teràpia cognitivoconductual més intensa, perquè la seva eficàcia és semblant, i si és greu, combinar-los. A més, demana que, si la família participa en les comprovacions o a donar tranquil·litat, el tractament l'ajudi a deixar de fer-ho amb delicadesa.

L'NHS afegeix que, si cal medicació, un ISRS pot trigar fins a 12 setmanes a fer efecte i que la majoria de les persones el necessiten almenys un any. Com és la teràpia per dins i com triar professional ho expliquem a Psicòleg per al TOC: com és la teràpia, quant dura i com triar, i com funciona en general la teràpia cognitivoconductual, a Teràpia cognitivoconductual: què és, com funciona i per a què serveix.

Què fer si t'hi reconeixes

  • No t'avergonyeixis. L'NHS recorda que el TOC és un problema de salut com qualsevol altre, que tenir-lo no és «estar boig» i que no és culpa teva.
  • No esperis que passi tot sol. El mateix NHS adverteix que és poc probable que millori sense un tractament adequat.
  • Explica-ho a qui et tranquil·litza. Si algú del teu entorn et confirma una vegada i una altra que tot està bé, en teràpia es pot treballar com deixar de fer-ho sense que ningú no ho passi malament.
  • Demana una valoració. Un bon primer pas és fer el test i portar el resultat al teu metge o a una psicòloga.

Al final del test hi trobaràs la recomanació d'una psicòloga col·legiada que treballa el TOC i l'ansietat, també en línia.

Si el teu resultat et preocupa o vols una valoració professional, pots parlar amb la Xènia Capel Salcedo, psicòloga col·legiada (COPC 14982), que ofereix una primera sessió informativa gratuïta i teràpia online des de qualsevol lloc.

Equip de MyPsicoTest · Actualitzat: