És el teu aniversari i t'han preparat un sopar. Somrius quan toca, dones les gràcies, bufes les espelmes. Per dins no sents gairebé res. Et passa el mateix amb la sèrie que abans esperaves cada setmana, amb la música que et posava de bon humor o amb els plans del divendres: no és que estiguis trist, és que tot t'és igual.

Això té nom: anhedònia. En aquesta guia expliquem què és, com es nota en el dia a dia, quins tipus n'hi ha, per què apareix, quina relació té amb la depressió i quin test et pot ajudar a veure si és el teu cas.

Què és l'anhedònia

El terme el va encunyar el psicòleg francès Théodule Ribot el 1896 per descriure la incapacitat de sentir plaer. El manual diagnòstic DSM la defineix com una disminució de l'interès o del plaer davant de coses que abans resultaven gratificants. Segons la revisió de Treadway i Zald, juntament amb l'ànim baix és un dels dos símptomes centrals de la depressió: per diagnosticar una depressió major n'ha d'estar present almenys un dels dos. Els mateixos autors recullen que al voltant del 37 % de les persones amb depressió tenen una anhedònia clínicament significativa.

No és falta de voluntat ni un caprici, i tampoc no és el mateix que estar trist. Justament per això costa reconèixer-la. El servei nacional de salut britànic (NHS) adverteix que la depressió sol arribar a poc a poc, que molta gent intenta suportar els símptomes sense adonar-se que no està bé i que, de vegades, és un amic o un familiar qui nota primer que alguna cosa no va bé.

Símptomes de l'anhedònia: com es nota en el dia a dia

Una de les escales més utilitzades per mesurar-la, la Snaith-Hamilton, pregunta per quatre terrenys del plaer quotidià: el menjar i el beure, les aficions, les relacions socials i les sensacions agradables. Serveixen de guia per reconèixer els símptomes de l'anhedònia:

  • El menjar perd la gràcia. Menges per obligació i el teu plat preferit ja no et sap a res especial.
  • Les aficions queden aparcades. La guitarra, l'esport, els llibres. L'NHS inclou el descuit de les aficions i els interessos entre els símptomes socials de la depressió.
  • Quedar amb gent pesa. Evites els amics o participes en menys plans, un altre dels símptomes socials que recull l'NHS.
  • Les sensacions agradables no arriben. Una dutxa calenta, el sol a la cara, una cançó que t'encantava.
  • El desig sexual baixa. L'NHS el compta entre els símptomes físics de la depressió.
  • Els èxits no se celebren. Acabes una cosa important i no sents alleujament ni alegria, només que toca la següent.
Guitarra acústica recolzada en una butaca sense ningú que la toqui, una imatge de les aficions que s'abandonen amb l'anhedònia

Tipus d'anhedònia: no gaudir o no tenir ganes

Treadway i Zald proposen distingir dues cares que en el dia a dia van barrejades:

Anhedònia consumatòria Anhedònia motivacional
Què falla El plaer quan vius una cosa Les ganes de buscar-la
Com es nota Vas al sopar i no en gaudeixes Saps que el sopar t'agradaria, però no aconsegueixes anar-hi
Com s'anomena en la recerca «Agradar» «Voler»

La distinció no és només acadèmica. Els dos autors expliquen que la dopamina intervé sobretot en la part motivacional, la del voler, i que els fàrmacs de primera línia, com els ISRS, no semblen corregir bé els problemes de motivació i de recompensa de la depressió. Per això consideren l'anhedònia un dels símptomes més difícils de tractar.

Es pot tenir depressió sense estar trist?

Sí. Com que el diagnòstic exigeix l'ànim baix o l'anhedònia, i n'hi ha prou amb un dels dos, hi ha persones amb depressió que no se senten especialment tristes, sinó buides, planes o desconnectades. Si fa setmanes que no gaudeixes de res, encara que no ploris ni et sentis enfonsat, val la pena prendre-s'ho seriosament. Expliquem com diferenciar la depressió de l'ansietat a Ansietat o depressió: com diferenciar-les i què fer si tens totes dues.

Per què apareix l'anhedònia

La depressió és la causa més coneguda, però no l'única. Una metaanàlisi de Trøstheim i el seu equip, amb 168 estudis i més de 16.000 participants que van respondre l'escala Snaith-Hamilton, va trobar més anhedònia que en la població sana en persones amb depressió, esquizofrènia, trastorns per consum de substàncies, Parkinson i dolor crònic. Les persones amb depressió puntuaven clarament per sobre de tots els altres grups: en la depressió, l'anhedònia afecta molts àmbits del plaer alhora, mentre que en els altres problemes sol limitar-se a uns quants.

El mateix treball porta una bona notícia: les persones la depressió de les quals havia remès puntuaven dins del rang de la població sana. La capacitat de gaudir es recupera.

Per què convé prendre's seriosament l'anhedònia

Hi ha dues raons de pes. La primera: una metaanàlisi de Ducasse i el seu equip, amb 15 estudis, va trobar que les persones amb idees de suïcidi en aquell moment tenien més anhedònia que les altres, i que la relació es mantenia fins i tot tenint en compte la depressió i altres trastorns. La segona: en dos grans estudis amb més de 4.400 pacients, Uher i el seu equip van veure que la pèrdua d'interès, la poca activitat, la indecisió i la manca de gaudi predeien una pitjor resposta als antidepressius, amb independència de la gravetat de la depressió.

Si tens pensaments de fer-te mal o que la vida no val la pena, no esperis: a Espanya, la Línia 024 atén de franc i a qualsevol hora, i davant d'un perill immediat hi ha el 112.

Hi ha un test d'anhedònia?

En recerca, la referència és l'escala Snaith-Hamilton: 14 afirmacions sobre situacions agradables del dia a dia que es responen pensant en els últims dies. Es considera el patró de referència per mesurar l'anhedònia en la depressió, però és una eina clínica i de recerca.

A MyPsicoTest no tenim un test específic d'anhedònia. El que sí que tenim és el Test de depressió, i la seva primera pregunta és justament aquesta: «He tingut poc interès o poc plaer a fer les coses que normalment gaudeixo». És una de les nou preguntes del PHQ-9, el qüestionari de Kroenke, Spitzer i Williams en què es basa el test, que n'afegeix tres més. Són 12 preguntes sobre les últimes dues setmanes, que es responen en uns quatre minuts segons la freqüència amb què t'ha passat cada cosa, i s'agrupen en tres àrees:

  • Estat d'ànim i motivació: a més de la manca d'interès i de plaer, l'ànim baix, la irritabilitat o haver rebutjat plans que abans et venien de gust.
  • Son, energia i gana.
  • Pensaments i concentració.

La puntuació va de 0 a 36 i es reparteix en cinc franges. No cal registrar-se i les teves respostes no s'envien a cap servidor. La pantalla de resultats inclou, a més, els telèfons on trucar si has tingut pensaments de fer-te mal.

Altres tests que et poden ajudar

Si la desconnexió apareix sobretot amb la feina i ve amb esgotament, el Test de burnout et pot orientar. Tots els qüestionaris, gratuïts i anònims, són al catàleg de tests psicològics.

Què ajuda amb l'anhedònia

La primera bona notícia ja l'hem vista: quan la depressió remet, la capacitat de gaudir sol tornar. La segona és que hi ha tractaments que l'aborden de cara. En un assaig de Craske i el seu equip, 96 persones amb símptomes greus de depressió o ansietat van rebre 15 sessions setmanals d'un tractament centrat en l'afecte positiu o d'una teràpia cognitivoconductual centrada a reduir la sensibilitat a l'amenaça. Sis mesos després, el primer grup tenia més afecte positiu, menys símptomes de depressió, ansietat i estrès i menys idees de suïcidi (1,7 % davant del 12 %). Aquest enfocament entrena habilitats com programar activitats agradables, assaborir els bons moments o practicar la gratitud.

Per a la depressió en general, la guia britànica NICE considera especialment útil l'activació conductual quan l'ànim baix ha portat a fer menys coses: es tracta de tornar a introduir activitats a poc a poc, sense esperar a tenir-ne ganes. Ho expliquem a Psicòleg per a la depressió: quan anar-hi, quina teràpia funciona i com triar.

Mentrestant, hi ha coses que ajuden:

  • No esperis a tenir ganes. Tria una cosa petita i concreta, com un passeig de deu minuts o una trucada, i fes-la encara que no et vingui de gust.
  • Fixa't en el que sí que sents, encara que sigui poc. Assaborir els bons moments és una de les habilitats que entrenen els tractaments centrats en l'afecte positiu.
  • Mantén el contacte amb la gent, encara que sigui breu. Aïllar-se és un dels símptomes socials de la depressió.
  • Mou-te. L'NHS recorda que l'exercici és un dels tractaments principals de la depressió lleu.
  • Explica-ho a algú de confiança. De vegades són els altres els qui se n'adonen abans que alguna cosa no va bé.

Si fa setmanes que no gaudeixes de gairebé res, la teràpia és el camí amb més aval. Al final del test hi trobaràs la recomanació d'una psicòloga col·legiada que treballa l'ansietat i la depressió, també en línia.

Si el teu resultat et preocupa o vols una valoració professional, pots parlar amb la Xènia Capel Salcedo, psicòloga col·legiada (COPC 14982), que ofereix una primera sessió informativa gratuïta i teràpia online des de qualsevol lloc.

Equip de MyPsicoTest · Actualitzat: