# Ansiolítics o teràpia: què funciona millor per a l'ansietat > Vuit minuts de consulta, expliques que no dorms i surts amb una recepta. Què són realment els ansiolítics, què recomanen les guies i per què la pregunta gairebé mai és una cosa o l'altra. *https://mypsicotest.com/ca/blog/ansiolitics-o-terapia/ · Publicat: 2026-09-17 · 9 min de lectura · Equip de MyPsicoTest* L'escena es repeteix milers de vegades al dia a qualsevol centre de salut. Vuit minuts de consulta, algú explica que fa setmanes que no dorm, que se li accelera el cor per no res i que ja no pot amb la feina, i surt amb una recepta a la mà. Ningú no li ha explicat què és exactament el que prendrà, quant de temps, ni què passa després. D'aquí surt el dubte que es busca després a internet a les dues de la matinada: **ansiolítics o teràpia**. La resposta curta és que poques vegades es tracta de triar una cosa o l'altra. La llarga té matisos que convé conèixer abans de prendre's la primera pastilla o de decidir que un no la necessita. ## Què són exactament els ansiolítics Sota l'etiqueta col·loquial de «pastilles per a l'ansietat» hi conviuen fàrmacs molt diferents, amb mecanismes, terminis i riscos que no s'assemblen gens. La confusió no és innòcua: bona part dels malentesos sobre el tractament vénen de ficar-los tots al mateix sac. ### Benzodiazepines Lorazepam, alprazolam, diazepam, bromazepam. Són el que la majoria de la gent té al cap quan diu «ansiolític». Potencien l'acció del GABA, el principal fre del sistema nerviós, i l'efecte es nota en vint o trenta minuts. Tallen un pic d'ansietat amb una eficàcia que cap altre grup no iguala. El problema apareix amb el temps. El cos s'hi adapta, la mateixa dosi deixa de fer el mateix i cal apujar-la. En setmanes s'hi pot instal·lar una dependència física, i llavors la pastilla ja no serveix per estar millor sinó per no estar pitjor. ### Antidepressius: els veritables fàrmacs de fons Sona contradictori, però el tractament farmacològic de primera línia per als trastorns d'ansietat no són les benzodiazepines, sinó els **antidepressius ISRS** —sertralina, escitalopram, paroxetina— i alguns IRSN com la venlafaxina. Es recepten pel seu efecte sobre l'ansietat, no perquè qui els pren estigui necessàriament deprimit. Triguen entre dues i sis setmanes a notar-se, i les dues primeres acostumen a ser incòmodes: molèsties digestives, més nerviosisme, son estranya. Molta gent els abandona just aquí, abans que comencin a fer efecte. No generen dependència com les benzodiazepines, però retirar-los de cop provoca una síndrome de discontinuació força desagradable, així que també es deixen de manera gradual. ### La resta del calaix La pregabalina s'usa en ansietat generalitzada i té el seu propi potencial de dependència. Els betablocadors, com el propranolol, no toquen l'ansietat: tallen les seves manifestacions físiques —tremolor, taquicàrdia— i s'usen de manera puntual, per exemple abans de parlar en públic. La hidroxizina és un antihistamínic amb efecte sedant que de vegades s'empra a curt termini. Val la pena quedar-se amb aquesta idea: **el que gairebé tothom anomena ansiolític és precisament el fàrmac que menys s'hauria de prendre de manera prolongada**. ## Què fa la teràpia que la medicació no pot fer Un fàrmac abaixa el volum del símptoma. Això no és poc: dormir quatre hores seguides després de tres setmanes en vetlla canvia el panorama sencer. Però el volum torna a pujar quan es retira, perquè el fàrmac no ha tocat allò que mantenia el problema. I el que el manté sol ser un circuit força identificable. Evitar les situacions que fan por, i que cada evitació confirmi que eren perilloses. Interpretar un batec fort com l'avís d'un infart. Anticipar sense descans per no ser enxampat per sorpresa. Demanar als altres que et tranquil·litzin un cop i un altre. La teràpia hi treballa, i per això el seu efecte no marxa quan s'acaben les sessions: el que es va aprendre es queda. La diferència es veu en les recaigudes. En retirar la medicació, els símptomes tendeixen a tornar en una proporció alta de casos. En acabar un tractament psicològic complet, la millora se sosté molt millor en el seguiment a un i dos anys. Dit això, la teràpia té els seus propis inconvenients i convé dir-los: costa diners si és privada, exigeix temps setmanal i feina entre sessions, i els primers canvis no arriben en vint-i-quatre hores. Hi ha moments vitals en què senzillament no es pot començar. ![Consulta mèdica en què un professional explica a una pacient les opcions de tractament per a l'ansietat](https://mypsicotest.com/assets/img/blog-consulta-medica-ansiedad-1200.webp) ## Què diuen les guies clíniques Aquí és on la pràctica real i la recomanació oficial se separen més del que haurien. El [servei nacional de salut britànic](https://www.nhs.uk/conditions/generalised-anxiety-disorder/treatment/) és explícit a la seva informació sobre l'ansietat generalitzada: el metge de família **sol aconsellar provar primer les teràpies psicològiques** abans de receptar un fàrmac o derivar a l'especialista. I quan toca medicar, el fàrmac que esmenta és un ISRS. La guia de l'[institut britànic NICE](https://www.nice.org.uk/guidance/cg113) sobre ansietat generalitzada i trastorn de pànic en adults encara és més concreta. La seva recomanació 1.2.26 diu que no s'ha d'oferir una benzodiazepina per tractar l'ansietat generalitzada, ni en atenció primària ni en especialitzada, **llevat que sigui com a mesura a curt termini durant una crisi**. I afegeix un altre detall que gairebé ningú no explica en receptar: si el fàrmac funciona, convé mantenir-lo almenys un any, perquè la probabilitat de recaiguda si es retira abans és alta. O sigui que la benzodiazepina, a les guies, és un extintor. S'usa quan hi ha foc i es desa. No és un tractament. ## L'ús prolongat: un problema amb nom propi aquí L'Estat espanyol fa anys que és entre els països amb més consum de benzodiazepines per habitant, cosa que recullen els informes internacionals de fiscalització. L'Agència Espanyola de Medicaments publica les seves pròpies dades a l'[informe d'utilització d'ansiolítics i hipnòtics](https://www.aemps.gob.es/medicamentos-de-uso-humano/observatorio-de-uso-de-medicamentos/informes-ansioliticos-hipnoticos/), i el patró que descriuen és el de tractaments que comencen essent de dues setmanes i continuen anys després. El que passa quan això passa està ben documentat. Tolerància, dependència, i un efecte rebot que fa que en intentar deixar-la l'ansietat torni pitjor que al principi, cosa que s'interpreta com a prova que calia. En persones grans el balanç empitjora: augmenten les caigudes i les fractures, i se'n ressenten l'atenció i la memòria. Tampoc no es porta bé amb conduir ni amb l'alcohol. Un avís necessari, i va de debò: **una benzodiazepina no es deixa de cop**. La retirada brusca després d'un ús prolongat pot provocar un quadre greu, amb insomni intens, agitació i, en casos extrems, convulsions. La baixada es fa de manera gradual i pautada pel metge que la va receptar. Si fa temps que en prens i la vols deixar, això és exactament el que cal demanar a la consulta. ## Quan la medicació sí que té tot el sentit Res del que hem dit és un al·legat contra els fàrmacs. Hi ha situacions en què medicar és la decisió correcta, i sostenir el contrari fa mal. - **Quan l'ansietat és tan intensa que impedeix fer teràpia.** Si algú no pot sortir de casa, ni dormir, ni sostenir una conversa de cinquanta minuts, primer cal abaixar el nivell de l'aigua. - **Quan hi ha una depressió moderada o greu pel mig.** Aquí l'antidepressiu no és un accessori. - **Quan l'insomni s'ha convertit en el motor de tota la resta** i cap estratègia conductual no arrenca. - **En crisis agudes i per poc temps**: una pèrdua, un diagnòstic dur, una situació que desborda. És justament l'escenari que contemplen les guies. - **Quan no hi ha accés a teràpia a curt termini.** Amb les llistes d'espera que hi ha, dir-li a algú que aguanti sense res no és una opció realista. L'escenari més habitual en quadres moderats o greus no és triar, és combinar: el fàrmac sosté mentre la teràpia fa la feina de fons, i després es retira amb la mateixa cura amb què es va posar. ## Abans de decidir, posa-li número al que tens Arribar a la consulta dient «estic fatal» deixa el metge amb ben poca cosa per treballar. Arribar-hi amb una idea clara de quins símptomes tens, des de quan i amb quina intensitat canvia força la conversa, sobretot si disposa de vuit minuts. Els qüestionaris de cribratge serveixen per a això. El [Test d'ansietat](https://mypsicotest.com/ca/test-ansietat/) mesura la preocupació i l'activació física; el [Test d'insomni](https://mypsicotest.com/ca/test-insomni/), si la son és la peça que sosté la resta; el [Test de depressió](https://mypsicotest.com/ca/test-depressio/), si hi ha un component d'ànim baix que canviaria la indicació. Els tens al catàleg de [tests psicològics](https://mypsicotest.com/ca/tests-psicologics/), són gratuïts i anònims, i el resultat es calcula al teu propi dispositiu. Apunta la puntuació i la data. Repetir-la d'aquí a sis o vuit setmanes és la manera més simple de saber si el que estàs fent funciona, prenguis pastilles, facis teràpia o totes dues coses. A la guia sobre el [Test de salut mental: què mesura, quins n'hi ha i com interpretar el resultat](https://mypsicotest.com/ca/blog/test-salut-mental/) hi ha el detall de com llegir aquests números sense treure conclusions de més. ## Com fer el pas cap a la teràpia Si el que vols és començar el tractament psicològic, hi ha dues decisions. La primera és el professional: psicòleg general sanitari o especialista en psicologia clínica, amb número de col·legiat verificable. La segona és l'enfocament, i per a ansietat l'opció amb més suport és la [Teràpia cognitivoconductual: què és, com funciona i per a què serveix](https://mypsicotest.com/ca/blog/terapia-cognitivoconductual/), encara que no és l'única; repassem el mapa complet a [Tipus de teràpia psicològica: quins hi ha i com triar el teu](https://mypsicotest.com/ca/blog/tipus-terapia-psicologica/). El moment de demanar hora no és quan l'ansietat arriba a un nivell determinat, sinó quan fa mesos que decideix què fas i què deixes de fer. A [Quan anar al psicòleg: senyals, dubtes freqüents i què passa a la primera sessió](https://mypsicotest.com/ca/blog/quan-anar-al-psicoleg/) expliquem què passa en aquella primera sessió, que sol ser bastant menys solemne del que la gent imagina. Una última cosa, òbvia però necessària: aquest article explica com funcionen els tractaments, no substitueix el teu metge. Qualsevol decisió sobre començar, canviar o retirar un fàrmac es pren amb ell. ## Preguntes freqüents ### És millor prendre ansiolítics o anar al psicòleg? Per a la majoria dels casos lleus i moderats, les guies clíniques recomanen començar pel tractament psicològic, perquè el seu efecte es manté després d'acabar-lo. En quadres intensos l'habitual és combinar tots dos: el fàrmac abaixa els símptomes prou per poder treballar en teràpia. ### Els ansiolítics creen dependència? Les benzodiazepines sí, i abans del que es pensa: en unes poques setmanes d'ús continuat pot aparèixer tolerància i dependència física. Per això les guies les reserven per a crisis i períodes curts. Els antidepressius ISRS no generen dependència en aquest sentit, encara que tampoc no es retiren de cop. ### Puc fer teràpia mentre prenc medicació? Sí, i és una combinació freqüent i recomanable. La medicació no interfereix amb la feina terapèutica; en quadres intensos és justament el que permet començar-la. Convé que el psicòleg sàpiga què prens i que el metge sàpiga que fas teràpia. ### Ja estic millor, puc deixar l'ansiolític? No pel teu compte. Després d'un ús prolongat, la retirada brusca d'una benzodiazepina pot provocar insomni greu, agitació i, en casos extrems, convulsions. La baixada es fa esglaonada i amb la pauta del metge que la va receptar, que a més valorarà si és el moment adequat. ### Serveixen els antidepressius per a l'ansietat encara que no estigui deprimit? Sí. Els ISRS són el tractament farmacològic de primera línia en diversos trastorns d'ansietat, amb independència que hi hagi depressió. Es recepten pel seu efecte ansiolític a mitjà termini, i necessiten entre dues i sis setmanes per notar-se. ### Un test en línia pot dir-me si necessito medicació? No, i cap test no ho hauria d'intentar. Un qüestionari de cribratge estima la intensitat dels teus símptomes i serveix per arribar a la consulta amb la informació ordenada i per mesurar l'evolució. La indicació d'un fàrmac la fa un metge després de valorar la teva història, la teva salut física i la resta del tractament.