Són les onze de la nit i per fi has ficat al llit el teu pare. Has preparat les pastilles de demà, has posat una rentadora i has contestat el grup de la família, on ningú no s'ofereix per al dissabte. T'asseus al sofà i no sabries dir quan va ser l'última tarda que vas tenir per a tu. L'estimes i ho tornaries a fer. Però no pots més, i només de pensar-ho et sents culpable.

Cuidar un familiar dependent és una de les tasques més exigents que hi ha, i el desgast que provoca té nom: síndrome del cuidador. No figura com a diagnòstic als manuals, però afecta de debò la salut. Si estàs pensant a buscar un psicòleg per a cuidadors, en aquesta guia expliquem quan convé demanar ajuda, quin tractament funciona, com és la teràpia per dins, quant dura, si serveix en línia quan no pots sortir de casa, quins altres suports hi ha i com triar el professional.

Síndrome del cuidador: quan anar al psicòleg

La guia britànica NICE sobre el suport a les persones cuidadores defineix la persona cuidadora com un adult que atén sense cobrar un familiar, la seva parella o un amic per una discapacitat, una malaltia, la fragilitat, un problema de salut mental o una addicció. A Espanya, segons l'Enquesta de discapacitat, autonomia personal i situacions de dependència de l'INE, gairebé la meitat de les persones amb discapacitat de sis anys o més rep cures o assistència personal. El 63,7 % de les persones cuidadores són dones, el perfil més freqüent és el d'una dona de 45 a 64 anys i gairebé la meitat de les persones ateses rep cures vuit hores o més al dia.

Dona que pentina un home gran assegut a prop de la finestra, una de les tasques diàries de qui té cura d'un familiar dependent

Aquest esforç passa factura. Una metaanàlisi de Pinquart i Sörensen amb 84 estudis va comparar les persones que cuidaven una persona gran fràgil amb les que no ho feien: les diferències més grans eren en la depressió i l'estrès, molt per davant de la salut física, i eren més grans quan es cuidava algú amb demència. Una altra metaanàlisi, de Sallim i el seu equip, amb més de 10.800 cuidadors de persones amb alzheimer, va trobar depressió en el 34 % i ansietat en el 43,6 %, amb més risc de depressió en les dones i en els qui cuidaven la seva parella.

Segons la Cleveland Clinic, els senyals del desgast del cuidador s'assemblen als de l'estrès i la depressió:

  • Esgotament físic i emocional.
  • Allunyar-te dels amics, de la família i d'altres persones estimades.
  • Perdre l'interès pel que abans t'agradava.
  • Sentir-te sense esperança i impotent.
  • Canvis en la gana o en el pes.
  • Canvis en el son.
  • Problemes per concentrar-te.
  • Emmalaltir més sovint.
  • Irritabilitat, frustració o enuig amb els altres.

Si et reconeixes en diversos d'aquests senyals durant setmanes, és moment de demanar ajuda. També si notes ressentiment cap a la persona que cuides o por d'arribar a fer-li mal: en aquest cas, la Cleveland Clinic aconsella demanar ajuda de seguida. Per orientar-te, el Test de burnout també serveix per a cuidadors: la seva pàgina explica que el desgast del cuidador té les mateixes característiques que el de la feina i que pots respondre'l pensant en aquesta tasca. Si el que més pesa és la tristesa, la manca de ganes o la desesperança, el Test de depressió t'ajuda a valorar si hi ha alguna cosa més. Les diferències entre el cansament normal, l'esgotament emocional i el burnout les expliquem a Esgotament emocional: símptomes, causes i com saber si és burnout.

I si apareixen pensaments de fer-te mal o que seria millor no continuar, truca a la Línia 024 (gratuïta, confidencial, les vint-i-quatre hores) o al 112.

Quin tractament funciona per a la síndrome del cuidador

La guia NICE proposa oferir a les persones cuidadores suport psicosocial i psicoeducatiu: estratègies personalitzades i habilitats per cuidar, consells per atendre la seva pròpia salut física i mental i informació sobre les teràpies psicològiques disponibles. Demana, a més, que hi hagi opcions en grup, que l'horari s'adapti a la seva vida i que es tingui en compte si cal algú que es quedi amb la persona dependent mentrestant. I si la persona cuidadora ja té un problema de salut mental, com una depressió, recomana psicoteràpia segons les guies d'aquest problema o la derivació al metge de família o a salut mental.

La recerca avala aquesta línia. Una metaanàlisi de Cheng, Losada i el seu equip, amb 131 assajos amb cuidadors de persones amb demència, va trobar que, en conjunt, les intervencions milloraven tots els resultats mesurats. Els programes educatius amb components de psicoteràpia, l'assessorament psicològic i la psicoteràpia, i el mindfulness eren els que més reduïen els símptomes depressius; els programes que combinaven diversos components, els que més alleujaven la càrrega i l'estrès. Els autors adverteixen que molts estudis de psicoteràpia i de mindfulness eren petits.

A Espanya, els equips d'Andrés Losada, de la Universidad Rey Juan Carlos, i de María Márquez-González, de la Universidad Autónoma de Madrid, fa anys que estudien la teràpia cognitivoconductual per a cuidadors. En un assaig amb cuidadors de persones amb demència, un programa de dotze sessions en grup que treballava els pensaments poc útils sobre la cura i augmentava les activitats agradables va reduir la depressió, i aquest canvi s'explicava en part per aquests dos ingredients. En un assaig pilot amb 42 cuidadors amb molta culpa, una intervenció centrada en la culpa va reduir la culpa, la depressió i l'ansietat.

Com és la teràpia per a cuidadors per dins

Cada procés és diferent, però sol tocar aquests punts:

  1. Mirar com estàs tu, a més de com està la persona que cuides: el son, la salut, l'ànim, els suports amb què comptes i si hi ha pensaments de fer-te mal.
  2. Fer visible la càrrega. Què fas, quantes hores, què podria fer una altra persona o un servei i què estàs deixant de banda.
  3. Treballar la culpa: per descansar, per enfadar-te o per desitjar de tant en tant que tot s'acabi. Sentir-ho no vol dir estimar menys.
  4. Revisar els pensaments que lliguen, com «ningú no el cuidarà com jo» o «demanar ajuda és abandonar-lo», que és justament el que treballen els programes dels equips de Losada i Márquez-González.
  5. Recuperar alguna cosa pròpia, encara que sigui petita: un passeig, una afició, veure algú. En els seus estudis, augmentar les activitats agradables formava part del que millorava l'ànim.
  6. Posar límits i demanar ajuda a la família, als amics o a la feina, sense sentir que falles.
  7. Preparar els canvis. L'ingrés en una residència, un empitjorament o el final de la vida canvien el paper de qui cuida, i la guia NICE demana acompanyar també aquestes etapes.

Moltes persones que cuiden algú amb una malaltia que avança viuen, a més, un dol anticipat: comencen a acomiadar-se abans de la pèrdua. Com és el dol quan arriba ho expliquem a Fases del dol: què diu l'evidència del model de les cinc etapes.

I si ja és una depressió?

De vegades l'esgotament ha donat pas a una depressió o a un trastorn d'ansietat. Aleshores la guia NICE demana tractar-lo com a tal, amb la psicoteràpia que recomanen les seves guies o amb la derivació al metge de família o a salut mental. Si cal medicació, la decideix un metge. El més important és no confondre una depressió amb «el cansament normal de cuidar».

Quant dura la teràpia per a cuidadors

Depèn de quant pesi la cura, de si hi ha depressió o ansietat i de l'etapa en què et trobis. Els programes estudiats solen ser breus: el de l'equip de Losada tenia dotze sessions en grup. Però la cura canvia amb el temps, i la guia NICE recorda que el suport pot caldre en diferents moments i demana preguntar regularment a les persones cuidadores si el necessiten. Per això té sentit tornar a teràpia quan la situació canvia, per exemple amb un empitjorament o un ingrés.

Funciona la teràpia en línia per a cuidadors?

Sí, i per a qui cuida pot ser la manera més realista d'anar-hi. Una metaanàlisi de Sherifali i el seu equip amb 13 estudis va trobar que les intervencions per internet reduïen l'estrès i l'ansietat de les persones cuidadores, i que, quan sumaven informació i suport psicològic professional, també milloraven la depressió. Els autors assenyalen que molts estudis tenien poca qualitat. I en un assaig d'Au i el seu equip amb 96 cuidadors de persones amb alzheimer, una intervenció d'activació conductual per telèfon va reduir els símptomes depressius i la càrrega.

Amb la teràpia en línia no cal buscar qui es quedi amb el teu familiar, ni quadrar trajectes, ni sortir de casa. Et pots connectar mentre fa la migdiada, mentre és al centre de dia o quan una altra persona et dona el relleu, que és justament el que la guia NICE demana tenir en compte: el lloc, l'horari i si cal algú que cuidi mentrestant. Si no has fet mai teràpia per videotrucada, et pot servir Psicòloga online: com triar bé i què esperar de la teràpia per videotrucada.

Demanar ajuda més enllà de la teràpia

La teràpia ajuda més si no ho sostens tot tu. Algunes vies:

  • Respir. La guia NICE descriu els serveis de respir com a cures de curta durada per a la persona dependent, a casa o en un centre, durant unes hores, una nit o més temps, perquè qui cuida descansi.
  • La Llei de la dependència. A Espanya preveu, entre altres coses, una prestació econòmica per a cures en l'entorn familiar i estades temporals en residència durant els períodes de descans de les persones cuidadores. Te'n pots informar als serveis socials del teu ajuntament.
  • Grups i associacions. La guia NICE demana que entre els suports hi hagi opcions en grup, i el suport entre iguals permet compartir experiències i consells pràctics amb gent que viu el mateix.
  • Acceptar ajuda a casa. La mateixa guia reconeix que a moltes persones cuidadores els costa i ho viuen com una intromissió, sobretot al final de la vida. És normal, i també es pot treballar en teràpia.

Com triar un psicòleg per a cuidadors

Aquestes comprovacions ajuden a encertar:

  • Habilitació sanitària i col·legiació. És el primer.
  • Experiència amb persones cuidadores i amb el dol, i amb la malaltia del teu familiar si és una cosa concreta, com una demència.
  • Un enfocament amb aval científic, com la teràpia cognitivoconductual.
  • Flexibilitat: sessions en línia i horaris que encaixin amb les cures, sense haver de buscar relleu per a cada visita.
  • Que miri també la família, perquè repartir la cura i posar límits sol passar per parlar amb els altres.
  • Un espai sense judicis, on puguis dir que no pots més o que de vegades desitges que tot s'acabi sense sentir-te mala persona.
  • Coordinació amb el teu metge si hi ha depressió, insomni o medicació.

Una psicòloga per a cuidadors

A MyPsicoTest recomanem la Xènia Capel Salcedo, psicòloga sanitària col·legiada (COPC 14982) amb màster en Psicologia Clínica i Psicoteràpia. Atén a Igualada i Sant Sadurní d'Anoia i també per teràpia online, i al seu blog ha dedicat un article a la síndrome del cuidador. Hi explica que en teràpia treballa tant l'esgotament com el que hi ha a sota (la culpa, l'exigència de fer-ho tot sola, la dificultat per posar límits i el dol que ja ha començat) perquè puguis continuar cuidant sense desaparèixer en el procés, i que ho fa en línia i amb horaris flexibles. També la distingeix del burnout laboral: cuidar no té horari, ni cap de setmana lliure, ni sou, i sovint ningú no ho reconeix com una feina. Treballa des d'un enfocament integrador i basat en l'evidència: al seu web explica que fa servir eines de la teràpia cognitivoconductual, de l'EMDR, de la teràpia sistèmica i de la teràpia centrada en la persona. El primer contacte és una consulta informativa gratuïta i sense compromís. Ella mateixa adverteix que, en una crisi greu o una urgència psiquiàtrica, el que cal és una atenció presencial i immediata.

Si el teu resultat et preocupa o vols una valoració professional, pots parlar amb la Xènia Capel Salcedo, psicòloga col·legiada (COPC 14982), que ofereix una primera sessió informativa gratuïta i teràpia online des de qualsevol lloc.

Equip de MyPsicoTest · Actualitzat: