Dissabte a la tarda al supermercat. El fluorescent brunzeix, sona música, un carro grinyola i per megafonia anuncien una oferta. Al principi només et molesta. Deu minuts després no entens què et diu la caixera, el jersei et pica pertot arreu i l'única cosa que vols és sortir d'allà. Quan arribes a casa necessites una hora a les fosques i en silenci. Els altres han fet la mateixa compra sense adonar-se de res.

Això té nom: sobrecàrrega sensorial. No és un diagnòstic ni una mania, però quan és freqüent, intensa o t'acompanya des de sempre, val la pena entendre d'on ve. En aquesta guia expliquem què és, com es nota, per què passa, què hi pot haver al darrere (de l'autisme al TDAH, la misofonia o la migranya), què fer i quin test et pot ajudar a orientar-te.

Què és la sobrecàrrega sensorial

La National Autistic Society (NAS), una organització britànica dedicada a l'autisme, la defineix com el que passa quan una persona queda desbordada pels estímuls dels sentits: ha rebut més informació sensorial de la que pot processar i ja no n'hi cap més. La mateixa organització aclareix que no és un terme clínic, sinó la manera com les persones autistes descriuen com una sensibilitat alta, sumada a certs desencadenants, acaba en desbordament. De vegades n'hi ha prou amb un sol sentit, com una olor o una llum.

El més important és on passa: al cervell, no a les orelles ni als ulls. Pots veure-hi perfectament i que una llum intensa et resulti insuportable, perquè el que canvia és com es processa la informació que arriba dels sentits. I no són només cinc. A més de la vista, l'oïda, l'olfacte, el gust i el tacte, compten l'equilibri i el moviment, la percepció d'on és el teu cos a l'espai i la interocepció, que és notar si tens gana, set, fred o ganes d'anar al lavabo.

Hi ha dues maneres de processar diferent. La hipersensibilitat és sentir molt més que els altres, i la hiposensibilitat, sentir molt menys i buscar estímuls més intensos. Moltes persones tenen totes dues, segons el sentit o el moment. La sobrecàrrega sensorial és la conseqüència de la primera.

Senyals de sobrecàrrega sensorial: com es nota

Els desencadenants canvien d'una persona a una altra, però la NAS en recull alguns de molt habituals:

  • Vista: llums fluorescents o molt intenses, el sol directe, llocs plens de gent o desordenats, moquetes i papers pintats amb estampats, el contacte visual.
  • Oïda: gent que parla alt, música, el brunzit dels aparells elèctrics, sorolls inesperats com alarmes o sirenes, el soroll de fons d'una oficina.
  • Tacte: les aglomeracions, que et toquin per sorpresa, el vent o la pluja a la pell, les textures de la roba o d'alguns aliments.
  • Olfacte i gust: perfums i desodorants, olors corporals, olors de cuina, certs gustos.
  • Sensacions internes: passar massa calor o massa fred.

Un centre comercial ho reuneix gairebé tot: hi fa calor, hi ha molta gent, la llum és fluorescent, cada botiga té la seva música i els seus aparadors, la zona de restauració barreja olors i costa trobar la sortida.

Quan arriba la sobrecàrrega, les persones autistes descriuen senyals com deixar de parlar, semblar absent o tancat, no poder concentrar-se, fer moviments repetitius per calmar-se, caminar amunt i avall o balancejar-se, notar els estímuls encara més forts i reaccions intenses com plorar, cridar, fugir, amagar-se o no suportar que et toquin.

Esclatar o bloquejar-se: les crisis per sobrecàrrega

Si la sobrecàrrega continua, pot acabar en el que en anglès s'anomena meltdown: una resposta intensa a una situació desbordant en què la persona perd per un moment el control de la seva conducta, amb crits, plor o cops. La NAS insisteix que no és una rebequeria ni mala educació. Altres vegades la persona es retira: deixa d'interactuar o evita la situació. Abans sol haver-hi avisos, com caminar amunt i avall, repetir la mateixa pregunta, balancejar-se o quedar-se molt quieta, i en aquest punt encara es pot evitar la crisi.

L'altre extrem: notar massa poc

La sobrecàrrega és la part més visible, però la hiposensibilitat també compta: no adonar-te que et criden pel teu nom, no notar el fred, la gana o el dolor fins que són molt intensos, o buscar música molt alta i estímuls forts per sentir prou. En una metaanàlisi de Ben-Sasson i el seu equip, amb 14 estudis, la diferència més gran entre les persones autistes i les altres era precisament en aquesta resposta baixa als estímuls, per davant de la hipersensibilitat. Les diferències eren més grans en els estudis amb nens de 6 a 9 anys.

Per què es produeix la sobrecàrrega sensorial

En l'autisme, la NAS explica que les diferències en l'activitat i les connexions del cervell i del sistema nerviós poden fer que la informació sensorial es processi d'una altra manera, tot i que adverteix que molts d'aquests estudis tenien pocs participants.

El que sí que és clar és que el llindar no és fix. Moltes persones autistes expliquen que toleren un estímul durant una estona, però que l'aguanten molt menys quan estan cansades, al final del dia o de la setmana, si no han menjat bé, si fa molt de temps que emmascaren, si no es troben bé o si estan estressades o amb ansietat. Per això el mateix soroll que un dimarts al matí es tolera sense problemes pot ser insuportable un divendres a la tarda.

I no és una exageració. La NAS recull que aquestes diferències sovint es malinterpreten com ser primmirat o llepafils, quan el que per als altres gairebé no es nota pot causar malestar i fins i tot dolor.

L'ansietat i l'estrès també hi tenen un paper fora de l'autisme. Un estudi d'Amos i el seu equip amb adults de la població general va comparar diversos models, i el que encaixava millor situava la hipersensibilitat sensorial i l'estrès com a pont entre els trets autistes i l'ansietat. Els autors proposaven entorns amb menys estímuls per prevenir-la.

Què hi pot haver darrere de la sobrecàrrega sensorial

Autisme

És l'explicació més coneguda. L'NHS inclou entre els senyals de l'autisme en adults ser molt sensible, o gens sensible, a la llum, els sons, les olors, els gustos o les textures. En els criteris diagnòstics, les diferències sensorials són un dels quatre exemples de conductes i interessos restringits i repetitius, dels quals en calen dos: compten, però no són imprescindibles per al diagnòstic.

No se sap amb exactitud quantes persones autistes ho viuen: segons la NAS, la recerca ho situa entre el 53 % i el 95 %. En un estudi de Crane, Goddard i Pring amb adults autistes, el 94,4 % puntuava en nivells extrems en almenys una de les àrees d'un qüestionari sensorial, amb perfils molt diferents entre ells. I un estudi de Tavassoli i el seu equip amb 221 adults autistes i 181 sense autisme va trobar més hipersensibilitat en la vista, l'oïda, el tacte, l'olfacte, el gust i la propiocepció, i que com més trets autistes tenia una persona, més hipersensibilitat descrivia, també entre els qui no eren autistes.

L'emmascarament complica les coses. Moltes persones autistes aguanten amb esforç el que les satura per no cridar l'atenció, i l'NHS recorda que aquest esforç fa que el dia a dia resulti esgotador. Els altres senyals de l'autisme en adults els repassem a Síndrome d'Asperger en adults: senyals, què és avui i quin test fer.

TDAH

La sensibilitat sensorial no és exclusiva de l'autisme. En un estudi de Bijlenga i el seu equip amb 116 adults amb TDAH, hi havia més hipersensibilitat i més hiposensibilitat que en la població de referència, sobretot en l'oïda i en el nivell d'activitat. Es relacionava amb la intensitat del TDAH i no amb els trets autistes, i apareixia en el 43 % de les dones enfront del 22 % dels homes. Un altre estudi, de Panagiotidi i el seu equip, amb 234 persones de la població general, va trobar que com més trets de TDAH, més dificultats sensorials en tots els sentits.

En el TDAH, l'àmbit sensorial es barreja amb la distracció: el soroll de fons et treu del que estàs fent. A més, l'autisme i el TDAH coincideixen sovint, així que l'un no descarta l'altre.

Alta sensibilitat

L'etiqueta de persona altament sensible descriu qui processa els estímuls amb més intensitat, però no és un diagnòstic: és un tret de temperament proposat per la psicòloga Elaine Aron. Un estudi de Panagiotidi i el seu equip amb 274 adults va trobar que les puntuacions en l'escala d'alta sensibilitat pujaven amb els trets de TDAH, i de vegades l'etiqueta tapa un autisme sense identificar. Ho expliquem a Persona altament sensible: què diu l'evidència i què hi pot haver a sota.

Ansietat, estrès i trauma

Quan estàs en alerta, tot pesa més. En l'estrès posttraumàtic, l'NHS descriu una ansietat intensa en què es busca el perill tota l'estona, el que es coneix com a hipervigilància. Si la hipersensibilitat va començar en una època de molta ansietat o després d'un trauma, i abans no hi era, la pista apunta cap aquí més que cap a l'autisme, que és present des de la infància.

Misofonia i hiperacúsia

Són dues sensibilitats al so que sovint es confonen amb la sobrecàrrega:

  • Hiperacúsia. Segons l'NHS, és quan els sons quotidians et semblen molt més forts del que haurien de ser, de vegades fins a fer mal: unes monedes, un gos que borda, el motor d'un cotxe, algú mastegant, l'aspiradora. Pot aparèixer sola, després d'un soroll molt fort o juntament amb altres problemes, com els acúfens, la migranya o l'autisme. Es consulta amb el metge de família, que et pot derivar a un especialista en audició.
  • Misofonia. Un consens d'experts coordinat per Swedo la defineix com una tolerància menor a sons concrets, sobretot els que fan altres persones amb el cos (mastegar, xarrupar, escurar-se la gola, respirar) o els repetitius, com un bolígraf o un teclat. El que molesta no és el volum, sinó el so en si, i la reacció més habitual és de ràbia, irritació, fàstic o ansietat. Se sol notar per primera vegada a la infància o al principi de l'adolescència i pot aparèixer juntament amb l'ansietat, el TOC, el TDAH o l'autisme.

Migranya

Si la sensibilitat a la llum i al soroll arriba per episodis, juntament amb un mal de cap pulsàtil, sovint en un costat, i nàusees, pot ser una migranya: l'NHS la inclou entre els seus símptomes principals. Això ho ha de valorar un metge.

Com distingir unes causes de les altres

Aquesta taula resumeix les pistes més útils:

Com és la teva sensibilitat Què hi podria haver al darrere Què t'orienta
Des de la infància, en diversos sentits, amb necessitat de rutines i relacions que exigeixen esforç Autisme Test d'autisme
Els sorolls i els estímuls et distreuen, et costa concentrar-te i ets inquiet/a o impulsiu/iva des de sempre TDAH Test de TDAH
Certs sons que fan altres persones (mastegar, respirar, teclejar) et provoquen ràbia o fàstic Misofonia Consultar-ho amb un professional
Els sons quotidians et sonen massa forts o et fan mal Hiperacúsia Metge de família
Per episodis, amb mal de cap pulsàtil i nàusees Migranya Metge de família
Des de fa poc, amb nervis constants, en una etapa d'estrès o després d'un trauma Ansietat, estrès o estrès posttraumàtic Test d'ansietat o test d'estrès

Aquestes explicacions no s'exclouen. L'autisme i el TDAH apareixen junts sovint, i la misofonia pot acompanyar qualsevol dels dos.

Hi ha un test de sobrecàrrega sensorial?

No hi ha cap test de sobrecàrrega sensorial, perquè no és un diagnòstic. El qüestionari de MyPsicoTest que la recull més directament és el Test d'autisme (TEA), que dedica a l'àmbit sensorial sis de les seves vint afirmacions:

  • «Certs sons quotidians (algú mastegant, el brunzit d'un llum, diverses converses alhora) em resulten insuportables encara que als altres no els molestin».
  • «Les etiquetes de la roba, les costures o determinades textures em molesten tant que evito certes peces de roba o aliments».
  • «Les llums intenses, les olors fortes o els llocs molt concorreguts em saturen molt abans que a la gent del meu voltant».
  • «Quan estic sobrecarregat/da d'estímuls necessito aïllar-me, i si no puc fer-ho, em bloquejo o acabo esclatant».
  • «Percebo poc algunes sensacions: puc no adonar-me del fred, de la gana o del dolor fins que són molt intensos».
  • «Hi ha moviments o sensacions que em calmen i que repeteixo sovint: balancejar-me, moure les mans, tocar una textura concreta o taral·lejar un mateix so».

Les altres catorze es reparteixen entre la comunicació i la interacció social, inclòs l'emmascarament (vuit), i les rutines, els interessos i la flexibilitat (sis). Es responen en uns sis minuts, de «totalment en desacord» a «totalment d'acord», pensant en com has estat al llarg de la teva vida i no en les últimes setmanes. La mateixa pàgina demana respondre pensant en la teva versió «sense màscara»: si aguantes un soroll amb esforç conscient, això també compta com a dificultat.

El resultat va de 0 a 60, amb quatre nivells orientatius (baix, lleu, moderat i alt) i un desglossament per àrees. Aquest desglossament és important: com explica la pàgina del test, una persona pot puntuar baix en l'àmbit social gràcies a anys de pràctica i molt alt en l'àmbit sensorial i en les rutines, i tots dos perfils existeixen dins l'espectre. Un test de cribratge no diagnostica; el diagnòstic el fa un professional amb una entrevista clínica i una revisió de la teva història des de la infància. El resultat es calcula al teu navegador i no es guarden les teves respostes.

Altres tests que et poden ajudar

Si el que més notes és que els sorolls et treuen del que estàs fent, el Test de TDAH inclou aquesta afirmació: «Em distrec amb facilitat per sorolls, estímuls externs o els meus propis pensaments». Si et reconeixes en la intensitat emocional, el Test d'altes capacitats en recull aquesta altra: «Soc molt sensible als estímuls sensorials: sorolls, llums, textures, olors o l'ambient d'un lloc». I si la sensibilitat ha arribat amb els nervis, prova el Test d'ansietat. Tots els qüestionaris, gratuïts i anònims, són al catàleg de tests psicològics.

Què fer davant la sobrecàrrega sensorial

En el moment

  • Treu el que puguis. Apaga llums, música o la tele, o allunya't de l'olor. Si no es pot, busca un lloc més tranquil: una altra habitació o el carrer.
  • Parla el mínim. Amb el cervell saturat, cada frase és informació de més per processar.
  • Deixa que el cos es reguli. Balancejar-se o moure les mans és una manera de calmar-se, i la NAS aconsella no tallar-ho llevat que la persona s'estigui fent mal.
  • Dona't temps. Recuperar-se d'una sobrecàrrega porta més temps del que sembla.

En el dia a dia

  • Porta un diari sensorial. La NAS proposa apuntar què et satura, en quins moments del dia tens més o menys energia, què t'ajuda durant la sobrecàrrega i què t'ajuda a recuperar-te. Amb el temps poden aparèixer patrons.
  • Adapta el teu entorn. La guia NICE sobre l'autisme en adults recomana reduir la llum fluorescent, fer servir cortines opaques o ulleres fosques, aprofitar la llum natural, evitar els estampats en favor de colors suaus, abaixar el soroll i respectar l'espai personal.
  • Fes servir eines, amb mesura. Auriculars amb cancel·lació de soroll o protectors auditius, ulleres de sol o amb filtre i objectes per manipular ajuden moltes persones. Això sí, la NAS i l'NHS adverteixen que portar protecció auditiva tota l'estona pot augmentar la sensibilitat al soroll: millor reservar-la per als llocs molt sorollosos.
Jove amb auriculars de diadema a l'andana mentre passa el metro, una manera habitual de reduir el soroll davant la sobrecàrrega sensorial
  • Anticipa't. Saber què et trobaràs abans d'anar a un lloc ple d'estímuls ajuda, igual que petits gestos com esperar que baixi la gent abans d'acostar-te a l'andana.
  • No et jutgis ni deixis que et jutgin. Evitar un estímul que et fa mal no és el mateix que evitar una cosa que no t'agrada.
  • Si et limita, demana ajuda professional. Un terapeuta ocupacional pot avaluar el teu perfil sensorial, tot i que la NAS reconeix que els resultats de les teràpies sensorials encara són dispars. I si sospites que hi ha autisme o TDAH al darrere, una avaluació diagnòstica posa nom al que et passa. Com és la teràpia quan ets un adult autista ho expliquem a Psicòleg per a adults autistes: en què ajuda la teràpia i com triar professional.

Al final del test trobaràs la recomanació d'una psicòloga col·legiada que treballa l'autisme, el TDAH i l'ansietat, també en línia.

Si el teu resultat et preocupa o vols una valoració professional, pots parlar amb la Xènia Capel Salcedo, psicòloga col·legiada (COPC 14982), que ofereix una primera sessió informativa gratuïta i teràpia online des de qualsevol lloc.

Equip de MyPsicoTest · Actualitzat: