# Com saber si la teràpia està funcionant (i què fer si no) > Fa quatre mesos que hi vas cada setmana i no saps si estàs millor o simplement acostumat. Com distingir-ho sense fiar-te de la sensació del moment. *https://mypsicotest.com/ca/blog/com-saber-si-la-terapia-funciona/ · Publicat: 2026-09-23 · 8 min de lectura · Equip de MyPsicoTest* Fa quatre mesos que hi vas cada setmana. Algunes sessions en surts lleuger, d'altres en surts pitjor de com hi vas entrar, i hi ha una pregunta que no acabes de formular: si això està servint d'alguna cosa o simplement t'has acostumat a anar-hi els dimarts. És un dubte raonable i molt poc parlat, entre altres coses perquè plantejar-lo sembla una falta de respecte cap a qui t'atén. No ho és. **Saber si la teràpia està funcionant** forma part del tractament, i hi ha maneres força concretes de comprovar-ho que no depenen de com et sentis en sortir de la consulta. ## Per què costa tant saber-ho Tres motius, i tots tres juguen en contra de la intuïció. **La millora no és lineal.** No s'avança una mica cada setmana. S'avança a salts, amb altiplans llargs i retrocessos puntuals que espanten més del que valen. Jutjar el procés sencer per l'última sessió és com jutjar un hivern pel dimarts que va fer sol. **De vegades s'empitjora abans de millorar.** En els tractaments que treballen amb exposició o amb records difícils, les primeres setmanes poden ser més incòmodes que el punt de partida. Això no vol dir que vagi malament; sovint vol dir just el contrari. El que sí que hauria d'existir és una explicació prèvia de per què passarà i quant s'espera que duri. **La memòria esborra el punt de partida.** Aquest és el més traïdor. Quan alguna cosa millora a poc a poc, el nou estat es converteix en la referència i desapareix el record precís de com estaves al març. Molta gent conclou que no ha canviat res quan, si mirés les seves pròpies dades de fa quatre mesos, veuria una altra cosa. ## Els senyals que va bé L'[Institut Nacional de Salut Mental nord-americà](https://www.nimh.nih.gov/health/topics/psychotherapies) resumeix els objectius d'una psicoteràpia en tres: alleujar els símptomes, mantenir o millorar el funcionament diari i millorar la qualitat de vida. Aquí és on cal mirar. Convé dir primer el que **no** és un senyal: sentir-se bé en sortir de la sessió. Hi ha sessions dures que són les que més mouen, i converses agradables que no canvien res. El criteri és a fora. ### El que canvia fora de la consulta És l'indicador principal. Has tornat a quedar amb gent, dorms mitja hora més, has fet aquella trucada que feia mesos que evitaves, discuteixes amb la teva parella sense que es converteixi en tres dies de silenci. Canvis petits i concrets, no revelacions. ### Com reacciones, no què sents En molts casos els símptomes continuen apareixent un temps, però la reacció canvia: l'ansietat arriba i ja no s'emporta la tarda sencera, el pensament apareix i no arrossega dues hores al darrere. Aquest és sovint el primer canvi real, i passa desapercebut perquè no encaixa amb la idea d'«estar curat». ### La conversa canvia de tema Al principi es parla dels símptomes. Més endavant es parla de decisions, de relacions, de què vols fer amb alguna cosa. Quan el motiu de consulta inicial deixa d'ocupar la sessió sencera, alguna cosa s'ha mogut. ## Com mesurar-ho en lloc d'intuir-ho Aquí hi ha la part pràctica, i és la que gairebé ningú no aplica. El seguiment sistemàtic del progrés —passar un qüestionari breu cada cert temps i comparar— és pràctica habitual als serveis públics de psicoteràpia de diversos països, i la recerca sobre això és força consistent: quan el professional disposa de dades d'evolució, els casos que van malament es detecten abans i es corregeixen abans. No és burocràcia: és el que evita quatre mesos de pilot automàtic. Es pot fer pel teu compte. En començar, i després cada sis o vuit setmanes, respon el mateix qüestionari i apunta la puntuació amb la data. El [Test d'ansietat](https://mypsicotest.com/ca/test-ansietat/) si el que et va portar va ser la preocupació i l'activació, el [Test de depressió](https://mypsicotest.com/ca/test-depressio/) si va ser l'ànim, el [Test d'estrès](https://mypsicotest.com/ca/test-estres/) si va ser una sobrecàrrega concreta. Els tens al catàleg de [tests psicològics](https://mypsicotest.com/ca/tests-psicologics/), són gratuïts, anònims i es calculen al teu propi dispositiu. Dos advertiments. El primer: respon en un moment normal del dia, no just després d'una sessió intensa ni després d'una mala nit, perquè la puntuació surt distorsionada. El segon: no ho llegeixis com un examen aprovat o suspès. El que informa és la **tendència entre mesures**, no el número solt. A la guia sobre el [Test de salut mental: què mesura, quins n'hi ha i com interpretar el resultat](https://mypsicotest.com/ca/blog/test-salut-mental/) hi ha com interpretar-les sense passar-se. I hi ha un registre encara més simple que funciona molt bé: anota al mòbil tres coses concretes que avui et costin de fer. D'aquí a dos mesos torna-les a llegir. És l'antídot més barat contra la memòria que esborra el punt de partida. ![Dona escrivint en una llibreta al costat de la finestra, anotant la seva evolució per mesurar el progrés en teràpia](https://mypsicotest.com/assets/img/blog-medir-progreso-en-terapia-1200.webp) ## Quins terminis són raonables Depèn del problema i de l'enfocament, però hi ha ordres de magnitud. Els **primers senyals** solen aparèixer entre la quarta i la sisena sessió, i no en forma de desaparició de símptomes: es nota abans en com hi reacciones. Un tractament cognitivoconductual per a ansietat o depressió acostuma a moure's entre dotze i vint sessions; ho desenvolupem a [Teràpia cognitivoconductual: què és, com funciona i per a què serveix](https://mypsicotest.com/ca/blog/terapia-cognitivoconductual/). Un treball de trauma complex és més llarg, perquè inclou una fase prèvia d'estabilització. El que sí que hauria d'existir des del principi, en qualsevol enfocament, és un **pla amb objectius concrets** i alguna manera de saber si s'estan complint. Si a les vuit o deu sessions no ha canviat absolutament res —ni fora, ni en les reaccions, ni en les puntuacions—, no cal esperar més per plantejar-ho. ## Senyals que alguna cosa no va bé Distingim-ne dos tipus, perquè no són el mateix. ### Manca de direcció No hi ha objectius acordats, cada sessió comença de zero, ningú no revisa el que es va dir la setmana anterior, i en preguntar quant pot durar això la resposta és sempre vaga. No és mala fe: és manca d'estructura, i es pot corregir demanant-la. ### Manca d'encaix Et sents jutjat, no pots dir certes coses, notes que no t'entenen o que l'enfocament no encaixa amb tu. L'encaix importa tant com la tècnica: la qualitat del vincle entre pacient i professional és un dels factors que millor prediuen el resultat d'un tractament, per damunt de la corrent concreta que se segueixi. ### Senyals que no són negociables Aquí no hi ha matisos. Que el professional parli dels seus propis problemes ocupant la sessió, que et pressioni per contractar més serveis, que trenqui la confidencialitat, que faci comentaris despectius sobre la teva vida, que proposi qualsevol tipus de relació fora del marc terapèutic, o que prometi curacions garantides. En aquests casos no es tracta de parlar-ho: es canvia. I si escau, es comunica al col·legi professional corresponent: el [Consell General de la Psicologia d'Espanya](https://www.cop.es/) agrupa els col·legis oficials, que són els qui mantenen el registre de col·legiats i atenen les reclamacions deontològiques. ## Què fer si creus que no funciona El primer, i costa: **dir-ho a la sessió**. «Fa temps que tinc la sensació que no avancem» és una frase perfectament legítima, i un bon professional la rep com a informació útil, no com un atac. Hi ha una raó tècnica per fer-ho. A la literatura sobre aliança terapèutica es descriuen les anomenades ruptures —moments de desconnexió o desacord entre pacient i terapeuta— com una cosa freqüent i, quan es reparen parlant-les, associada a millors resultats. Dit d'una altra manera: plantejar el dubte no només no espatlla el procés, moltes vegades el desbloqueja. Si en parlar-ho no canvia res, les opcions són tres: - **Revisar els objectius.** De vegades el que falla no és l'enfocament sinó el focus: s'està treballant alguna cosa que ja no és la que més pesa. - **Canviar d'enfocament.** Un abordatge diferent pot encaixar millor amb el problema o amb tu: el [servei nacional de salut britànic](https://www.nhs.uk/mental-health/talking-therapies-medicine-treatments/talking-therapies-and-counselling/types-of-talking-therapies/) finança per si sol nou modalitats diferents. El mapa complet és a [Tipus de teràpia psicològica: quins hi ha i com triar el teu](https://mypsicotest.com/ca/blog/tipus-terapia-psicologica/). - **Canviar de professional.** No és un fracàs ni una traïció, és una decisió clínica normal. ## Com canviar de psicòleg sense perdre el que has avançat Si decideixes canviar, tres coses que faciliten molt el relleu. **No desapareguis.** Una última sessió de tancament, encara que sigui breu, serveix per ordenar el que s'ha treballat i perquè el comiat no quedi com un tema pendent més. **Demana un resum.** Tens dret a un informe del que s'ha tractat i de com vas evolucionar. Amb això, el professional següent no comença de zero i t'estalvies repetir tota la història. **Comprova credencials abans de començar de nou.** Psicòleg general sanitari o especialista en psicologia clínica, amb número de col·legiat verificable al col·legi de la seva comunitat. Si busques per la via en línia, les comprovacions prèvies són a la guia [Psicòloga online: com triar bé i què esperar de la teràpia per videotrucada](https://mypsicotest.com/ca/blog/psicologa-online-com-triar/); i si estàs valorant tornar a començar de zero, a [Quan anar al psicòleg: senyals, dubtes freqüents i què passa a la primera sessió](https://mypsicotest.com/ca/blog/quan-anar-al-psicoleg/) expliquem què passa en una primera cita. ## Preguntes freqüents ### Quantes sessions calen per notar alguna cosa? Els primers senyals solen aparèixer entre la quarta i la sisena sessió, encara que no com a desaparició de símptomes sinó com un canvi en la reacció davant d'ells. Si a les vuit o deu sessions no ha canviat res en cap pla, convé plantejar-ho obertament a la sessió. ### És normal sortir pitjor d'una sessió? Sí, sobretot en tractaments que treballen amb exposició o amb records difícils. L'esperable és que aquell malestar sigui puntual i vagi seguit de millora, i que el professional t'hagi explicat abans per què passa. Si cada sessió et deixa pitjor durant dies i ningú no ho explica, cal parlar-ho. ### Puc dir-li al meu psicòleg que crec que no està funcionant? No només pots: és recomanable. Les desconnexions entre pacient i terapeuta són freqüents, i la recerca associa el fet de parlar-les i reparar-les amb millors resultats. Un professional competent ho agraeix i revisa el pla. ### Com mesuro si estic millor si no em fio de la meva memòria? Amb dades. Apunta en començar tres coses concretes que avui et costin de fer i una puntuació en un qüestionari de cribratge, i repeteix-ho cada sis o vuit setmanes. La comparació entre mesures és molt més fiable que la sensació del moment, que depèn massa de com hagis dormit. ### Canviar de psicòleg vol dir començar de zero? No, si ho fas ordenadament. Amb una sessió de tancament i un informe del que s'ha treballat, el professional següent parteix amb informació valuosa. El que sí que es perd és la relació construïda, i això triga algunes sessions a refer-se. ### Un test en línia serveix per saber si la teràpia em funciona? No decideix res per si sol, però sí que aporta una mesura objectiva que la memòria no dóna. Respondre el mateix qüestionari de cribratge cada sis o vuit setmanes i comparar puntuacions és una manera senzilla de veure la tendència real, que després es comenta a la sessió.