Vas començar traient el sucre. Després els ultraprocessats, més tard el gluten, la lactosa i qualsevol cosa amb un ingredient que no sabies pronunciar. Ara llegeixes cada etiqueta, cuines sempre tu i un sopar fora de casa et fa més angoixa que ganes. Tothom et diu que menges de meravella. Tu no et sents tan bé.

L'ortorèxia descriu el punt en què menjar sa deixa de cuidar-te i comença a dominar-te. En aquesta guia expliquem què és, quins en són els símptomes, en què es diferencia d'una alimentació saludable i de l'anorèxia, per què apareix i quin test et pot ajudar a veure si la teva relació amb el menjar té senyals d'alarma.

Què és l'ortorèxia

El terme el va encunyar el 1997 el metge nord-americà Steven Bratman, en un article per a una revista de ioga. Anys després, en una revisió publicada amb Thomas Dunn, la definien així: persones que restringeixen la dieta no per la quantitat de menjar, sinó per la seva qualitat, i les dietes extremes de les quals, pensades per guanyar salut, acaben portant a la desnutrició o a dificultats en la vida diària.

La revisió de Koven i Abry la descriu com una obsessió patològica per la nutrició «correcta», amb una dieta restrictiva, rituals a l'hora de menjar i una evitació rígida dels aliments que la persona considera poc saludables o impurs. El que comença com un desig d'estar sa pot acabar en carències nutricionals, complicacions mèdiques i una pitjor qualitat de vida.

Un matís important: l'ortorèxia nerviosa no és, avui per avui, un diagnòstic oficial. Segons l'organització britànica de trastorns alimentaris Beat, qui consultés amb aquests símptomes no rebria el diagnòstic d'«ortorèxia», tot i que el terme pot sortir a la conversa. Pot encaixar en una anorèxia, si en compleix els criteris, o en la categoria d'«altres trastorns alimentaris especificats».

Símptomes de l'ortorèxia

La guia de Beat sobre l'ortorèxia agrupa els senyals en tres tipus. No cal tenir-los tots.

Senyals en la conducta

  • Eliminar aliments o grups sencers d'aliments per menjar «més sa», i cada vegada més.
  • Agafar una teoria sobre alimentació saludable i afegir-hi regles pròpies.
  • Jutjar el que mengen els altres.
  • Dedicar tanta atenció al menjar que interfereix en la feina o en les relacions.
  • Concentrar-se pitjor.

Senyals emocionals

  • Sentir que no pots saltar-te les teves regles sobre el que pots i no pots menjar, encara que vulguis.
  • Ansietat, culpa o sensació d'estar «brut» després de menjar alguna cosa que consideres poc sana.
  • Que el teu benestar depengui d'haver menjat el que és «correcte».
  • Ànim baix.

Senyals físics

Si la dieta deixa fora nutrients o grups d'aliments importants, poden aparèixer signes de desnutrició: pèrdua de pes, debilitat, cansament, manca d'energia, sensació de fred o trigar molt a recuperar-se d'una malaltia.

Menjar sa o ortorèxia: on és la diferència

Beat insisteix en una cosa que convé repetir: seguir un pla d'alimentació saludable no vol dir tenir ortorèxia. La diferència no és en el que menges, sinó en com ho vius. Una revisió internacional de Cena, Bratman, Dunn i altres autors va trobar tres trets comuns en les diferents propostes de criteris: la preocupació obsessiva per menjar sa, el malestar emocional quan es trenquen les pròpies regles i el deteriorament en la vida diària, incloses la desnutrició i la pèrdua de pes.

Menjar sa Ortorèxia
Les regles Flexibles, s'adapten a cada situació Rígides, i cada vegada n'hi ha més
Si te les saltes No passa res Ansietat, culpa o sensació d'impuresa
Lloc que ocupa Una part més de la teva vida Ocupa bona part dels teus pensaments
Menjar fora o amb altres En gaudeixes Ho evites o ho vius amb angoixa
El teu benestar No depèn de cada àpat Depèn de menjar el que és «correcte»

Per què apareix l'ortorèxia

Beat explica que, com en altres trastorns alimentaris, el menjar «net» o «sa» es fa servir per gestionar pensaments i emocions negatives o per sentir que es té el control. No és una qüestió de força de voluntat.

L'entorn també hi pesa. En un estudi de Turner i Lefevre amb 680 usuaris de xarxes socials que seguien comptes de menjar saludable, un ús més gran d'Instagram s'associava a més símptomes d'ortorèxia, i va ser l'única xarxa amb un efecte clar. L'edat i l'índex de massa corporal no hi influïen.

Koven i Abry assenyalen, a més, que l'ortorèxia comparteix símptomes amb l'anorèxia, amb el trastorn obsessivocompulsiu i amb l'ansietat per la salut, entre altres problemes. Si el que et mou és sobretot la por d'emmalaltir, potser et serà útil Hipocondria: què és l'ansietat per la salut i com sortir del bucle.

Quanta gent té ortorèxia: per què les xifres no quadren

Si busques dades, trobaràs percentatges que espanten. Una metaanàlisi noruega va calcular que el 55 % de les persones que fan exercici tenien ortorèxia, i en l'estudi d'Instagram la xifra era del 49 %, davant de menys de l'1 % que els autors citaven per a la població general. Però aquests números s'han de llegir amb compte: la mateixa metaanàlisi va trobar diferències enormes entre estudis, que depenien en part del qüestionari utilitzat.

El problema és de fons. La revisió de Cena i el seu equip va concloure que no hi ha una definició compartida de l'ortorèxia, que els criteris diagnòstics continuen en debat i que els qüestionaris més utilitzats, l'ORTO-15 i el test de Bratman, tenen mancances. Per això, puntuar alt en aquests qüestionaris no equival a tenir un trastorn.

Ortorèxia i anorèxia: en què s'assemblen i en què es diferencien

Totes dues poden portar a restringir el menjar i a perdre pes. Segons Dunn i Bratman, en l'ortorèxia la restricció gira al voltant de la qualitat del que es menja, no de la quantitat. Beat hi afegeix que algú amb símptomes d'ortorèxia pot rebre un diagnòstic d'anorèxia si també en compleix els criteris, i que el tractament sol seguir el de l'anorèxia i el del TOC pels trets que comparteixen.

Si les regles sobre el menjar s'assemblen més a rituals que no pots deixar de fer i van acompanyades d'altres obsessions, el Test de TOC et pot ajudar a veure si hi ha un patró obsessiu més ampli.

Hi ha un test d'ortorèxia?

En recerca es fan servir sobretot l'ORTO-15 i el test de Bratman, amb les limitacions que acabem de veure. Cap dels dos no serveix per diagnosticar-se a casa.

A MyPsicoTest no tenim un test específic d'ortorèxia. El que sí que tenim és el Test de trastorns alimentaris (TCA), que recull diversos dels seus senyals. La seva primera afirmació és: «Em poso regles estrictes sobre què, quant o a quina hora puc menjar, i em sento malament amb mi mateix/a si les trenco». I una altra diu: «Necessito controlar amb detall tot el que menjo (comptar, pesar, revisar etiquetes) i m'angoixo si no puc fer-ho». Són 14 afirmacions sobre els últims tres mesos, que es responen en uns quatre minuts segons la freqüència, agrupades en tres àrees:

  • Restricció i control: les regles rígides, el control detallat del que menges, pensar durant gran part del dia en el que «hauries» de menjar o evitar menjar davant d'altres persones. És l'àrea més propera a l'ortorèxia.
  • Afartaments i compensació.
  • Imatge corporal i autoestima, que inclou la culpa després de menjar i si les persones properes s'han preocupat per la teva manera de menjar.
Mà col·locant un bol sobre una bàscula de cuina, com qui pesa tot el que menja per por de saltar-se les seves regles

La puntuació va de 0 a 56 i es reparteix en quatre franges. No cal registrar-se i les teves respostes no s'envien a cap servidor. El test no detecta l'ortorèxia com a tal, però sí les conductes de restricció i control que la caracteritzen, i et diu si val la pena consultar-ho. Tots els qüestionaris, gratuïts i anònims, són al catàleg de tests psicològics.

Què fer si t'hi reconeixes

Beat recomana consultar un metge si reconeixes aquests senyals en tu o en algú proper. Encara que no hi hagi un diagnòstic oficial d'ortorèxia, els professionals poden valorar els símptomes i decidir quin tractament cal. Aquest tractament sol ser multidisciplinari i inclou el control de la salut física i de l'estat nutricional, la teràpia psicològica i el suport d'un dietista. Koven i Abry recullen que, tot i que falten estudis sobre resultats, les bones pràctiques actuals combinen la teràpia cognitivoconductual, la psicoeducació i la medicació.

Mentrestant, algunes idees:

  • Fixa't en quant espai ocupa el menjar al teu cap. Si hi penses durant hores cada dia, és un senyal que convé escoltar.
  • Observa què passa quan et saltes una regla. Una mica d'incomoditat és normal; la culpa intensa o la sensació d'estar «brut», no.
  • No continuïs afegint prohibicions. Si la llista d'aliments permesos no para d'encongir-se, és moment de demanar ajuda.
  • Parla amb algú de confiança. Si ets tu qui es preocupa per una altra persona, a Com ajudar algú amb un trastorn alimentari (TCA): què dir i què evitar expliquem com abordar-ho.

Si menjar s'ha convertit en una font d'ansietat, la teràpia és el camí amb més aval. Al final del test hi trobaràs la recomanació d'una psicòloga col·legiada que treballa els trastorns de la conducta alimentària, també en línia.

Si el teu resultat et preocupa o vols una valoració professional, pots parlar amb la Xènia Capel Salcedo, psicòloga col·legiada (COPC 14982), que ofereix una primera sessió informativa gratuïta i teràpia online des de qualsevol lloc.

Equip de MyPsicoTest · Actualitzat: