Tens trenta-vuit anys i tota la vida has tingut la sensació que als altres els van donar un manual que a tu no. Els sopars de grup et deixen sense energia encara que t'ho hagis passat bé, les indirectes se t'escapen, les teves rutines gairebé no han canviat en anys i hi ha temes dels quals podries parlar durant hores. Un dia llegeixes sobre el síndrome d'Asperger en adults i, per primera vegada, moltes peces encaixen.

No és una raresa. Cada vegada més persones arriben a aquesta paraula en l'edat adulta, sovint després d'anys de diagnòstics que no acabaven d'explicar què els passava. Aquesta guia explica què va ser del diagnòstic d'Asperger, com es manifesta de gran, per què tanta gent el descobreix tard i quin test et pot orientar abans de demanar una avaluació.

Què era el síndrome d'Asperger i què és avui

El nom del síndrome d'Asperger ve de Hans Asperger, un pediatre vienès que el 1938 va descriure un grup d'infants amb unes característiques psicològiques molt marcades, uns anys abans del famós treball de Leo Kanner sobre l'autisme, publicat el 1943. El seu estudi més complet va aparèixer el 1944, però no va tenir reconeixement internacional fins als anys vuitanta, que és quan es va començar a estendre l'etiqueta.

Els manuals diagnòstics la van fer servir durant anys per descriure persones autistes sense retard del llenguatge ni discapacitat intel·lectual. Això va canviar el 2013. Des del DSM-5, l'Asperger forma part del trastorn de l'espectre autista (TEA), que el manual gradua en tres nivells segons el suport que necessita cada persona, i la classificació de l'OMS (CIM-11) també l'ha integrat en l'espectre. Com resumeix MedlinePlus, el servei d'informació sanitària de la Biblioteca Nacional de Medicina dels Estats Units, el trastorn de l'espectre autista inclou el que abans es coneixia com a síndrome d'Asperger.

A la pràctica, un adult que als anys noranta hauria rebut un diagnòstic d'Asperger avui rep un diagnòstic d'autisme, normalment sense discapacitat intel·lectual. No és una altra cosa: és la mateixa realitat amb un altre nom.

Per què cada vegada es fa servir menys el terme

Hi ha dos motius. El primer és aquest canvi de classificació. El segon té a veure amb el mateix Asperger. Un estudi de l'historiador Herwig Czech, publicat el 2018 a partir de documents d'arxiu, va concloure que es va acomodar al règim nazi, que va legitimar públicament les seves polítiques d'«higiene racial», incloses les esterilitzacions forçoses, i que en diverses ocasions va col·laborar activament amb el programa d'«eutanàsia» infantil. Per això moltes persones autistes i molts professionals prefereixen parlar simplement d'autisme. Qui va rebre en el seu moment el diagnòstic d'Asperger i s'hi identifica pot, és clar, continuar fent-lo servir.

Senyals de l'Asperger en adults

El servei nacional de salut britànic (NHS) explica que els senyals de l'autisme en adults s'assemblen als de la infància, tot i que moltes persones han après a adaptar-se i no sempre es noten. Aquests són els més habituals.

En la comunicació i les relacions

  • Et costa parlar amb altres persones.
  • Passes més temps en solitud que amb altres persones.
  • Et resulta difícil interpretar les expressions de la cara, els gestos o el to de veu.
  • Entens les coses de manera literal i et costen les frases fetes i les ironies.
  • Fer amistats o mantenir una relació de parella t'ha costat més que als altres.

En les rutines i els interessos

  • Tens maneres fixes de fer les coses i els canvis en la teva rutina t'alteren molt.
  • Alguns temes t'interessen de manera molt intensa, fins al punt de dedicar-los hores.
  • Repeteixes certs moviments que et calmen, com balancejar-te o moure les mans o els dits.
Home revisant amb atenció les fitxes d'un arxiu, reflex dels interessos intensos i el gust pel detall

En els sentits

L'NHS inclou també les diferències sensorials: ser molt sensible, o molt poc, a la llum, els sons, les olors, els gustos o les textures. Un restaurant sorollós o un centre comercial et poden desbordar molt abans que a qui t'acompanya. Si el que més t'identifica és la sensibilitat, compara també amb Persona altament sensible: què diu l'evidència i què hi pot haver a sota.

El preu de dissimular

Una de les claus de l'Asperger en adults és l'emmascarament: aprendre a copiar el que fan els altres per passar desapercebut. Segons l'NHS, dissimular així fa que el dia a dia i les relacions resultin esgotadors i estressants. És més freqüent en dones, que solen imitar el comportament d'altres persones, semblar que se'n surten bé en situacions socials i mostrar menys conductes repetitives, tot i que els homes també ho fan. Per això, reconeix l'NHS, en elles els senyals costen més de veure.

Per què tants adults descobreixen tard que tenen Asperger

El diagnòstic tardà és molt habitual. L'Organització Mundial de la Salut calcula que el 2021 aproximadament 1 de cada 127 persones era autista, i recorda que, encara que els trets es poden detectar a la primera infància, sovint el diagnòstic arriba molt més tard.

Els investigadors Meng-Chuan Lai i Simon Baron-Cohen, del Centre de Recerca en Autisme de la Universitat de Cambridge, van parlar el 2015 d'una generació perduda: adults que van quedar fora dels diagnòstics d'autisme clàssic abans que els criteris s'ampliessin i aparegués la idea d'espectre. Diagnosticar un adult té, a més, dificultats pròpies: de vegades no hi ha ningú que pugui explicar com era de petit, la persona ha desenvolupat estratègies de camuflatge i és freqüent que hi hagi altres problemes que tapen el quadre. Els autors adverteixen que els errors de diagnòstic són especialment probables en dones.

L'NHS ho confirma des de l'altre costat: els senyals són més difícils de veure quan hi ha ansietat, depressió, un trastorn alimentari o TDAH. No és estrany arribar a l'autisme després d'anys tractant una d'aquestes coses. Si t'interessa el panorama general, l'expliquem a Neurodivergència en adults: què és, senyals i per on començar.

Amb què es confon l'Asperger en l'edat adulta

Lai i Baron-Cohen assenyalen que, quan es valora un adult, cal parar una atenció especial a l'ansietat, la depressió, el trastorn obsessivocompulsiu i els trastorns de la personalitat, perquè es poden assemblar a l'autisme o sumar-s'hi. Hi ha dos casos que convé mirar amb detall:

  • TDAH. L'NHS recorda que és més freqüent en les persones autistes, i tots dos es poden donar alhora. Si a més del que hem dit et reconeixes en les distraccions i la impulsivitat, el Test de TDAH t'ajudarà a veure-ho.
  • Ansietat social. Per fora s'assemblen, perquè en tots dos casos s'eviten situacions socials. La diferència és el motiu: en l'ansietat social mana la por de ser jutjat; en l'autisme, la dificultat és en la mateixa comunicació social. També poden coexistir, i el Test d'ansietat social ajuda a separar-los.

Com saber si és Asperger: el test i el diagnòstic

Un test d'Asperger i un test d'autisme avaluen exactament el mateix, perquè avui són el mateix diagnòstic. El Test d'autisme (TEA) de MyPsicoTest té 20 preguntes sobre com has estat al llarg de tota la vida, no només en els últims mesos, i es fa en uns sis minuts. Mesura tres dimensions: la comunicació i interacció social, la sensibilitat sensorial i les rutines, interessos i flexibilitat. Està inspirat en els dominis de dos dels qüestionaris de cribratge més utilitzats en adults, l'AQ i l'escala RAADS-R, el nom complet de la qual, per cert, encara inclou la paraula Asperger. El resultat et dona una puntuació global i una altra per a cada dimensió.

Un test no diagnostica. Si la teva puntuació és alta, el pas següent és una avaluació de l'autisme en adults amb un professional amb experiència. Segons Lai i Baron-Cohen, el procés inclou el cribratge, entrevistes amb tu i, si és possible, amb algú que et conegui des de petit, i una valoració de com funciones en el dia a dia. L'NHS aconsella començar pel metge de família.

Val la pena a aquestes altures? Per a molta gent, sí. L'NHS recorda que l'autisme no és una malaltia i no es «cura», però hi ha maneres de gestionar-lo i de rebre suport, i l'OMS assenyala que les intervencions psicosocials basades en l'evidència poden millorar la comunicació social i el benestar. Posar nom al que et passa també ajuda a deixar de culpar-te pel que et costa. La resta de qüestionaris són al catàleg de tests psicològics.

Si el teu resultat et preocupa o vols una valoració professional, pots parlar amb la Xènia Capel Salcedo, psicòloga col·legiada (COPC 14982), que ofereix una primera sessió informativa gratuïta i teràpia online des de qualsevol lloc.

Equip de MyPsicoTest · Actualitzat: