# Psicòleg per al trastorn per afartament: tractament, com és la teràpia i com triar > Menges molt en poc temps, sense poder parar, i després arriben la culpa i la vergonya. Quan demanar ajuda per trastorn per afartament i com és la teràpia que funciona. *https://mypsicotest.com/ca/blog/psicoleg-trastorn-per-afartament/ · Publicat: 2026-10-22 · 8 min de lectura · Equip de MyPsicoTest* Ha estat un dia llarg. Obres el rebost per picar alguna cosa i, mitja hora després, la taula és plena d'embolcalls. Has menjat de pressa, sense gana i sense poder parar. Després arriben la culpa, la vergonya i la promesa que demà comences una dieta. Si això es repeteix, potser no és falta de força de voluntat, sinó **trastorn per afartament**, un problema de salut mental que té tractament. Si estàs pensant a buscar un **psicòleg per al trastorn per afartament**, en aquesta guia expliquem quan anar-hi, quin tractament funciona, com és la teràpia per dins, per què no convé fer dieta, quant dura, si serveix en línia i com triar professional. ## Quan anar al psicòleg per trastorn per afartament L'[NHS britànic](https://www.nhs.uk/mental-health/conditions/binge-eating/overview/) el defineix com menjar amb regularitat molt de menjar en poc temps, fins a notar una plenitud incòmoda, sense sensació de control sobre el que s'està fent, i el considera un problema de salut mental greu. Els afartaments de vegades es planifiquen i d'altres sorgeixen sense més, se solen fer a soles i poden incloure aliments «especials» per a aquell moment. Pot aparèixer en homes i dones de qualsevol edat, tot i que sovint comença a partir dels vint anys. Segons l'NHS, pot ser **trastorn per afartament** si, a més de menjar molt en poc temps i no poder parar encara que ja no t'hi càpiga res: - Menges sense tenir gana. - Menges molt de pressa durant l'afartament. - Menges a soles o d'amagat. - Després sents tristesa, culpa, vergonya o fàstic. Les causes no es coneixen del tot, però l'NHS esmenta diversos factors que augmenten el risc: antecedents personals o familiars de trastorns alimentaris, depressió o consum d'alcohol o altres drogues; una preocupació excessiva per la primesa, sobretot si hi ha pressió social o de la feina; l'ansietat, la baixa autoestima o el perfeccionisme, i haver viscut un fet estressant o un trauma. No és estrany. En les enquestes de salut mental de l'OMS, amb 24.124 adults de 14 països, Kessler i el seu equip van situar la freqüència al llarg de la vida en una mediana de l'1,4 %, per sobre de la bulímia, i van veure que menys de la meitat de les persones afectades havien rebut tractament alguna vegada. Menjar de més un dia de nervis no és el mateix: la diferència l'expliquem a [Menjar per ansietat: per què passa i com distingir-ho de la gana real](https://mypsicotest.com/ca/blog/menjar-per-ansietat/). El [Test de trastorns alimentaris (TCA)](https://mypsicotest.com/ca/test-trastorns-alimentaris/) de MyPsicoTest dedica una de les seves àrees als afartaments i a les conductes per compensar-los, amb afirmacions com «Menjo una quantitat de menjar clarament més gran del normal en poc temps, amb la sensació de no poder parar». No diagnostica, però t'ajuda a posar-hi nom abans de consultar-ho. Si a més dels afartaments hi ha vòmits, laxants o dejunis per compensar, no esperis per demanar ajuda. I si apareixen pensaments de fer-te mal, truca a la **Línia 024** (gratuïta, confidencial, les vint-i-quatre hores) o al **112**. ## Quin tractament funciona per al trastorn per afartament La guia clínica britànica NICE proposa un tractament per passos. El primer és un **programa d'autoajuda guiada** centrat en l'afartament: materials de **teràpia cognitivoconductual** que treballes pel teu compte, acompanyats de sessions breus de suport, per exemple de quatre a nou sessions de vint minuts al llarg de 16 setmanes. Si no és adequat per a tu o no funciona al cap de quatre setmanes, el pas següent és la teràpia cognitivoconductual específica per a trastorns alimentaris (TCC-ED) en grup, i si no hi ha grup disponible o no el vols, de manera individual. Els estudis avalen aquest ordre. Una [metaanàlisi de Hilbert i el seu equip](https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/30570304/), amb 81 assajos i 7.515 persones, va trobar que la psicoteràpia, sobretot cognitivoconductual, tenia efectes grans per reduir els afartaments i deixar de tenir-ne, que l'autoajuda estructurada tenia efectes de mitjans a grans i que els fàrmacs tenien efectes petits. Els autors adverteixen, això sí, que la qualitat de les proves era en general molt baixa. ### Com és la teràpia per al trastorn per afartament per dins La guia NICE detalla el que inclou la teràpia cognitivoconductual per a l'afartament: 1. **Entendre el problema i registrar-lo:** què menges, quan i què passava abans de cada afartament. 2. **Menjar amb regularitat:** un pla diari d'àpats i berenars per no arribar amb gana a la tarda o al vespre. 3. **Detectar els desencadenants:** el cansament, la soledat, l'estrès o una discussió, i treballar les emocions que els acompanyen amb reestructuració cognitiva, experiments de conducta i exposició. 4. **Treballar la imatge corporal**, amb exercicis d'exposició al propi cos i revisant les creences negatives que en tens. 5. **Prevenir recaigudes**, sabent què fer davant dels riscos i els desencadenants d'ara i del futur. ![Persona que omple un pla setmanal d'àpats amb esmorzar, dinar, sopar i berenars, com es fa en la teràpia del trastorn per afartament](https://mypsicotest.com/assets/img/blog-plan-de-comidas-regulares-atracon-1200.webp) ### I la dieta? És el que més sorprèn. La guia NICE demana explicar des del principi que els tractaments psicològics per a l'afartament tenen un efecte limitat sobre el pes i que **aprimar-se no és un objectiu de la teràpia en si mateix**, tot i que deixar els afartaments pot tenir aquest efecte a llarg termini. I aconsella no intentar perdre pes durant el tractament, perquè és probable que això desencadeni afartaments. L'NHS ho resumeix igual: no facis dieta mentre estàs en tractament, perquè et costarà més deixar de tenir afartaments. ### I la medicació? La guia NICE demana no oferir medicació com a únic tractament per al trastorn per afartament. L'NHS hi afegeix que, de vegades, es combina un antidepressiu amb la teràpia per tractar altres problemes que l'acompanyen, com l'ansietat, la depressió, la fòbia social o el TOC. La medicació la decideix sempre un metge. ## Quant dura la teràpia per al trastorn per afartament Depèn del pas en què comencis. L'autoajuda guiada que proposa la guia NICE dura unes 16 setmanes; la teràpia en grup, 16 sessions setmanals de 90 minuts al llarg d'uns quatre mesos, i la individual, entre 16 i 20 sessions. L'NHS recorda que la majoria de les persones es recuperen amb el suport i el tractament adequats, tot i que pot portar temps. ## Funciona la teràpia en línia per al trastorn per afartament? Depèn del que s'entengui per en línia. Si és teràpia amb una terapeuta per videotrucada, una metaanàlisi publicada al *CMAJ*, amb 54 assajos i 5.463 pacients, va trobar poca o cap diferència entre la teràpia cognitivoconductual guiada a distància i la presencial, tot i que només cinc d'aquests assajos eren d'imatge corporal o trastorns alimentaris. Els programes d'autoajuda per internet són una altra cosa. En l'[assaig INTERBED](https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/28768334/), publicat a *JAMA Psychiatry* amb 178 adults, un programa d'onze mòduls amb contacte setmanal per correu va funcionar pitjor que 20 sessions de teràpia cara a cara en acabar el tractament i als sis mesos, tot i que a l'any i mig ja no hi havia diferències. Si no has fet mai teràpia per videotrucada, et pot servir [Psicòloga online: com triar bé i què esperar de la teràpia per videotrucada](https://mypsicotest.com/ca/blog/psicologa-online-com-triar/). ## Com triar un psicòleg per al trastorn per afartament Aquestes comprovacions ajuden a encertar: - **Habilitació sanitària i col·legiació.** És el primer. - **Experiència en trastorns alimentaris** i en teràpia cognitivoconductual per a l'afartament. La guia NICE demana que el tractament es basi en manuals centrats en els trastorns alimentaris. - **Que no et posi a dieta.** Si el pla comença per aprimar-se, va en contra del que recomanen la guia NICE i l'NHS. - **Treball en equip** amb el teu metge i, si cal, amb professionals de la nutrició. - **Que treballi les emocions i la imatge corporal**, a més del menjar. - **Un espai sense judicis sobre el teu pes.** La guia NICE recorda que les persones amb un trastorn alimentari són especialment vulnerables a l'estigma i la vergonya. - **Flexibilitat:** sessions en línia si et costa desplaçar-te. I si qui busca ajuda és un familiar, et pot servir [Com ajudar algú amb un trastorn alimentari (TCA): què dir i què evitar](https://mypsicotest.com/ca/blog/ajudar-algu-amb-tca/). ## Una psicòloga per al trastorn per afartament A MyPsicoTest recomanem la [Xènia Capel Salcedo](https://psicologaigualada.es/), psicòloga sanitària col·legiada (COPC 14982) amb màster en Psicologia Clínica i Psicoteràpia, que té els trastorns de la conducta alimentària entre les seves especialitats. Atén a Igualada i Sant Sadurní d'Anoia i també per [teràpia online](https://psicologaigualada.es/terapia-online-terapeuta-online-sanitaria/), i al seu blog ha dedicat un article al trastorn per afartament. Hi explica que el tractament aborda la relació emocional amb el menjar, la regulació emocional per tenir alternatives a l'afartament, el suport nutricional per recuperar uns hàbits regulars i la imatge corporal sense posar el focus en el pes, amb EMDR si hi ha un trauma de fons. Al seu web insisteix que els trastorns alimentaris es tracten millor amb un treball multidisciplinari, i en un altre article explica que la teràpia en línia per a aquests trastorns segueix els mateixos protocols que la presencial. Treballa des d'un enfocament integrador i basat en l'evidència: al seu web explica que fa servir eines de la teràpia cognitivoconductual, de l'EMDR, de la teràpia sistèmica i de la teràpia centrada en la persona. El primer contacte és una consulta informativa gratuïta i sense compromís. Ella mateixa adverteix que, en una crisi greu o una urgència psiquiàtrica, el que cal és una atenció presencial i immediata. ## Preguntes freqüents ### Què és el trastorn per afartament? És un problema de salut mental en què la persona menja amb regularitat molt de menjar en poc temps, fins a notar una plenitud incòmoda, sense sensació de control. Se sol fer a soles i va seguit de culpa o vergonya. ### En què es diferencia de la bulímia? En la bulímia, després de l'afartament hi ha conductes per compensar-lo, com vòmits, laxants, dejunis o exercici excessiu. En el trastorn per afartament no n'hi ha, però sí un malestar intens després de cada afartament. ### Quin tractament funciona per al trastorn per afartament? La teràpia cognitivoconductual específica per a l'afartament. La guia NICE proposa començar per una autoajuda guiada i, si no n'hi ha prou, passar a teràpia en grup o individual. Una metaanàlisi de 81 assajos va trobar efectes grans de la psicoteràpia. ### He de fer dieta per deixar els afartaments? No. La guia NICE i l'NHS desaconsellen intentar aprimar-se durant el tractament, perquè les dietes tendeixen a desencadenar afartaments. Aprimar-se no és un objectiu de la teràpia en si mateix. ### Quantes sessions calen? Segons la guia NICE, la teràpia en grup dura 16 sessions setmanals al llarg d'uns quatre mesos i la individual, entre 16 i 20 sessions. L'autoajuda guiada, unes 16 setmanes amb sessions breus de suport. ### Serveix la teràpia en línia per al trastorn per afartament? La teràpia amb una terapeuta per videotrucada va donar resultats semblants a la presencial en una metaanàlisi de 54 assajos sobre problemes diversos. Els programes d'autoajuda per internet sense sessions van funcionar una mica pitjor al principi en l'assaig INTERBED. ### El trastorn per afartament es cura? L'NHS explica que la majoria de les persones es recuperen amb el suport i el tractament adequats, tot i que pot portar temps. Com més aviat es demana ajuda, millor.