Seus a mirar una cosa ràpida a l'ordinador a les nou. Quan aixeques la vista són les dues de la matinada, el sopar s'ha quedat fred al costat del teclat i tens tres missatges sense contestar. L'endemà, en canvi, no aconsegueixes llegir un correu de feina sense despistar-te cinc vegades.

Aquesta barreja desconcerta molta gent, i té nom: hiperfocus. En aquesta guia expliquem què és, què diu la recerca sobre la seva relació amb el TDAH, en què es diferencia de l'estat de flux, quan ajuda i quan es converteix en un problema, i quin test et pot ajudar a veure si hi ha alguna cosa més al darrere.

Què és l'hiperfocus

Ashinoff i Abu-Akel el defineixen en la seva revisió sobre l'hiperfocus com una absorció completa en una tasca, fins al punt que la persona sembla ignorar tota la resta. L'exemple que posen és el d'un nen tan ficat en un videojoc que no sent la seva mare quan el crida. Altres autors el descriuen com una experiència passatgera d'atenció molt concentrada en què es perd la noció del temps i del que passa al voltant.

Sol aparèixer amb activitats especialment divertides o interessants. I tot i que gairebé tothom ha viscut alguna cosa semblant alguna vegada, se'n parla sobretot en el TDAH, l'autisme i l'esquizofrènia. La revisió adverteix, a més, que el terme està mal definit: molts estudis el fan servir sense explicar què entenen per hiperfocus, i no hi ha una definició de consens.

Per què l'hiperfocus apareix en el TDAH

A primera vista sembla una contradicció. Hupfeld i el seu equip ho plantegen així: les persones adultes amb TDAH expliquen sovint episodis llargs d'atenció molt concentrada, una cosa sorprenent en qui sol distreure's amb qualsevol cosa. Una manera d'entendre-ho és que en l'hiperfocus en el TDAH no falta atenció, sinó que costa regular-la: dirigir-la cap al que toca i retirar-la quan cal.

El que diuen els estudis

  • Més símptomes, més hiperfocus. En l'estudi de Hupfeld, Abagis i Shah, amb dues mostres que sumaven 623 adults, els qui tenien més símptomes de TDAH explicaven més hiperfocus en els estudis o la feina, en les aficions i davant de les pantalles.
  • La funció executiva n'explica una part. Amb 380 universitaris, García Pimenta i el seu equip van veure que les dificultats en les funcions executives, les que ens permeten planificar, organitzar-nos i canviar de tasca, explicaven en part la relació entre els símptomes de TDAH i l'hiperfocus. No explicaven, en canvi, l'hiperfocus en activitats gratificants, cosa que apunta també a la sensibilitat a la recompensa.

No és exclusiu del TDAH

Un estudi de Groen i el seu equip amb 1.124 adults sense diagnòstic va trobar que l'hiperfocus era més freqüent com més trets de TDAH tenia la persona, i menys freqüent amb l'edat i amb més estudis. Però quan van comparar 78 pacients amb TDAH amb persones sanes de característiques semblants, no van trobar diferències en quantes vegades ni quant de temps apareixia. L'única diferència era que en els pacients l'hiperfocus sorgia menys en els estudis i en les situacions socials. La seva conclusió és clara: l'hiperfocus no és propi només del TDAH.

Per això tampoc no forma part dels criteris oficials. Els manuals descriuen el TDAH amb dos grups de símptomes, la inatenció i la hiperactivitat-impulsivitat; l'hiperfocus és una de les manifestacions que els clínics reconeixen sovint en adults, juntament amb la desregulació emocional o la baixa tolerància a l'avorriment.

Hiperfocus i estat de flux: no són el mateix

És fàcil confondre'ls. L'estat de flux, descrit per Nakamura i Csikszentmihalyi, apareix quan una tasca suposa un repte a la mida de les teves capacitats, amb objectius clars i una resposta immediata sobre com ho estàs fent, i es viu com una experiència positiva.

Les dades suggereixen que són experiències diferents. En validar un qüestionari de 12 preguntes sobre l'hiperfocus amb 347 adults, l'equip de Hupfeld va trobar que l'hiperfocus anava molt lligat als trets de TDAH, una mica menys a la tendència que la ment divagui i gairebé no tenia relació amb el flux. També tenia una relació negativa, encara que feble, amb la perseverança: enganxar-se a una cosa no equival a constància.

Quan l'hiperfocus ajuda i quan és un problema

L'hiperfocus no és bo ni dolent en si mateix. Depèn d'on aparegui i del que s'emporti per davant. Els tres terrenys que va estudiar Hupfeld serveixen de guia:

Terreny Quan pot ajudar Quan es converteix en un problema
Feina o estudis Treus endavant en hores una tasca que t'interessa T'enganxes a una part i descuides la resta o els terminis
Aficions En gaudeixes i aprens molt Perds la noció del temps i del que havies de fer
Pantalles Si és una estona triada per desconnectar Hores de mòbil, sèries o videojocs sense adonar-te'n
Dona estirada a terra dibuixant, absorta en la seva feina i envoltada de làmines, una imatge de l'hiperfocus en una afició

Convé parar-hi atenció si:

  • Et saltes àpats o te'n vas a dormir molt tard perquè no aconsegueixes parar.
  • Arribes tard a cites o se t'obliden compromisos mentre estàs enganxat a alguna cosa.
  • Les tasques importants però avorrides s'acumulen mentre dediques hores al que t'agrada.
  • La teva parella, la teva família o els teus companys es queixen que «desapareixes».
  • Et costa moltíssim canviar de tasca encara que sàpigues que ho has de fer.

Hi ha un test d'hiperfocus?

En recerca hi ha qüestionaris específics, com el de Hupfeld i el seu equip, però són eines per a estudis. I, com que l'hiperfocus no és un criteri diagnòstic, per si sol no indica si tens TDAH.

A MyPsicoTest no tenim un test d'hiperfocus. El que sí que tenim és el Test de TDAH, que mira l'altra cara de la moneda: el que passa amb l'atenció quan la tasca no enganxa. Una de les seves afirmacions diu: «Tinc dificultats per mantenir l'atenció en tasques llargues o avorrides, com llegir un informe o seguir una reunió». D'altres pregunten si comences projectes amb entusiasme i et costa acabar-los o si ajornes les tasques que exigeixen un esforç mental sostingut. Són 18 afirmacions sobre els últims sis mesos, que es responen en uns cinc minuts segons la freqüència, agrupades en dues àrees:

  • Inatenció: errors per descuit, dificultat per organitzar-te, oblits, distraccions.
  • Hiperactivitat i impulsivitat: inquietud, dificultat per esperar o per no interrompre, decisions impulsives.

La puntuació va de 0 a 72 i es reparteix en quatre franges. No cal registrar-se i les teves respostes no s'envien a cap servidor. Un resultat alt no és un diagnòstic, però sí una bona raó per demanar una avaluació.

Altres tests que et poden ajudar

Com que l'hiperfocus també es descriu en l'autisme, si a més tens interessos molt intensos i et costa la relació amb els altres, el Test d'autisme (TEA) et pot orientar. Si el que més et preocupa és no poder concentrar-te en el que has de fer, et serà útil Falta de concentració: per què no et pots centrar i com esbrinar-ne la causa. Tots els qüestionaris, gratuïts i anònims, són al catàleg de tests psicològics.

Com aprofitar l'hiperfocus sense que t'arrossegui

No es tracta d'eliminar-lo, sinó que no decideixi per tu. Algunes idees:

  • Posa-li un límit extern. Una alarma o un temporitzador et retorna a la realitat quan tu no pots fer-ho sol.
  • Tria on el deixes entrar. Si saps que una tasca t'atraparà, comença-la quan tinguis temps per davant, no abans d'una cita.
  • Protegeix el bàsic. L'NHS recomana als adults amb TDAH menjar a hores regulars, dormir prou amb un horari fix i evitar les pantalles a prop de l'hora d'anar a dormir, just el que l'hiperfocus sol emportar-se per davant.
  • Demana estructura. L'NHS també esmenta, com a adaptació a la feina, l'ajuda d'una altra persona per planificar i organitzar les tasques.
  • Acorda un senyal amb qui viu amb tu. Que algú et pugui avisar sense que ho visquis com una interrupció hostil.

Si l'hiperfocus i els despistos t'estan costant la feina, el son o les relacions, convé una avaluació. El que es fa a la consulta ho expliquem a Psicòleg per a TDAH en adults: què treballa la teràpia i quan ajuda, i al final del test hi trobaràs la recomanació d'una psicòloga col·legiada que treballa el TDAH en adults, també en línia.

Si el teu resultat et preocupa o vols una valoració professional, pots parlar amb la Xènia Capel Salcedo, psicòloga col·legiada (COPC 14982), que ofereix una primera sessió informativa gratuïta i teràpia online des de qualsevol lloc.

Equip de MyPsicoTest · Actualitzat: