Hi ha setmanes en què tot flueix. Dorms cinc o sis hores i et lleves amb ganes, parles amb tothom, apuntes idees al mòbil i dius que sí a cada pla. Després, sense que hagi passat res greu, arriba la baixada: et costa arrencar, el que t'il·lusionava ja no et diu res i cancel·les el que havies promès. No és prou intens perquè algú parli de depressió, i les pujades es gaudeixen massa per veure-les com un problema. Així que en dius «el meu caràcter».

Quan aquest vaivé es repeteix durant anys, té nom: ciclotímia. És un trastorn de l'estat d'ànim més suau que el trastorn bipolar, però prou constant per desgastar la feina, la parella i la imatge que tens de tu. Aquesta guia explica què és, quins són els símptomes de la ciclotímia, en què es diferencia del trastorn bipolar, amb què es confon i quin test et pot ajudar a ordenar el que et passa abans de consultar-ho.

Què és la ciclotímia

La ciclotímia, també anomenada trastorn ciclotímic, consisteix en una alternança d'èpoques d'ànim alt i èpoques d'ànim baix que dura anys i que no arriba mai a la intensitat d'un episodi complet de mania o de depressió. El servei nacional de salut britànic (NHS) la presenta com una forma lleu de trastorn bipolar, i MedlinePlus, el servei d'informació sanitària de la Biblioteca Nacional de Medicina dels Estats Units, la descriu igual: oscil·lacions de l'estat d'ànim que van d'una depressió lleu a l'eufòria.

Lleu no vol dir inofensiva. L'NHS explica que moltes persones no demanen ajuda perquè els seus símptomes són suaus o perquè les pujades resulten agradables, i que per això la ciclotímia sovint ni es diagnostica ni es tracta. Una revisió de Van Meter, Youngstrom i Findling publicada el 2012 a Clinical Psychology Review recorda que el trastorn figura al DSM, el manual diagnòstic de la psiquiatria nord-americana, des de 1980, que gairebé no es diagnostica a la pràctica clínica i que, tot i així, hi ha dades que apunten que podria ser la forma més freqüent de l'espectre bipolar.

Ciclotímia, caràcter i temperament

En el llenguatge del carrer, «ser ciclotímic» es diu de qualsevol persona amb canvis d'humor, i aquí comença la confusió. La mateixa revisió de Van Meter reconeix que la ciclotímia se solapa, en els termes i en els símptomes, amb el temperament i amb els trastorns de la personalitat. Un equip de Pisa i París encapçalat per Perugi va més lluny i proposa entendre-la com l'exageració d'un temperament ciclotímic: una manera de reaccionar amb molta intensitat i molt de pressa, tant al que és bo com al que és dolent.

Dit d'una altra manera, no tothom que té alts i baixos té ciclotímia. El que la converteix en un problema clínic és que els canvis es repeteixen gairebé sense pausa, durant anys, i acaben passant factura.

Símptomes de la ciclotímia

Els símptomes de la ciclotímia són de dos tipus, pujades i baixades, que s'alternen entre si i amb períodes d'ànim normal.

Les pujades: una hipomania suau

Segons l'NHS, a les fases altes et sents molt content i animat, necessites dormir menys, estàs més sociable i més impulsiu i notes que et sobra energia. No sempre es viuen com a eufòria. La revisió de Perugi assenyala que, en les persones ciclotímiques, la hipomania es manifesta sobretot com a irritabilitat, desinhibició i impulsivitat, més que no pas com a alegria. És la temporada de contestar malament, de començar tres coses alhora i de prendre decisions que una setmana després no entens.

Les baixades: ànim baix sense arribar a depressió

A les fases baixes et pots sentir apagat, lent i sense interès per gairebé res. La diferència amb una depressió és de grau: l'NHS aclareix que aquestes baixades no duren prou ni són prou intenses per diagnosticar una depressió, i que no t'haurien d'impedir seguir amb la vida diària. MedlinePlus ho resumeix dient que aquests alts i baixos són menys greus que els del trastorn bipolar o els de la depressió major.

Quant duren els alts i baixos

El que defineix la ciclotímia no és la intensitat, sinó la constància. L'NHS indica que els canvis d'humor són força freqüents, fins al punt que no passes més de dos mesos sense una pujada o una baixada, i que es pot diagnosticar quan els símptomes es mantenen com a mínim dos anys, o un any en el cas d'infants i adolescents.

Com es nota en la vida diària

Sovint ho veuen abans els altres que un mateix. Perugi i els seus col·legues descriuen que les persones ciclotímiques reaccionen a una bona notícia amb un entusiasme immediat i a un contratemps, encara que sigui petit, amb una baixada desproporcionada. També que són molt sensibles a la crítica i al rebuig, i que aquesta sensibilitat va lligada a una autoestima que puja i baixa molt. L'NHS hi afegeix que els canvis d'humor poden afectar el dia a dia i causar problemes en les relacions personals i a la feina. Si et reconeixes en aquesta manera de reaccionar, t'interessarà Regulació emocional: què és, per què de vegades falla i com s'aprèn.

Ciclotímia i trastorn bipolar: en què es diferencien

La ciclotímia forma part de l'espectre bipolar, però no és el mateix que el trastorn bipolar de tipus I o de tipus II. La diferència és, sobretot, en la intensitat:

Ciclotímia Trastorn bipolar
Pujades Símptomes d'hipomania que no arriben a formar un episodi complet Episodis de mania (tipus I) o d'hipomania de quatre dies o més (tipus II)
Baixades Ànim baix que no arriba a ser una depressió major Episodis depressius majors, imprescindibles en el tipus II i molt freqüents en el tipus I
Temps Alts i baixos gairebé continus durant com a mínim dos anys (un en infants i adolescents) N'hi ha prou amb un episodi de mania (tipus I), o amb un d'hipomania i un altre de depressió major (tipus II)
Vida diària Permet seguir amb la rutina, tot i que amb malestar i friccions La mania i les depressions majors alteren clarament la feina, les relacions o la salut

Aquesta taula no substitueix un diagnòstic, però ajuda a entendre per què hi ha persones amb ciclotímia que passen anys sense que ningú posi nom al que els passa: cap de les seves pujades o baixades, per separat, sembla prou greu.

La ciclotímia es pot convertir en trastorn bipolar?

Pot passar, i les fonts ho expliquen amb matisos diferents. MedlinePlus indica que menys de la meitat de les persones amb ciclotímia acaben desenvolupant un trastorn bipolar i que, en la resta, la ciclotímia continua com una afecció crònica o desapareix amb el temps. L'NHS és més prudent: reconeix que no se sap quantes el desenvoluparan, que algunes veuen com les seves pujades o baixades es tornen més intenses i que d'altres hi conviuen tota la vida. Per això, un dels objectius del tractament és precisament evitar que evolucioni cap a un trastorn bipolar complet.

Causes de la ciclotímia

No se saben amb exactitud. L'NHS apunta a un probable component genètic, perquè la ciclotímia, la depressió i el trastorn bipolar tendeixen a donar-se en les mateixes famílies, i explica que en algunes persones una experiència traumàtica, una malaltia greu o una temporada llarga d'estrès poden actuar com a desencadenant. MedlinePlus precisa que sol començar aviat en la vida i que afecta igual homes i dones, tot i que, com recorda l'NHS, pot aparèixer a qualsevol edat.

Si tens familiars amb depressió o trastorn bipolar i et reconeixes en aquest vaivé, és una dada que convé esmentar a la consulta.

Amb què es confon la ciclotímia

Moltes coses provoquen alts i baixos, i no tots els canvis d'humor són ciclotímia. Aquestes són les confusions més habituals:

  • Alts i baixos normals. Tothom té dies millors i pitjors. Estar eufòric després d'una bona notícia o enfonsat després d'una ruptura no és ciclotímia; ho és que els alts i baixos es repeteixin gairebé sense pausa durant anys i et causin problemes.
  • Depressió. És la confusió més freqüent. Perugi i els seus col·legues observen que moltes persones amb ciclotímia consulten només per les baixades, gairebé sense ser conscients de les fases altes, perquè el que més els pesa és la depressió o l'ansietat. Si a les teves baixades s'hi barregen els nervis i la tristesa, et servirà Ansietat o depressió: com diferenciar-les i què fer si tens totes dues.
  • Trastorn límit de la personalitat. Comparteix amb la ciclotímia la reactivitat emocional i la sensibilitat al rebuig. Com a orientació, en el trastorn límit els canvis d'ànim solen durar hores, estan molt lligats a conflictes o a la por a l'abandonament i van acompanyats d'una sensació crònica de buit; en la ciclotímia, les pujades porten canvis en el son i en l'energia, com dormir poc sense cansar-se. Tot i així, la frontera és tan difusa que Perugi arriba a escriure que la distinció depèn més de l'ull del clínic que no pas de diferències reals.
  • TDAH. La impulsivitat, la inquietud i la distracció s'assemblen, però en el TDAH són trets estables des de la infància que no van per temporades. Totes dues coses poden coexistir. Si la distracció i la impulsivitat t'acompanyen des de sempre, el Test de TDAH t'ajudarà a veure-ho.
  • Causes físiques i substàncies. MedlinePlus explica que el diagnòstic sol basar-se en la teva història de l'estat d'ànim i que es poden demanar anàlisis de sang i d'orina per descartar causes mèdiques dels alts i baixos. L'alcohol i altres drogues també poden provocar pujades i baixades semblants.

Existeix un test de ciclotímia?

No hi ha cap test en línia que pugui diagnosticar la ciclotímia. El diagnòstic el fa un professional a partir de la teva història: quan van començar els alts i baixos, quant duren, què passa a les pujades i a les baixades i si hi ha antecedents a la família. El que sí que pot fer un qüestionari és ajudar-te a ordenar aquesta història i a decidir si val la pena consultar-la.

Per a això hi ha el Test de trastorn bipolar de MyPsicoTest, un qüestionari de cribratge de l'espectre bipolar. Són 16 preguntes sobre tota la teva vida, no només sobre les últimes setmanes, que es responen en uns cinc minuts i s'agrupen en tres àrees:

  • Episodis d'eufòria, energia i irritabilitat: dormir molt menys sense sentir-te cansat, parlar més i més de pressa, pensaments accelerats, despeses o decisions impulsives.
  • Episodis depressius: temporades de tristesa, pèrdua d'interès, cansament o desesperança.
  • Alternança i impacte: si els canvis coincideixen en el temps, si s'alternen pujades i baixades, si els altres ho noten i si t'han causat problemes.

La puntuació va de 0 a 64 i es reparteix en quatre franges, des de «pocs indicadors» fins a «indicadors elevats». No cal registrar-se i les teves respostes no s'envien a cap servidor.

Com llegir el resultat si sospites ciclotímia

El test no té una franja anomenada «ciclotímia», perquè no està pensat per separar unes formes de l'espectre bipolar de les altres. Però el detall del resultat dona pistes. Fixa't en el desglossament per àrees: tal com indica el mateix test a la franja d'«alguns indicadors», si la d'eufòria puntua alt i a més has marcat que els canvis coincideixen en el temps, val la pena comentar-ho amb un professional encara que el total no sigui gaire alt. I si has puntuat a les tres àrees, porta el resultat a la consulta i esmenta la ciclotímia com una de les possibilitats que vols descartar.

Un registre d'ànim per portar a la consulta

Dona anotant en un quadern el seu estat d'ànim, les hores de son i l'energia per detectar cicles de ciclotímia

Una altra recomanació del mateix test és especialment útil en la ciclotímia: portar durant unes setmanes un registre diari de l'estat d'ànim, de les hores de son i de l'energia, que és l'eina més útil per veure si hi ha cicles. N'hi ha prou amb un quadern o una nota al mòbil i un minut cada nit:

  • Com ha estat el teu ànim, en una escala senzilla que vagi de molt baix a molt alt.
  • Quantes hores has dormit.
  • Quanta energia has tingut i si has estat més irritable del normal.
  • Si ha passat alguna cosa important aquell dia.

Al cap d'unes setmanes, el dibuix sol parlar per si sol, i és just el que un professional necessita veure. Si pots, demana també a algú de confiança que t'expliqui com et veu en les teves temporades «amunt»: el test recorda que aquesta visió externa és molt valuosa per al diagnòstic, i en la ciclotímia ho és encara més, perquè les pujades són la part que menys es recorda.

Altres tests que completen el quadre

Com que les baixades acostumen a ser el que més pesa, el Test de depressió t'ajudarà a veure com estàs ara. I com que el son irregular és un dels desencadenants més habituals dels canvis d'ànim, el Test d'insomni et dirà si el teu descans necessita atenció. Tots els qüestionaris, gratuïts i anònims, són al catàleg de tests psicològics.

Tractament de la ciclotímia

La ciclotímia té tractament. Segons l'NHS, sol combinar algun tipus de psicoteràpia i, en alguns casos, medicació, amb tres objectius: reduir els símptomes, evitar que tornin i evitar que la ciclotímia evolucioni cap a un trastorn bipolar complet.

  • Psicoteràpia. L'NHS esmenta la teràpia cognitivoconductual, que ajuda a gestionar els símptomes canviant la manera de pensar i d'actuar, amb eines pràctiques per al dia a dia.
  • Psicoeducació. Perugi i els seus col·legues insisteixen que entendre com funciona el propi temperament ha de formar part del tractament des del principi. Descriuen un programa de grup creat a París per Hantouche i el seu equip, de sis sessions setmanals, que treballa el registre dels alts i baixos, els senyals d'alarma, les rutines, la sensibilitat al rebuig, la dependència emocional i els conflictes amb els altres, amb uns resultats preliminars prometedors.
  • Medicació. Els estabilitzadors de l'ànim els recepta i els supervisa un psiquiatre. L'NHS aclareix que no totes les persones amb ciclotímia els necessiten ni hi responen, i MedlinePlus hi afegeix que algunes responen pitjor als fàrmacs que les persones amb trastorn bipolar.
  • Rutines. Mantenir horaris de son regulars i moderar l'alcohol i altres substàncies ajuda a evitar que els alts i baixos es disparin.

Si a les baixades apareixen pensaments de fer-te mal, no esperis a tenir un diagnòstic: a Espanya, la Línia 024 atén de franc, de manera confidencial i a qualsevol hora, i davant d'un perill immediat hi ha el 112.

El primer pas pot ser tan senzill com fer el test i portar el resultat, juntament amb el teu registre d'ànim, al metge de família o a una psicòloga. Al final del test trobaràs la recomanació d'una psicòloga col·legiada que també atén en línia.

Si el teu resultat et preocupa o vols una valoració professional, pots parlar amb la Xènia Capel Salcedo, psicòloga col·legiada (COPC 14982), que ofereix una primera sessió informativa gratuïta i teràpia online des de qualsevol lloc.

Equip de MyPsicoTest · Actualitzat: